Una cinquantena d’artistes entre directors, autors i actors van presentar el projecte ‘Por dinero’ en un antic prostíbul a Madrid. Durant dues setmanes de novembre del 2009, les habitacions del bordell van ser l’escenari d’obres de menys de 10 minuts per a menys de 10 persones que es miraven la prostitució des de diversos punts de vista i que es van representar tantes vegades com va fer falta, fins a 20 en alguns casos. Gràcies als diferents punts de vista que va aportar cada una de les companyies, el públic va rebre diferents maneres de tractar un mateix tema.
És així com va néixer el microteatre, una nova proposta de format teatral que des d’aleshores ha revolucionat el teatre: és l'espectador qui escull tant el temps que vol passar al teatre, com el nombre d'obres que vol veure, així com els diners que es vol gastar.
Són moltes les rèpliques que aquest model ha vist néixer arreu del país i Mataró ha decidit també sumar-s’hi, amb un concurs que se celebrarà els dies 25 i 26 de novembre amb representacions de microteatre en diversos punts de la ciutat.
És la primera vegada que la ciutat decideix organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques i vinculat a nous formats de teatre. El concurs incorporarà totes aquelles propostes –dues per persona com a màxim– que es presentin fins al 30 de setembre i que compleixin els requisits: duració màxima de 15 minuts, repartiment d’entre 2 i 4 actors i possibilitat que l’espectacle es pugui representar en espais reduïts i sense gaires peces d’attrezzo.
Votació popular
El públic podrà accedir lliurement a tots els espectacles i podrà votar la qualitat dels espectacles, tot decidint amb els seus vots els premis a través de les butlletes de participació que podran dipositar en unes capses que trobaran a cada espai d’actuació. S’atorgaran 3 premis de votació popular entre totes les obres representades. El primer premi és de 300 euros, el segon premi de 200 euros i el tercer premi de 100 euros.
“Que no quedi en anècdota”
Mataró compta amb una programació estable al Monumental, de qualitat, així com amb espais com la Sala Cabanyes o la mateixa Aula de Teatre, que han esdevingut escoles de nivell per a actors que després han fet el salt a escenaris més grans. És per això que els artistes celebren l’arribada de la proposta i confien que servirà per donar visibilitat a la feina que mataronins duen a terme i que només es pot veure en moments molt puntuals.
Enric Lucena, actor i director, valora positivament la nova iniciativa perquè “qualsevol acció que serveixi per potenciar el teatre és sensacional”. Una opinió que comparteix la també actriu Anna Piqué, que a més a més, afegeix que el concurs del novembre “pot ser una porta d’entrada a un altre format que pot atraure tant aquell públic amant del teatre com aquell que el sent més llunyà”, per la diversitat de propostes i sobretot, com remarca l’actor Toni Luna, “per donar a conèixer un planter mataroní amb molt talent”. Ara bé, tots ells confien que “no quedi en l’anècdota” i que serveixi per tirar endavant noves propostes en un futur que posin en valor la tasca que es fa a casa nostra.
Mataronins al Microteatre
Enric Lucena, Anna Piqué i Toni Luna són tres actors mataronins que s'han llançat a la piscina del microteatre. Tots tres van coincidir a l'obra que va dirigir Lucena, 'Valents, imprudents i covards' i parlen del microteatre com una alenada d'aire fresc necessària que "en temps de crisi cultural, permet fer teatre de manera eficient". Aquestes paraules són de Piqué, actriu que actualment es troba en cartellera a Microteatre Barcelona (fins al 28 d'agost) amb l'espectacle 'Amazon 14' que també dirigeix Lucena, però que ha participat en dos més, un dels quals, 'Germans', va ser escrit per ella.
"Fer microteatre et permet evolucionar el text molt ràpidament, assajar-lo moltíssimes vegades i compartir-lo encara més", relata Lucena, una afirmació a la qual se suma Luna, qui afegeix, a més a més, que "tot passa molt ràpid i això et fa créixer com a actor". És, sens dubte, teatre en estat pur.
Propostes repartides pel territori
Mataró viurà la primera edició del concurs de microteatre aquest novembre, però són moltes les ciutats de Catalunya que ja han tirat endavant propostes similars. És el cas de Vilanova i la Geltrú, Calella, Granollers, Reus o Manresa, que han celebrat mostres, festivals i concursos, la majoria dels quals han tingut continuïtat.
Un altre exemple exitós és el Festival Píndoles, nascut a Barcelona l’estiu del 2015 i que se celebra anualment a l’alberg Mare de Déu de Montserrat. El certamen al·ludeix al seu lema central, “teatre fora del teatre” i converteix espais ben singulars en escenaris, amb una clara aposta pels joves creadors i actors amb la programació de dotze obres inèdites de microteatre.
Però potser l’exemple més fructífer de l’arrelament del microteatre a Catalunya és el naixement d’un espai fix que ofereix una programació estable i variada al cor de Barcelona, a Gràcia, igual que succeeix a Madrid, València o Sevilla. Microteatre Barcelona va néixer el 2015 per sumar-se a les iniciatives #NanoTeatre de Gràcia i Microcultura Barcelona i actualment posa en cartellera una desena d’obres cada mes, cinc en sessió de tarda i cinc en sessió golfa, que es representen, també, cinc vegades cada dia per a un màxim de 15 persones a cada funció.
“Sents el públic respirar”
Però per què funciona tan bé? És assequible, curt i diferent i aquests són els tres adjectius que podrien incloure’s a la recepta d’èxit del microteatre. El fàcil accés, la diversitat de temàtiques i la durada de les representacions, doncs, són elements clau per al triomf d’aquest nou format. Per a Luna, “es tracta d’un tast, un experiment teatral que a qui li agrada repeteix i que fa el teatre molt més accessible i senzill, i menys solemne del que estem acostumats”.
“Tot és molt més immediat, el contacte amb el públic és molt fàcil i hi ha propostes per a tots els públics”, afirma Piqué, que veu en això la possibilitat de “connectar amb uns espectadors que sents fins i tot respirar i dels que en tot moment reps feedback”. La connexió que s’estableix amb el públic permet “fer créixer molt ràpidament el text”, en paraules de Lucena, que veu en el microteatre “l’oportunitat de pujar a l’escenari una i una altra vegada, amb tot el que això comporta en un camp tan complicat com el de la interpretació”.
Les conseqüències de la crisi econòmica, que arrossegarà durant anys els estralls del 21 per cent d’IVA en el camp cultural i la crisi que des de fa anys també pateix aquest sector, no ajuden a preveure una revifada. Però de ben segur que iniciatives com les del microteatre hi tindran un paper clau, no només “perquè ajuden a seguir treballant a actors i directors”, com explica Lucena, sinó també perquè pot ajudar a reinventar el món escènic: "És una cuina, un espai de creació on buscar una manera diferent d’explicar històries”.
