La celebració del Ramadà porta als musulmans a fer una reflexió interna durant els 30 dies que dura. Són jornades en què es manté el dejuni de no menjar ni beure durant les hores de sol. Símbol de reflexió interna i valoració.
Aquest any, i per primera vegada, totes les entitats i associacions musulmanes de la ciutat de Mataró s'han unit per celebrar conjuntament l'Iftar, un dels dies de Ramadà en què obren les seves portes a familiars i amics no musulmans per celebrar aquesta època de l'any tan important per a ells.
Des del Tot Mataró vam ser-hi convidats i aquesta setmana expliquem com d'especial són aquests dies pels musulmans i quina és la importància d'haver unit tota la comunitat musulmana creant un precedent d'àmbit català.
Poc abans que el sol s'amagui comencen els preparatius. Quan ja no hi hagi cap raig de sol es podrà tornar a menjar i beure. És el dejuni que fan els musulmans cada novè mes de l'any. Aquest mes, d'uns trenta dies aproximadament, s'anomena "Ramadà", nom que popularment atribuïm a l'abstinència de menjar i beguda durant les hores de sol als musulmans. La celebració d'aquest dejuni es regeix pel calendari lunar.
És per aquest motiu que cada any se celebra en dates diferents. En aquesta ocasió va començar el passat dia 6 de juny i s'allargarà fins al dia 4 de juliol, quan torni a haver-hi lluna nova.
Durant aquests dies, sagrats pels musulmans, diu la tradició que Déu (Al·là), a través de l'Arcàngel Gabriel (Jibril), va revelar a cau d'orella a Mahoma (Muhàmmad), el llibre sagrat pels musulmans: l'Alcorà. Aquesta època de l'any alguns diuen que és pura "espiritualitat", altres "un procés de revisió de vida": "Es posen en qüestió les relacions amb la família, els veïns, els companys de feina,... en definitiva, millorar com a persona", assegura Josep Palacios, tècnic del Servei d'Igualtat i Ciutadania de l'Ajuntament de Mataró. "És una escola d'educació, de pregària, de reflexió de la situació, tant individual com col·lectiva" explica el representant de la comunitat islàmica de la ciutat, Abdessamad El Bakali que afegeix: "L'esperit del Ramadà és sentir els drets dels altres, compartir. Compartir contribuint en la creació de ponts de diàleg, de relació, de convivència i de creences".
Cohesió musulmana per l'Iftar
Un dels fets més destacats del Ramadà d'enguany és la unió i cohesió de totes les comunitats musulmanes de la ciutat en la celebració de l'Iftar. L'Iftar és la jornada de portes obertes i trencament del dejuni que organitzen cada any les comunitats i entitats de musulmans amb familiars i amics no musulmans.
Per primera vegada aquest any ha estat col·lectiva i s'ha celebrat a la mesquita Annour de Mataró. Autoritats, representants de diferents entitats, premsa i persones a títol individual han assistit a aquest moment tan important pels musulmans, celebrat dijous passat. "Aquest acte d'avui no el veurem enlloc més de tot Catalunya, és el reflex de tota la feina feta entre comunitats musulmanes a la ciutat", explica Palacios al Tot Mataró que continua: "Aquest fet a altres indrets seria impensable perquè moltes comunitats no es posen d'acord, perquè molta gent no entendria que es mengi i es begui en un lloc d'oració, que comparteixin un mateix espai homes i dones i hi hagi dones no musulmanes dins un oratori".
"Des del govern de la Generalitat ho celebrem com una molt bona notícia", assegura Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat. "Ho hem d'explicar a la ciutadania com un senyal de riquesa del nostre país", diu Vendrell.
Pluralitat i diversitat
"Som un país molt divers des del punt de vista de la religió, no ho érem fa unes dècades, però avui sí que ho som i això ho hem d'explicar, contra aquells que ho veuen com a una font de problemes", assegura Vendrell.
Símbols com el de la setmana passada amb la celebració conjunta de l'Iftar són també "una mostra de la diversitat de la ciutat", remarca la Regidora de benestar social i convivència de l'Ajuntament de Mataró, Isabel Martínez. La mateixa font reflexiona sobre la inclusió de la comunitat musulmana a la ciutat i valora molt positivament tant la integració dels mataronins com la d'ells mateixos: "S'han adonat que només tots junts podem arribar a aquella Mataró que volem per viure i conviure, tenint en compte la diversitat cultural com a mitjà de cohesió".
"Viure i conviure tenint en compte la diversitat cultural com a mitjà de cohesió”
"En aquests moments la comunitat musulmana és la comunitat no provinent del nostre país amb més importància de Mataró, seguida dels xinesos", assegura l'alcalde David Bote. De fet, segons El Bakali, a la ciutat hi ha uns 13.000 musulmans, el que significaria més d'un deu per cent del total de la població mataronina. És per això que el col·lectiu de musulmans aprofiten per reivindicar alguna mesura.
Diàleg intercomunitari
La celebració conjunta per part de tota la comunitat musulmana de Mataró al trencament del dejuni és la consolidació de l'activitat associativa i cultural que generen aquestes entitats a la ciutat. La jornada de portes obertes i trencament del dejuni (Iftar) s'emmarca dins les iniciatives dirigides a fomentar el diàleg intercomunitari i religiós a Mataró. El foment d'espais de trobada suposa, per a ells, un pilar essencial per a la consecució d'una plena integració i convivència al municipi.
Menys prejudicis
"Qualsevol cosa que ens sembla estranya ens genera por, però tots som conservadors en aquest sentit. Hem d'entendre que tots som ciutadans i ciutadanes que compartim el mateix espai i utilitzem els mateixos serveis, que volem el mateix: una millora de la qualitat de vida", diu Palacios. "Des de l'Ajuntament no tenim por d'asseure'ns en una mateixa taula amb algú diferent de nosaltres. Hem de parlar de les necessitats, mancances i objectius", assegura Martínez en la mateixa línia que es pronuncia El Bakali: "La comunitat musulmana té coses pendents a nivell social, cultural i de reconeixement de normalització, però treballar de forma unida i conjunta ens farà millorar la situació".
Una de les grans demandes d'aquest col·lectiu és que es troben amb obstacles a l'hora, per exemple, d'enterrar als seus familiars i amics als cementiris o trobar espais per transformar-los en mesquites. En aquest sentit des de la Generalitat es creu que "s'està fent molt bona feina" i s'assegura que "els governs estan compromesos en tirar endavant".
Vendrell demana que "la comunitat musulmana segueixi pressionant" però que "cal més temps" tot i que "en els darrers anys ja s'han obert molts centres de culte, ja hi ha mesquites de nova planta, mesquites de nova construcció i això és un senyal d'avenç".
L'última oració del dia és a les 23.20 h, la primera a les 4 h. A partir d'aquesta hora tornaran a deixar de menjar fins que el sol es torni a pondre.
