Segons dades de l’institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el sector agrari ha patit una davallada important de treballadors en els últims 10 anys. El 2003 140.407 persones a tot Catalunya es dedicaven a l’agricultura, mentre que el 2013 ho feien 119.427, el que representa un total de 20.980 persones menys en territori català explotant les seves terres. Una xifra total que podria haver baixat encara més en els darrers dos anys per una acceleració dels efectes de la crisi econòmica al sector. L’envelliment dels qui practiquen l’agricultura preocupa molt als pagesos.
Però, com està la zona agrària més important de Mataró?
Les Cinc Sènies és una zona agrària protegida, és a dir, que està considerada com a sòl no urbanitzable i això facilita el treball continu de les terres i la preocupació dels pagesos de no veure-hi planificat cap edificació. “És una zona privilegiada” assegura Xavier Safont-Tria, pagès de Can Tria i ex regidor de la CUP a l’Ajuntament de Mataró. “El bon clima ens permet tenir unes bones temperatures per fer horticultura molt primaverenca”, segueix explicant Safont-Tria que creu que, a més a més, “estem davant d’unes bones terres per treballar, són bastant planeres i això facilita la feina”. L’Elm Pou és soci de “S’ha kavat el bròquil” i ell coincideix a dir que es tracta d’una zona privilegiada.
El que potser pocs saben és que en realitat les Cinc Sènies és una zona relativament petita. El nom prové de les cinc finques pageses que es trobaven justament en sortir de la ciutat. La zona va anar augmentant i de tota l’extensió, el que ara n’anomenem Cinc Sènies, majoritàriament és el Veïnat de Mata. Una zona que, conjuntament amb tota la zona forestal de Mataró, conforma dos terços del total del territori municipal.
Potencial econòmic
Històricament aquesta zona agrícola mataronina “no s’ha valorat prou per part de l’Ajuntament”, creu Safont-Tria que afegeix: “no se li ha vist el gran potencial econòmic i paisatgístic que té”. “Són poques les ciutats que superen els 100 mil habitants que tenen una zona d’aquestes característiques i això s’ha de mimar, cuidar i tenir visió de futur”, explica la mateixa font i sentencia: “tenim petroli tocant a casa i no el sabem aprofitar, n’hauríem de fer bandera”.
La regidora d’Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, Núria Calpe, creu que “és una part molt important per a la ciutat” a la que “hi donem absolut suport”. De fet, Calpe assegura que han estat tirant endavant un inventari de tot el que conflueix i influeix a la zona com ara carrers, accessos, manteniments, etc. en el que també s’hi ha inclòs un banc de terres per conèixer els propietaris d’aquestes i saber si s’estan explotant o no.
MERCATS DE MATARÓ
Molts dels mercats de la ciutat inclouen parades de proximitat i ecològiques. Per a Xavier Safont-Tria, pagès de la finca de Can Tria, la majoria són revenedors de productes i no pagesos. És per aquest motiu que Safont-Tria demana que “hi hagi una discriminació positiva pels pagesos de la ciutat” de cara a obtenir la llicència d’una parada en algun dels mercats de la ciutat. Can Tria està en llista d’espera i lamenten que, ells que conreen les terres mataronines, estiguin en aquesta situació.
Agricultura familiar
Si una cosa és innegable, és que històricament les Cinc Sènies abastia les famílies mataronines amb fruita i verdura. I ja no només això, sinó que les mateixes famílies pageses també eren del municipi. Això ha anat canviant, tot i que perdura el sentiment familiar. “Hi ha un tipus d’agricultura familiar que dóna riquesa a la zona”, assegura Safont-Tria que continua: “És una terra molt repartida que ara per ara hi ha consolidades empreses familiars i famílies pageses que són les que segueixen produint”.
Això en part és un risc. Com dèiem a l’inici, bona part de les persones que conreen són majors de 50 anys i l’envelliment va augmentant. “No hi ha suficient incorporació de joves a l’agricultura”, creu la mateixa font.
Però qui de moment trenca la mitjana són els dos socis de S’ha kavat el Bròquil, un enginyer topògraf i un enginyer agrònom, que es van embarcar a les Cinc Sènies amb verdures ecològiques, de proximitat i venda per Internet.
Reinvenció de la pagesia
Hi ha altres exemples dins d’aquest sector que fan pensar que la pagesia no deixa de ser una anàlisi constant de la competència amb les grans empreses exportadores. Un d’ells és en Marc Pruna.
Ell és pagès de tota la vida i fa uns anys va haver de reinventar-se per no haver de deixar de conrear les seves terres. Durant l’hivern fa producte convencional: alls tendres, raves, bledes, espinacs, cols, etcètera. Però durant l’estiu es dedica a plantar productes africans. Són plantes que provenen de països molt càlids però que a Mataró s’hi estableixen molt bé en època de calor. Pruna explica que ha estat el gran canvi i que li permet treballar amb una gran empresa que s’emporta pràcticament tot aquest producte i el distribueix per tot Europa.
A més a més té altres negocis petits africans, mataronins i comarcals. Amb aquest producte tan especialitzat, fins i tot té algun client particular, com una dona parisenca que baixa cada estiu de París a Mataró per obtenir aquests productes. Un petit gra de sorra, i potser mai millor dit, que es reparteix pel món.
Robatoris abundants
Una de les grans demandes del sector és la seguretat de les seves terres i finques. Els pagesos coincideixen en què els robatoris de fruita i verdura són habituals i que s’han acostumat a conrear més producte calculant el que ja saben que no recolliran.
El que més mal fa però és el robatori de maquinària o elements de subministrament i la destrossa que això suposa a la finca i als camps. “La setmana passada ens van robar tota la instal·lació de gas, se’ns van endur totes les canonades perquè eren de coure”, explica Marc Pruna lamentant la situació i recordant que la reposició d’aquest material costa molt més que no pas el robatori de productes.
No és la primera vegada que passa a la finca dels Pruna, ja se’ls havien endut els cables dels hivernacles i els havien entrat al magatzem. Pruna assegura haver denunciat cada vegada els robatoris als Mossos d’Esquadra, explica que quan això passa hi ha patrulles durant uns dies “fins que deixen de venir i torna a passar”. Des de l’Ajuntament no es considera “una zona especialment conflictiva”. La Policia local en els darrers mesos només té constància d’un únic robatori de material d’obra en aquesta zona.
Des de S’ha kavat el bròquil creuen que, a més a més dels robatoris, caldria una neteja regular dels camins. “La gent es pensa que les Cinc Sènies és un abocador i un rebost”, sentencia Pou.
“Qui acaba mantenint els camins són els mateixos pagesos amb els seus tractors”, explica la mateixa font que assegura trucar cada setmana al 010 per avisar que recullin les deixalles. “No podem esperar miracles d’un dia per l’altre però potser sí que caldria més vigilància”, demanda per la seva banda Safont-Tria que atribueix els robatoris a la crisi econòmica i als moments difícils de les famílies.
Són robatoris que habitualment es fan de nit. Tot i que des de l’Ajuntament s'assegura que hi ha controls periòdics de vigilància i identificació del pas de vehicles als accessos, i campanyes de vigilància específiques i puntuals davant les queixes o denúncies.
Noves tecnologies
L’aplicació de les noves tecnologies al sector s’ha produït en els darrers anys de forma exponencial. Vendre enciams, patates o fruita per internet ara ja és una realitat, i amb la interacció 2.0 el productor pot arribar fàcilment al seu client potencial. On és el límit? Des de S’ha kavat el Bròquil s’organitzen el que ells n’anomenen “cistelles” que es compren a través del seu portal web amb productes que tinguin en aquells moments a les seves terres. “Des que es cull fins que arriba al consumidor no han passat ni quatre hores” explica Pou que ho veu com a símbol de proximitat.
Proximitat i ecologisme
Es perd la proximitat si es ven per Internet? Pou creu que no, sempre que s’enviï o es distribueixi de forma responsable i el producte no es malmeti. El concepte “de proximitat” o “quilòmetre zero (km 0)” sembla està vinculat a una moda però, en canvi, són molts restaurants i botigues mataronines, els que han optat per aquesta opció com a valor afegit.
Fer producte ecològic ja és un altre assumpte, de moment hi ha qui hi creu i hi combrega i altres que segueixen històricament la forma convencional. L’ecologisme és una forma de ser? “Fer producte ecològic és necessari però no ho és tot. Si comprem ecològic però ve de Nova Zelanda no interessa”, explica Pou.
De fet, S’ha kavat el Bròquil pertany a una xarxa de pagesos del Maresme anomenada Eco Maresme en el que conjuntament a la comarca es conreen 30 hectàrees de forma ecològica.
