El nou fenomen de l'ocupació

Els casos d'entrades en pisos s'estenen per tots els barris de Mataró

  • Redacció // Foto: arxiu
  • Dijous, 17 Novembre 2016 11:59

Especials, 2014/2015, OKUPAS

La recent ocupació d'un bloc de pisos a la plaça de l'Ajuntament torna a fer saltar les alarmes d'aquest fenomen. Per què passa? Què busquen? Com ho fan?

En el reportatge d'aquesta setmana intentem explicar com va ser aquesta ocupació en un edifici que es troba a només 15 metres del mateix Ajuntament i es tracta d'un edifici modern i de disseny.

A més a més, parlem amb una assessoria de comunitats ocupades perquè ens expliquin quina és la situació, on és la línia de la privacitat i quin és el procediment que fan servir els ocupes per, per exemple, manipular els subministraments de l'aigua i el gas. Tot plegat en un moment en què ni Mossos d'Esquadra ni Policia Local poden fer-hi res perquè la justícia és lenta i la llei empara aquestes situacions.


Sembla que l'ocupació d'habitatges, cada vegada més, queda lluny del fenomen associat als esquàters amb cresta i gustos musicals punks. És un fenomen que prolifera per ell sol i que no deixa de ser una expressió més dels desequilibris socials i del mercat immobiliari. Alguns ho han relacionat amb la crisi econòmica i la manca de recursos, altres amb l'aprofitament precisament d'aquesta situació per treure'n rendiment econòmic.

Aquest fenomen de la nova ocupació és patent arreu de Mataró. En pràcticament tots els barris se'n donen casos, per més que la pràctica majoria es mantinguin allunyats de l'atenció o la notícia. A Mataró han estat notícia, per exemple, a Cerdanyola en un bloc del carrer València. En aquest cas van ser ocupats força pisos, tot i que els ocupes van conviure amb els veïns llogaters. Finalment tots es van quedar sense subministraments perquè les empreses havien detectat impagaments i males praxis.

També és mediàtic el cas del Pla d'en Boet. Potser un dels casos més coneguts i problemàtic. Aquests dos exemples, però, no són aïllats. I és que el fenomen s'està estenent per tota la ciutat, sobretot en zones com Rocafonda, el Palau i ara ja, al centre de la ciutat.

Un dels casos més recents d'ocupació és a tan sols quinze metres del mateix edifici de l'Ajuntament. Exactament és al bloc número 21-25 del Carreró. Aquests pisos, que molts d'ells havien estat propietat del Banc Sabadell, van passar a ser pisos vinculats a un fons d'inversió per altres propietats. Aquest canvi administratiu va provocar que molts d'aquests habitatges estiguessin buits durant, com a mínim, un any. Físicament, en un bloc de tres pisos, amb quatre veïns per pis, només hi havia dos llogaters, la resta era buit.

Especials, 2014/2015, OKUPAS
L'últim cas sonat
Segurament un dels últims casos més mediàtics ha estat el d'aquest passat estiu. Un dels blocs de la promoció d'habitatges de protecció oficial al costat dels Mossos d'Esquadra, situat al Carrer Sant Cugat al barri del Pla d'en Boet, va ser ocupat. De fet, del centenar de pisos se'n van ocupar tretze de forma il·legal per un grup de persones, que des d'un principi, van atemorir a la resta del veïnat.  
El Jutjat i la Fiscalia conjuntament amb l'Ajuntament de Mataró i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya hi han estat treballant per evitar aldarulls i noves ocupacions. Per això ja es va establir un servei de vigilància privada, sufragat per l'Agència de l'Habitatge, per vigilar el bloc.
Una mesura que, si el fenomen augmenta, o s'haurà de contemplar en d'altres edificis o evitar per altres mètodes que els pisos buits siguin ocupats.

La modernitat del bloc i la seva situació no podia fer pensar que s'ocuparia, però els qui ho fan, són uns experts. "Per ells és molt fàcil, fan una puntada de peu i destrossen el pany, moltes vegades també acaben trencant els vidres. El mateix fan amb l'habitatge que volen ocupar i saben que està buit perquè l'han estat observant", explica Inés Martínez, responsable d'Insval, una assessoria que tracta amb comunitats ocupades. I això mateix és el que va passar en aquest bloc de pisos de la plaça de l'Ajuntament ara fa aproximadament un mes i mig. Primer va entrar un home i va ocupar un pis del tercer, al cap de pocs dies ja s'havien ocupat la resta d'habitatges.

El primer que fan és canviar el pany, després enganxar-se
als subministraments d'aigua i corrent"

Segons un testimoni de l'ocupació al qual ha tingut accés el Tot Mataró i vol mantenir l'anonimat, els ocupes van anar sumant inquilins, entre els quals algun menor d'edat, bebè o animal domèstic per provocar que el procediment de desallotjament sigui més complicat. "El primer que fan és canviar el pany perquè la policia no pugui fer-hi res, després, enganxar-se als subministraments d'aigua i corrent", explica la mateixa font.

Per la seva banda, Martínez explica que en molts casos "els és igual agafar la llum i l'aigua d'un veí, que de la comunitat o la companyia": "El problema és que manipulen els subministraments i que, d'entrada, entenem que aquesta gent no són professionals. 
Això genera molta inseguretat". La majoria d'ocupacions es fan en pisos buits a punt per llogar o vendre, però no sempre és així. "Pots marxar de vacances i en tornar ja no poder-hi entrar", explica Martínez.
"En aquest sentit consumeixen la teva llum, gasten la teva aigua i es mouen enmig de les teves coses i no hi pots fer absolutament res. És molt indignant", continua la mateixa font que assegura que la llei els empara i els que ocupen en són molt conscients.

El negoci ocult
"Tot plegat és un negoci, una màfia", assegura Martínez. "És cert que et trobes amb gent que necessita un sostre i han ocupat el pis per necessitat. En aquest sentit nosaltres alertem directament a serveis socials de l'Ajuntament de Mataró que actuen ràpidament per atendre'ls". No es pot deslligar aquest àmbit del fenomen de tota la crisi del sistema immobiliari i la manca d'habitatge social mentre hi ha un parc de pisos buits, el gran cavall de batalla d'entitats com la PAH. "Però aquests casos, malauradament, són pocs", assegura Martínez.

Especials, 2014/2015, OKUPAS

A Insval han tractat amb casos de tot tipus, els més comuns són els dels ocupes que es fan passar per propietaris d'aquells pisos ocupats i lloguen o fins i tot venen els habitatges que han ocupat per treure'n diners. Altres, busquen directament arribar a un acord econòmic amb propietats o bancs. Un cop tenen els diners, tornen a ocupar un altre pis. D'aquesta manera, aprofitant-se també de la lentitud de la justícia, molts d'ells passen temporades del voltant d'un o dos anys en un mateix habitatge fins que han aconseguit els diners. I ho fan seguint el seu propi procediment: sense pagar res.

"Tant Mossos d'Esquadra com Policia Local fan molt bé la seva feina, es traslladen ràpidament als habitatges, dialoguen, etc. Però encara que ho facin bé, estan limitats fins a cert punt. Ells també depenen dels jutges i en aquest sentit la justícia és massa lenta i les lleis afavoreixen els ocupes", relata Martínez.

A l'espera de negociacions, acords econòmics o pactes amb propietaris, hi ha casos d'ocupes –en situació d'atur– que utilitzen els pisos ocupats com a base de robatoris, tràfic de drogues o intercanvi de peces de ferralla. Així, la circulació de persones alienes als pisos a l'escala comunitària, pot ser força freqüent.

Mentrestant a l'edifici del Carreró 21-25 se segueix negociant amb els ocupats perquè es puguin desallotjar com més aviat millor, ja que hi ha llogaters a l'espera de poder entrar als seus pisos.