Entre les lletres "Mariona Galindo Lora" s'hi distingeixen diferents missatges i sentiments. Per a la colla castellera local Capgrossos de Mataró aquest nom significa moltes coses. Però no només pels Capgrossos, sinó també per tot el món casteller.
El pròxim 4 d'agost farà deu anys de la mort d'una nena de somriure encomanadís, després de caure del 4 de 9 amb folre a la diada de Les Santes d'aquell any. Amb aquesta perspectiva d'una dècada, els Capgrossos han assimilat el record cap a la seva "estrella", a qui van decidir homenatjar seguint fent castells com a colla.
"A la Mariona li agradaven molt els castells i per això vam demanar que la colla seguís", explica Quima Lora, la mare de la Mariona.
Arriben Les Santes i amb elles una de les actuacions més importants de la temporada de la colla castellera local Capgrossos de Mataró. Juguen a casa i, com és normal, volen quedar bé. L'actuació d'enguany, que serà aquest diumenge 24 de juliol a la plaça de Santa Anna, preveu portar un castell de gamma extra, el primer de la temporada: el 2 de 9 amb folre i manilles. L'assagen i l'assagen perquè estigui a punt.
Com qualsevol dels castells, tothom hi ha de creure, la pinya ha d'estar ben plena, compacta i ben col·locada i els castellers de tronc ben concentrats. És un "ritual", si és que se'n pot dir així, que els Capgrossos tenen molt integrat i que d'alguna manera o altra, porten a l'ADN: "Anar-hi de cara", en diuen ells. Ànims que se sumen als conceptes castellers per excel·lència: força, equilibri, valor i seny.
I són aquests petits detalls en l'ADN de les colles castelleres que les diferencien les unes de les altres. Segurament si no fos per la fermesa, la cohesió, la unió, la serenitat i la maduresa de la colla blaumarí, mai s'hagués pogut arribar a parlar de la Mariona Galindo Lora amb tanta normalitat, deu anys després del fatídic accident.
Tirar endavant
La Mariona, evidentment sense pretendre-ho, va marcar un abans i un després, ja no només als Capgrossos, sinó també a tot el món casteller. Superar aquell 4 de 9 amb folre amb el qual Galindo va tenir l'accident va ser pels blau marí un moment complicat i de debat intern: "Davant d'una situació tan complexa com aquella se'ns plantejaven moltes coses, fins i tot la de dissoldre la colla", explica Carles Guanyabens, president dels Capgrossos en aquell any 2006. Guanyabens recorda haver decidit convocar una assemblea extraordinària per poder exposar totes les possibilitats amb la colla sencera i la família.
"La col·laboració de la família de la Mariona i la seva empenta per seguir endavant ens van donar la força necessària per continuar", explica Xavier Castellví, cap de colla dels Capgrossos l'any 2006. Un cop fort d'aquestes característiques costa molt d'afrontar. És per això que els mataronins recorden tan positivament la cohesió de la colla en aquells moments: "com si tots fóssim un castell, vam fer la pinya, la vam tancar ben apretada i unida i vam intentar guiar-la", diu Castellví.
Així es va engegar "un procés de dol" de la colla que es barrejava amb el "punt d'inflexió" de la decisió de la família: "seguir endavant", explica Guanyabens que continua: "A partir d'aleshores el projecte "Capgrossos" es consolida i demostra uns fonaments molt potents, una força i impuls molt important que ja no només ens diu que seguim endavant sinó en línia ascendent". Tres mesos més tard els Capgrossos tornaven a fer un castell de nou, el 3 de 9 amb folre, i un any després tornaven a descarregar el 4 de 9 amb folre.
Una estrella
L'esperit de superació que va portar a la colla a tirar endavant es materialitza en diferents moments de la temporada, any rere any. De forma discreta, a vegades individual, a vegades col·lectivament, sempre es té al cap dels qui formen part de la colla. Alguns dediquen el seu castell preferit mirant amunt, altres descarreguen el 4 de 9 amb folre i el celebren alçant els dits al cel. Amb el record i amb la fermesa de seguir endavant i la positivitat de veure com tot el món casteller també ha fet un pas contundent i sense discrepàncies.
Una materialització del record que trobem també, per exemple, en l'escut de la camisa de la colla. Capgrossos de Mataró va introduir una estrella groga en el seu símbol principal de difusió, de marca i d'orgull blaumarí.
A la vegada, la darrera actuació dels Capgrossos a Mataró, al novembre, fa quatre anys que porta el nom de Diada Mariona Galindo Lora i el Passatge que voreja el local dels Capgrossos també fixa el nom de la jove castellera per sempre al nomenclàtor de la ciutat. Un homenatge de tota la ciutat a l'estrella.
La introducció del casc
Tot el món casteller va estar pendent durant molts mesos de la colla blaumarí: com reaccionaven i quines mesures prenien per entomar la tragèdia i normalitzar la fatalitat. Una de les primeres reaccions en el món casteller va ser la implementació del casc en la canalla. De fet, una setmana abans d'aquella actuació de Santes s'havia començat a provar aquesta protecció del cap en acotxadors i enxanetes. Encara no s'havia fet en la figura de dosos, fet que es va valorar a posteriori i es va implementar amb la reducció d'aquests. "La introducció del casc en els castells era un tema encalladíssim, moltes colles n'eren reticents", diu Guanyabens. "Nosaltres els primers", recorda Castellví que explica com va canviar tot plegat, fins i tot tenint en compte l'etiqueta que portaven els blaumarins de colla segura i amb molt poques caigudes. Quima Lora, la mare de la Mariona, explica que "sense la Mariona no hi hauria hagut casc, m'agrada pensar que la Mariona va salvar altres nois i noies".
Sense la Mariona no hi hauria hagut casc casteller, per tant ella va salvar altres nois i noies”
ADN Capgrossos
Des de la colla mai s'ha volgut passar pàgina, entenen aquesta acció com a un punt i a part. Tot el contrari. S'ha pretès des de l'inici enfrontar-se a la situació "analitzant sempre tot el ventall de possibilitats, opcions i solucions que hi havia per davant", recorda Guanyabens. D'aquesta manera també es va dur a terme el viatge previst per l'estiu del 2006 a Londres. Viatge que anys després serviria d'eix conductor per explicar la història de la colla blaumarí en el documental "165 Regent Street". "Volíem explicar una història de superació col·lectiva", assegura Efren García, ideòleg del documental. "És un documental que serveix també per explicar l'ADN dels Capgrossos a la gent nova de la colla, perquè sàpiguen d'on venim i cap a on anem", diu Jordi Rovira, director de 165 Regent Street al Tot Mataró.
Segurament siguin aquests gens blaumarins els que fan que aquesta colla també sigui diferent. És una de les colles més joves amb objectius assolits més ràpidament, com és el cas de la Gamma Extra. Amb això, remarquen des de la colla, no es vol oblidar la fatalitat sinó conservar el record, "l'hem de mimar i cuidar", explica Guanyabens. Fet que també es fa en l'actualitat: "Tothom sap qui era perquè no ens n'amaguem. La colla ha madurat molt amb això", explica Teresa Navarro ex presidenta de l'entitat. Carles Guanyabens: "amb tota la tragèdia que ens va tocar viure, l'evolució posterior de la colla demostra la vitalitat, la força i la fermesa del projecte Capgrossos".
