Sens dubte la Setmana Santa de la ciutat de Mataró, tot i tenir els seus trets centenaris destacats, queda marcada per l'abans i el després del pas de la Guerra Civil per la ciutat. Una manera de ser i fer, un estil i una tradició que, després de la guerra canvia completament per la influència andalusa i l'aterratge a la ciutat de famílies provinents d'aquest indret.
La nova concepció de la Setmana Santa es gesta a la ciutat per la voluntat de recuperar el que era a principis de segle, integrant els nous trets identitaris que també són a la ciutat. D'aquí també en neix la Comissió de Setmana Santa com la coneixem ara, just en l'any que celebra el seu 30è aniversari.
Aquesta setmana volem aprofundir en conèixer l'abans i el després de la Setmana Santa que coneixem, els seus orígens i la realitat actual.
Per tenir la primera referència de la Setmana Santa a Mataró ens hem de remuntar a l'any 1581. Va ser la Setmana Santa d'aquell any quan es va organitzar una processó dins l'església de Santa Maria per acompanyar el cos de Crist a l'altar. No se'n coneixen gaires més detalls més enllà que la primera confraria de la ciutat es va crear el 1605: la Confraria de la Puríssima Sang dedicada a la devoció de la imatge del Sant Crist. Se'n sap que sortia en processó el Dijous Sant i molts dels penitents es disciplinaven amb fuets.
La segona processó documentada data de 1648 i consta precisament en un dels llibres de comptes dels sacerdots de Santa Maria. Aquesta va ser la processó del matí de Pasqua, anomenada "Resurrexit", que celebrava el final de la Setmana Santa amb la imatge de la Mare de Déu. Una altra de les més antigues que es documenten en la història de la Setmana Santa de Mataró és la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, molt venerada a la ciutat a finals del segle XVII. Molts anys després, però també en la història mataronina, hem de mencionar la Confraria del Sant Crist de l'Agonia, datada el 1858.
"Hem aconseguit que en un mateix dia surtin diferents estils processionals i diferents vestes"
De l'aturada al nou model
Amb l'arribada de la Guerra Civil a la ciutat, la Setmana Santa de Mataró s'atura per complet. De fet, totes les imatges dels passos que ja coneixíem desapareixen. Amb la finalització de la guerra sorgeix la voluntat de tornar a revifar l'esperit perdut, un esperit que es lidera l'any 1941 a la parròquia de Sant Josep. Són els inicis de la creació de nous misteris per part de diferents entitats, sovint vinculades a l'església.
La revifalla de després de la guerra no acaba d'agradar a tothom. No és el mateix esperit i aquest fet fa pensar que es trenca amb les formes i les maneres que havien estat més típiques a la ciutat. La Setmana Santa és, en aquells anys, emmirallada per la grandesa i la magnificència sevillana. Cap als anys seixanta és evident que la religiositat està en decadència. Tot i que es vol mantenir la voluntat de seguir captivant catòlics a l'església. L'any 1961 Joan XXIII convoca el Concili Vaticà II, que clausura Pau VI l'any 1965: es pretén modernitzar el cristianisme. A Catalunya es barregen llavors diferents aspectes: la repressió franquista i la mentalitat nacionalista catalana. Aquesta última, molt arrelada i estesa aleshores, es mescla amb la religió, la cultura i la política en un còctel agitat.
La primera Passió a Mataró
La primera referència de la Passió a la ciutat és del 1815. A finals de febrer d'aquell any els administradors de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena demanen autorització per poder-la representar. No se sap quin text es va utilitzar però el que és segur és que es va anar a buscar a Vic. Anys més tard la representació es trasllada al Teatre Principal, on trobem ara El Foment Mataroní. El sorgiment de teatres privats farà desaparèixer el Teatre Principal i la primera Passió mataronina es traslladarà, temps després, a l'Escola Santa Anna i posteriorment a La Sala Cabanyes.
És l'any 1970 quan la pluja impedeix sortir la processó de Divendres Sant i la parròquia de Santa Maria aprofita per acabar amb les processons mataronines. Un any després la processó de Divendres Sant ja no sortia. És a la dècada dels anys 80 quan es va formar un cos de portants mataronins que portaven un Sant Crist de Teià per desfilar a la processó de Sant Andreu de Llavaneres conjuntament amb els Armats que feia uns anys que ja hi participaven. Uns anys després els mataronins es replantegen tornar a desfilar a Mataró. Aquest és l'inici de la Comissió de Setmana Santa actual.
El nou model de la Setmana Santa de Mataró, el que coneixem en aquests moments, és particular, per tots els adeptes que ha reclutat en els últims anys i sobretot també, pel que explica l'Héctor López, membre de la Comissió de Setmana Santa: "la gran característica de les processons de Mataró és la barreja de formes de fer i de processons".
Peculiaritats mataronines
Algunes de les singularitats de la Setmana Santa mataronina són dignes d'esmentar perquè no s'esfumin amb el temps. La primera és la del cant del Miserere de Mossèn Blanch, un dels actes celebrats dins de la Quaresma i que vinculen aquesta època amb la Setmana Santa. A finals del segle XIX, les funcions de l'Hospital de Mataró per donar atenció espiritual als malalts, van ser molt concorregudes, precisament perquè s'interpretava aquest Miserere compost per Mossèn Manuel Blanch i Puig. Era un acte de molta rellevància i que necessitava una gran massa coral. Mataronins il·lustres van cantar-hi, de fet, va augmentar molt de cantants amb la incorporació de l'Acadèmia Musical Mariana i es va convertir en una rèplica de la Missa de les Santes, en format reduït.
"La processó dels escabellats" també és una particularitat de la ciutat. Rebia aquest nom la processó del Via Crucis del Dimarts Sant. L'encapçalava una creu de fusta duta per un eclesiàstic, darrere seu dos frares que no eren sacerdots i uns quants pares franciscans, i més enllà, tot el gruix de fidels. Tancava la processó un home vestit de natzarè amb una vistosa cabellera postissa i d'aquí l'expressió que donava nom a la processó.
Símbol indiscutible
El que és evident és que Mataró en aquests moments té una Setmana Santa de les més completes de Catalunya, ja no només per la quantitat de confraries, germandats i imatges de què disposa, sinó per la qualitat i quantitat d'actes que s'organitzen durant aquest període.
"Ens hem preocupat per dignificar la Setmana Santa sense oblidar que les processons en són l'eix vertebrador", assegura López que afegeix: "Hem aconseguit que en un mateix dia [Divendres Sant] surtin diferents estils processionals i vestes (indumentàries), i que, tot i que hi ha molta varietat, tot té un cert to uniformitzat".
La informació d'aquest reportatge s'ha extret del llibre "Una història de la Setmana Santa a Mataró", escrit per Xavier Alarcon i documentat pel fons del Museu Arxiu de Santa Maria.
