Què tenim al nostre arxiu? Amb la recent informació de la troballa d'un mapa de Napoleó a l'Arxiu Comarcal del Maresme, hem volgut conèixer de primera mà quins són els fons i documents que conformen el nostre arxiu més proper.
El recent procés de digitalització de la documentació i la recerca d'espai que busca l'arxiu amb la complicitat de la Generalitat i l'Ajuntament, mostren com la incorporació d'Alexis Serrano, des de fa poc més d'un any, al capdavant de l'Arxiu Comarcal, vol donar una altra cara a aquesta història conservada de la ciutat i la comarca.
En el reportatge d'aquesta setmana entrevistem a Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme.
Amb què hem de pensar quan pensem amb l’Arxiu Comarcal?
L’Arxiu Comarcal del Maresme és un centre d’arxiu que depèn de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya que, al seu temps, depèn de la Direcció General d’Arxius i Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La llei preveu que els municipis de més de 10.000 habitants tinguin un arxiu amb un arxiver. Això són gairebé la meitat de la comarca. Pels municipis de menys de 10.000 habitants la llei considera que l’arxiu subsidiari és l’Arxiu Comarcal.
A Mataró, però, hi ha documentació de Mataró.
Exacte. L'única excepció és la de Mataró. Precisament l’Arxiu Comarcal és també la seu de l’Arxiu Municipal. Per tant, tot i que l’Ajuntament de Mataró té els seus arxivers propis, els fons municipals de Mataró són un més dels fons municipals que té l’Arxiu Comarcal.
Quines tasques desenvolupeu?
No només fem la tutela del patrimoni històric i documental patrimonial sinó també de l’administració electrònica, telemàtica, ... Els arxius no només es creen per donar subsidi, ajuda i suport als municipis sinó que els donem suport en la gestió documental en transparència, bon govern, etcètera.
Digitalització
"Hi ha molts documents digitalitzats i ja consultables en línia. La part més important són els índexs dels protocols notarials i els volums de testaments, que és de la documentació més consultada. Això es fa per diferents motius: primer perquè, ja que digitalitzes, ho poses a Internet perquè tothom ho pugui consultar i segon perquè així evites que la gent manipuli la documentació i que a poc a poc es malmeti. A més a més d’això també hem digitalitzat premsa. Digitalitzar premsa és bo per una raó molt concreta: com que és mecanoscrita es pot aplicar l’OCR (la detecció de paraules) i això garanteix i agilitza molt les cerques que, a més a més, es poden fer les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. No ho tindrem mai tot digitalitzat, hi ha molta documentació i cada vegada en tenim més", explica Serrano al Tot Mataró.
A més del fons municipal de Mataró, què més hi ha?
Tenim, per exemple, la documentació dels Jutjats de Mataró i Arenys de Mar, del districte notarial o el fons del Consell Comarcal. També tenim altres tipus de fons, per exemple els fons registrals. Tenim l’antic ofici i comptadoria d’hipoteques, que és l’antecessor del Registre de la Propietat. Tenim els fons d’entitats públiques, que serien els fons de les cambres agràries. També tenim el fons de les oficines liquidadores de la Generalitat i fons municipals de més municipis. Aquest any 7 ajuntaments ens l'han portat: Caldes d’Estrac, Cabrera de Mar, Teià, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Òrrius i Sant Pol.
Què és el més voluminós que teniu?
El fons més voluminós però no més important, com és evident, és el fons de l’Ajuntament de Mataró. Més població, més volum documental.
"Tots els fons són específics i tots els documents són únics”
I el més important?
El més important és molt difícil de dir perquè tots els fons són específics i tots els documents són únics. Ara bé, segurament és el fons del districte notarial.
De fet, és un dels fons més consultats. És una informació de consideració privada i moltes vegades fins i tot íntima. El que fa que sigui extraordinari és el grau de detall.
Quin és el document més antic?
Aquí tenim un document de l’any 1089, que ha entrat aquest any. És un testament d’una dona. Aquesta dona dóna les seves propietats al Monestir de Sant Pol de Mar. Ha entrat dins de la documentació que l’Ajuntament de Sant Pol ens ha dut del Monestir. És una petita col·lecció de pergamins entre els quals hi ha aquest.
Com d’important és aquest arxiu?
Aquest és un dels grans arxius del país. La grandesa de l’arxiu no la fa el seu volum, l’arxiu de la Corona d’Aragó pràcticament té la mateixa capacitat que el nostre. Tot i que el nostre arxiu és dels petits, són més de 3 quilòmetres de documentació, el 80 per cent és de consideració històrica.
Teniu molta documentació? I espai?
No. Aquest és un arxiu que es va dimensionar als anys 80, es va acabar de construir als anys 90 i no cal que et digui que se’ns ha fet petit. Pensa que entre els anys 80 i els anys 90 un notari passa de fer anualment 7 protocols a fer-ne més de vint. Tot creix.
La inflació documental no només s’ha d’estudiar des d’un punt de vista de nombre de documents executats sinó que les capacitats reprogràfiques afavoreixen que un document que abans es feia amb tres rengles ara en són 14 pàgines. Malauradament, com que aquesta inflació documental no es va tenir en compte, es va quedant petit. Tenim una capacitat creixent limitada. Estem en tràmits amb l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat perquè ens estan buscant un lloc per ampliar com a arxiu intermedi, sobretot per la seva documentació, la de l’Ajuntament.
El mapa de Napoleó
"És un document rar. No únic i ni molt menys secret. No crec que sigui únic perquè és un gravat i un gravat és com una fotocòpia però del segle XIX. Quan tu vols que un document sigui secret, no en fas còpies. Pensem que no és un document en francès, que era la llengua de Napoleó. Aquest document si fos originari de França, òbviament seria en francès.
El fet que estigui en castellà és perquè a Espanya hi havia algú a qui li interessava que això es difongués. El fet que hagi vingut amb un fons d’un capità de finals del segle XVIII, principis del XIX, ens pot obrir la porta a especular moltes coses. El projecte de Napoleó en si, difícilment era viable", assegura Serrano.
