Els boscos del Maresme estan patint aquest estiu unes greus afectacions a causa de les plagues de la processionària, el fong "Thyriopsis halepensis" i l'escarabat "Tomicus destruens". Aquest últim és el més agressiu i precisament el que tampoc respon a actuacions químiques per eradicar-lo.
Les tres plagues que afecten un total de 6.500 hectàrees del Maresme no arriben perquè sí. Ho fan com a conseqüència d'alguns efectes del canvi climàtic repetitius en els darrers anys.
Des del Consell Comarcal, els ajuntaments de la comarca, la Diputació de Barcelona i la Generalitat posen tots els esforços per alertar també a la ciutadania de cara a poder prevenir la proliferació d'aquestes plagues.
En el reportatge d'aquesta setmana analitzem quina és la situació actual.
Els boscos del Maresme estan en bandera vermella. I és que des de fa poc temps els afecten tres plagues diferents. Plagues que han estat provocades pel canvi climàtic i que, en aquests moments, posen en perill el 65 per cent de bosc que conté la comarca.
Totes les mirades se centren en l'escarabat "Tomicus destruens" però no n'és el principal responsable. Els efectes del temps en els darrers anys ha provocat que s'hagi reduït en un 10 per cent la pluviometria, hagi incrementat en un grau i mig la temperatura i hi hagi més sovint onades de calor i pedregades. "Si a això li sumem que els sòls del Maresme on hi ha pinedes són molt prims, la majoria estan en llocs amb molt pendent, tenen poca capacitat per retenir aigua i aliments -nutrients- i hi ha molts arbres en cada hectàrea... provoca que hi hagi una sèrie de pins pinyers que actualment han quedat molt afeblits", explica a El Tot Mataró l'enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme, Oriol Bassa. La mateixa font relaciona aquesta feblesa amb el fet que actuïn altres elements, fins ara gens perillosos, però que han esdevingut en plagues.
En aquest sentit els pins més febles estan atacats per la "Processionària", el fong "Thyriopsis halepensis" i l'escarabat "Tomicus destruens". Els arbres es troben en una situació en què no poden contrarestar aquestes plagues. És moment, doncs, de saber com actuar.
Maresme afectat
Des del Consell Comarcal del Maresme analitzen la situació des del 2014, quan van començar a detectar que la plaga arribava a la comarca. A la tardor és quan tots aquests factors actuen, tot i no ser fins a la primavera-estiu quan mostren els seus efectes. "El 2015 és quan s'actua al Maresme Central i és ara, en aquests moments, quan ja s'ha estès per tot el Maresme nord", diu Bassa que preveu: "i això seguirà endavant i entrarà a la Costa Brava". Bassa explica que és una plaga que prové de zones molt més càlides, com Andalusia, Castella i Lleó o l'Aragó i ara, arriba a Catalunya.
En aquests moments es calcula que prop de 3.000 hectàrees de tota la comarca estaria en perill, el que significa prop de la meitat de la zona de bosc que conté el Maresme. Ara per ara la zona de pins pinyers morts puja a 500 hectàrees, tot i que es preveu que aquesta xifra creixi ràpidament.
Mesures preventives
"Per la processionària i el fong Thyriopsis halepensis hi ha tractaments biològics i químics, però pel Tomicus destruens aquests tractaments no acaben de funcionar, per això cal fer prevenció", diu Bassa que explica que s'està treballant treient els arbres malalts dels boscos i eliminar-los per no acumular-los en aquestes zones. "No es poden tallar i deixar al bosc perquè el que fem és crear una piscifactoria, els hem de retirar", explica l'enginyer de forest. A més a més s'han de treure per no elevar el risc d'incendi.
Hauran mort més arbres en aquesta plaga que en els incendis dels últims 20 anys”
Municipis i particulars
La plaga és tan important que s'ha creat una "Guia d'actuació municipal pel control de les plagues de les pinedes al Maresme" que s'ha enviat a tots els ajuntaments de la comarca. En aquesta guia s'explica quines són les causes, els criteris d'execució pel que fa als treballs que s'han de realitzar als pins afectats i l'actuació que requereixen els sòls forestals. A banda el Consell Comarcal està liderant una cartografia digital concreta amb unes fitxes d'actuació perquè tots els ajuntaments informin els seus ciutadans de la mateixa manera. "És una situació molt nova pels ajuntaments, per això hem elaborat uns protocols d'actuació per a ells", diu Bassa.
Tota aquesta situació té més inconvenients que avantatges. Els inconvenients ja els coneixem: els pins es moren. Però tot i això la situació pot ser més greu encara: si es moren i no hi ha res més al sotabosc existeix el perill tant d'increment de risc d'incendi com d'inundacions, mentre que si es moren però al sotabosc hi ha alzinars, "guanyem boscos d'alzines".
El Tomicus, el més agressiu
L'escarabat "Tomicus destruens" és el més agressiu de les tres plagues que afecten el Maresme i és, també, el que causa majors danys, podent arribar a matar l'arbre sencer. El Tomicus afecta principalment als pins pinyers afeblits per diferents raons provocades pel canvi climàtic: sequera, onades de calor, pedregades, etc.
Entre l'abril i el setembre es troben dins de les branques de les capçaleres dels pins i entre el setembre i l'octubre surten, perforen la fusta i fan la posta. És entre l'octubre i finals de febrer quan les larves poden arribar a interrompre totalment la circulació de la saba, provocant la mort de l'arbre. El mes de març els escarabats adults comencen a emergir i van a la capçada dels pins on se segueixen alimentant de l'interior de les branques.
Front comú
"Un dia en Pep Canals, propietari forestal em va dir: "Hauran mort més arbres en aquesta plaga que en els incendis dels últims 20 anys", i la veritat és que té tota la raó", reflexiona Bassa. És per això que des del Consell Comarcal del Maresme, els ajuntaments de la comarca, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya treballen conjuntament per salvar les pinedes. El Consell Comarcal ha cercat la complicitat de diferents departaments, com el d'Agricultura de la Generalitat i conjuntament amb la resta d'administracions s'han compromès a dotar de recursos un pla d'actuació concret. Aquests ajuts es canalitzaran a través de dues associacions de propietaris forestals: El Parc Serralada Litoral Central i El Montnegre Corredor.
Des de les institucions es demana la complicitat també dels ciutadans perquè el 99 per cent de la zona forestal del Maresme és en finques privades. "Hi ha 5.200 propietaris per 5.400 finques, és una comarca molt microatomitzada", puntualitzava Bassa. És per aquest motiu que la crida als ciutadans es fa necessària: "qualsevol propietari que tingui un pi mort que es dirigeixi al seu ajuntament i que pregunti com actuar, si és en sòl forestal, és molt important que es posi en contacte amb el Departament d'Agricultura de la Generalitat".
