Els orígens dels Tres Tombs

Una festivitat amb arrels molt més antigues que la devoció per Sant Antoni Abat

  • Eloi Sivilla // Fotos: Anna Aluart
  • Dijous, 21 Gener 2016 18:05

Especials 2014/2015, Tres Tombs 1

A profitant que aquest diumenge se celebrarà la festa dels Tres Tombs en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics i dels traginers, dediquem aquest Tot Història a esbrinar els orígens d’aquesta festa popular tan arrelada a casa nostra.
Veurem com els Tres Tombs de Mataró i de moltes altres localitats catalanes són només una de les formes que ha adoptat la festivitat de Sant Antoni, però també veurem com aquesta tradició de voltar al voltant d’un temple religiós o d’un indret de pelegrinatge és molt més antiga que la devoció pel sant del porquet.


Com és ben sabut, la festivitat de Sant Antoni Abat, també conegut com Sant Antoni el Gran o Antoni d’Egipte, se celebra el 17 de gener. Segons la biografia d’Atanasi d’Alexandria, Sant Antoni Abat fou un dels primers monjos cristians eremita o anacoreta. Els eremites eren persones que es retiraven en llocs solitaris i s’entregaven completament a la contemplació i a la penitència.

Nascut en el segle III a Egipte, la llegenda diu que Sant Antoni Abat era un gran amic dels animals i que sempre que en veia un de ferit el curava. Això és el que va fer amb un porquet que es va trobar, i aquest, en agraïment a la seva caritat, va decidir acompanyar-lo al llarg de la seva vida. És per aquest motiu que popularment se’l coneix com Sant Antoni del Porquet. Segons Atanasi, Sant Antoni abat va rebre la crida de Déu quan només tenia 20 anys, aquest li va dir que si volia guanyar-se el tresor del cel, s’havia de vendre tots els seus béns i donar-ho als pobres.

Un cop fet això, Sant Antoni es va retirar a viure en una cova, on diversos cops va ser temptat pel dimoni que no el va poder convèncer. Les seves proeses van ser tals que la seva fama es va estenent arreu d’Egipte i els seus adeptes i seguidors cada cop van ser més nombrosos. Tan importants van ser aquestes festes, que la festivitat del sant del porquet ha esdevingut la festa major d’hivern de moltes localitats catalanes. Tot i que aquí a Mataró i a moltes altres poblacions catalanes celebrem els Tres Tombs en honor de Sant Antoni Abat, aquesta només és una de les moltes festes que es fan dedicades al patró dels animals domèstics.

A Falset se celebren les encamisades, representacions teatrals de la vida del sant i d’altres on el dimoni és el gran protagonista, per exemple a les Illes Balears o a València la festa compta amb la presència de focs i fogueres on els dimonis i les botargues que van turmentar en vida Sant Antoni són els grans reis de la festa. Esmentar que els tres tombs més antics de Catalunya són els d’Igualada que se celebren ininterrompudament des de l’any 1822.  

La celebració dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir al voltant d’una església dedicada a Sant Antoni o a la imatge del sant des d’on es fa la benedicció dels animals que participen en la passejada. En l’actualitat també és costum portar les mascotes domèstiques com gossos, gats, ocells i altres espècies animals perquè siguin beneïdes. Segons sembla, abans del cristianisme ja es portava a cap aquesta pràctica de fer tres tombs, però llavors les tres voltes es feien al voltant d’una foguera feta amb ramatge verd.

Especials 2014/2015, Tres Tombs 2

Una tradició molt catalana
En els territoris de parla catalana la devoció per Sant Antoni Abat va arrelar ja fa molts segles i  en honor seu se celebren un gran nombre de festes populars relacionades amb els animals de granja i els traginers de qui el Sant n’és patró. Els devots, amb aquestes celebracions, s’encomanaven a Sant Antoni per a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments i la seva purificació. 

I és que aquesta tradició de voltar i fer un nombre de tombs determinat al voltant d’un temple religiós o d’un espai sagrat era una pràctica molt habitual en els pobles antics del Mediterrani. Sense anar gaire més lluny, els romans desfilaven en cercle als voltants dels temples perquè els déus els fossin propicis. Encara avui dia els musulmans fan set tombs al voltant de la Ka’ba, el lloc més sagrat de l’Islam situat a la Meca on es troba la pedra negra venerada pels àrabs abans dels temps de Mahoma.

Per exemple, en el País Basc és tradició fer 'tombs' al voltant del Santuari d’Urkiola situat a dalt d’un turó en el municipi d’Abadiano. Allà és tradicional que les noies joves voltin al voltant del temple per trobar espòs. En aquest cas aquest temple cristià està dedicat a Sant Antoni de Pàdua i a Sant Antoni Abat. Dir que en aquesta zona s’han trobat nombroses restes arqueològiques i a prop d’allà trobem la muntanya de l’Anvoto on la llegenda diu que habitava “mari” figura principal de la mitologia euskera.

Dit això, sembla que la festivitat dels Tres Tombs poc té a veure amb la vida i miracles de Sant Antoni Abat, i més amb la tradició dels pobles antics de la mediterrània. Una tradició precristiana que, com tantes altres, el cristianisme va adoptar i la va adequar a les seves creences.

La domesticació del cavall va ser entre el 4000 i el 3500 aC

Especials 2014/2015, Tres Tombs 3

Però ja que hi som, encara volem anar una mica més enrere. L’animal principal dels Tres Tombs és el cavall, la bèstia que antigament era el motor de l’economia de pagès, fos per treballar la terra o per transportar les mercaderies. La relació entre l’home i el cavall va néixer ara fa milers d’anys i ha perdurat fins a l’actualitat, encara que avui dia el cavall és més un animal de competició o de lleure que no pas un mitjà de producció.

Segons sembla, la domesticació del cavall es va portar a cap entre el 4000 i el 3500 aC a les estepes euroasiàtiques, on els cavalls eren utilitzats com a mitjà de transport i pel treball agrícola. Hem de dir que els cavalls ja portaven coexistint amb els humans molts anys i que s’han trobat representacions de cavalls en pintures del paleolític de fa més de 30.000 anys, En aquell temps els cavalls eren només preses de caça.

Després de la seva domesticació, el seu ús es va estendre molt ràpidament i en el 2000 aC ja tenien una funció molt important en l'art de la guerra. Els mesopotamis van ser els primers que van utilitzar els cavalls per tirar dels carros de combat. Aquesta funció militar del cavall perdurarà fins al segle XX, ja que durant la I Guerra Mundial encara hi van combatre unitats de cavalleria.Tot i això, el cavall no va ser el primer animal domesticat per l’home, abans ho van ser el gos, les ovelles o els bous entre d’altres.
El primer animal domesticat va ser el gos que per alguna cosa és el millor amic de l’home. Tenim evidències arqueològiques que els gossos viuen amb nosaltres des del 9000 aC, tot i que els darrers estudis creuen que la seva domesticació s’hauria pogut produir a Europa cap allà el 14000 aC.

Alguns experts creuen que el gos que prové de la família del llop gris va ser qui es va acostar a l’home primer. Segurament pel gos era molt més fàcil trobar aliments convivint amb els humans que no pas caçant. Els primers gossos domesticats van ser utilitzats per a la caça i per fer funcions de vigilància.

 

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: