El passat 21 de setembre l’Alcalde de Mataró, David Bote, va fer 100 dies a l’Ajuntament. La seva agenda atapeïda l’ha obligat a postposar-nos l’entrevista fins a aquesta setmana. Tot i això, Bote ha accedit a parlar, primer més tens després més distès, sobre com se sent a l’alcaldia i quines prioritats i accions hi ha al govern d’aquest mandat 2015-2019 que ell encapçala.
En la primera entrevista que li vam fer al Tot Mataró deia que la gent pensava que vostè era una persona “massa sensible, honesta i idealista” per ser polític. Encara ho pensa?
No, ja no ho penso. Crec que en aquests 100 dies hem demostrat que es pot compatibilitzar aquesta sensibilitat amb l’acció de govern. De fet, aquesta estrena és una de les coses que més destaco d’aquests primers 100 dies de govern.
Per què?
Perquè qualsevol acció té dues cares: la del “què” estàs fent i la del motiu pel qual estàs fent allò. En un moment tan complicat com és l’actual i les circumstàncies tan difícils que es donen, mantenir l’empenta et dóna la força necessària per abordar aquestes dificultats.
En la nit electoral del 24M feia cara de no creure res. S’ho imaginava que seria alcalde?
Sí, sempre havia dit que guanyaríem. De fet, pensava que faríem algun regidor més dels que vam fer. La meva cara deia que arribar a aquell punt havia estat molt dur, vam fer molts sacrificis amb tot l’equip i, en aquell moment, era una barreja de moltes emocions.
Un dia vaig tornar a l’escola i una companya em va dir: “David, et veig igual!” i per a mi aquest també és un bon resum d’aquests 100 dies. Quan penses “Què vol dir ser alcalde?” doncs jo he assumit les meves responsabilitats, tinc sobre la taula una sèrie de problemes que haig de resoldre, estic abocat amb l’equip de govern amb els reptes de la ciutat però, per la resta, ho veig tot igual. En aquest sentit, per mi, ser alcalde és això: combinar el tracte amb la gent, escoltar molt, caminar molt, saber què passa aquí i allà.
Per tant se sent còmode a l’alcaldia.
Sí. M’ho passo molt bé.
Vostè és l’alcalde més jove que ha tingut Mataró. Creu que ser jove afavoreix una ciutat?
Jo vaig decidir ser candidat perquè em veia preparat i capacitat. Això no vol dir ni que sigui el millor ni que no n’hi hagi cap altre que ho pogués fer millor. Dins de les meves capacitats, crec que la joventut és un valor afegit. Sobretot perquè ho he sabut acompanyar de l’experiència d’altres persones. He mantingut moltes converses amb polítics amb experiència, amb persones que van teixir aquesta ciutat: en Joan Antoni, en Manuel, en Remi, en Fermín, l’Arcadi,... Al cap i a la fi jo tinc detectades les meves febleses i fortaleses i quan em poso en un problema miro d’esprémer el màxim els punts forts i que les febleses no m’afectin tant.
En aquests primers 100 dies ja hi ha hagut una Festa Major, unes vacances i darrerament un gran esdeveniment de promoció de ciutat com la Festa al Cel. De tot aquest temps amb quin moment es queda?
No m’havia fet aquesta foto encara. Ja hem passat coses, ja. En 100 dies crec que he dinat a casa 2 o 3 dies, sempre dino fora. Un d’aquests dies que dinava fora de casa, una senyora va demanar-me seure a la taula amb mi i vam estar parlant. La història que m’explicava és amb la foto que em quedo d’aquests 100 primers dies. Ella viu una situació molt complicada amb el seu marit ingressat en una residència i una dependència total. Em demanava que vetlléssim per les persones grans.
Ara començarà el dia a dia. Quin objectiu es marca?
Objectius en tenim molts. En aquest sentit treballem des del minut 1 en generar les condicions necessàries per abordar el pla d’accions que tenim. És important mantenir la despesa social, tenim dades i informes que diuen que encara està molt malament. Hem de seguir apostant molt fort perquè la ciutat es mantingui unida i no es quedi endarrere. Tenim una situació preocupant a l’espai públic, hem de recuperar-ne la qualitat, més neteja i més seguretat. Hem d’intensificar les polítiques per desenvolupar l’activitat econòmica de Mataró, entre moltes altres coses.
Ara entrarem en algunes matèries. Quan encara era candidat a l’alcaldia va assegurar que tenia molt clar que “Mataró necessitava un govern fort” que planifiqués la ciutat. Creu que el té?
Sí. Absolutament. Crec que representem bé a la ciutat. Per a mi és una qualitat molt important. Som representatius del que ara és Mataró i des d’aquesta representativitat i amb uns objectius comuns avancem com els vaixells que trenquen el gel.
La setmana passada vam tenir les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. Com creu que el resultat pot afectar a la ciutat de Mataró?
Estic esperant saber qui serà el Conseller de Sanitat, qui serà el Conseller d’Educació, el de territori,... Com a alcalde m’interessa saber si hi haurà, o no, canvis en les polítiques d’infraestructures, teníem una línia de treball i hi ha coses a millorar. És important saber amb quina persona haig de seguir discutint el futur de la sanitat a la nostra ciutat, per exemple. Jo des de fa 100 dies l’única cosa amb què penso és en Mataró i en la meva tasca i responsabilitat com a alcalde.
Però vostè està governant amb un partit independentista. No influeix?
Això ja va quedar molt clar en l’acord de govern, cadascú en aquest tema vota a la seva manera.
Però influeix de cara a prendre decisions?
No ho penso. No ho crec.
El seu partit no va guanyar les eleccions autonòmiques a Mataró. Creu que vostè segueix representant a tots els mataronins?
Sí. La gent va votar. Tinc gent al Facebook que em va votar i que aquestes eleccions ha votat independència. Amb això entenc que la gent està satisfeta amb mi. No es pot fer una translació directa entre les dues eleccions.
Parlem de la Festa al Cel. Vostè va assegurar que una de les coses que li va fallar en la primera edició de la Festa al Cel era no haver sabut el cost total ni els guanys reals del festival. Ara ho sabem. També va dir que no hi havia una estratègia clara en la ubicació del festival com a aposta de la ciutat. Ara sembla que també hi és. La Festa al Cel l’ha convençut?
Sóc molt prudent. S’ha de pensar. M’hauria agradat tenir els informes definitius però encara no els tenim. Cada euro que paga un ciutadà amb els impostos és sagrat. Per tant, a l’hora de gastar-lo o invertir-lo s’ha de ser absolutament curós. Estem seguint tot el que vam dir: màxima transparència, hi haurà una publicació exacta de la despesa de la Festa al Cel, s’explicarà a tots els grups municipals i a tota la ciutadania i hi haurà una anàlisi del retorn econòmic de la festa. Partint de tots aquests elements i un tercer molt important que és que nosaltres som 11 regidors d’un total de 27 i que, per tant, no som la majoria de la ciutat, hem d’abordar el futur de la festa.
Hi ha ciutats com Tarragona que sembla que ja han dit que volen el festival.
Jo no he parlat amb l’alcalde de Tarragona i no sé si aquesta informació és certa o no. El que sí que haig de dir és que Mataró ha demostrat que és capaç d’organitzar un gran esdeveniment. La cooperació entre els treballadors de l’Ajuntament i altres institucions com Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, voluntaris com els Equips de Suport, etc. han fet possible l’organització d’un esdeveniment de la magnitud de la Festa al Cel. Crec que els mataronins i mataronines ens hem de sentir absolutament orgullosos.
La continuïtat de la Festa implica dialogar amb els altres partits?
La Festa al Cel passa per, si és un projecte de ciutat, convèncer a més gent, efectivament.
Un acte excepcional de cap de setmana és la millor política de promoció de la ciutat?
Ho sabrem quan tinguem l’informe. Un llapis fa la seva feina? Sí o no, depèn de perquè el facis servir. Doncs dins d’una estratègia global, una activitat en cap de setmana pot tenir tot el sentit del món o pot no tenir-ne cap. Depèn de com es plantegi la promoció de ciutat.
Sempre s’ha queixat que la Festa al Cel li va venir donada per l’anterior govern. Per què no ho va poder aturar si ja no ho veia clar?
Hi ha dos elements. El primer és: tan a prop de les eleccions era legítim fer una aposta tan gran com la Festa al Cel? Això és el que vam manifestar clarament durant la campanya electoral. I la segona és que, un cop això s’havia fet, per mi eren importants dues coses més: garantir la credibilitat de l’Ajuntament que ja havia arribat a una sèrie d’acords i com a institució havíem de mostrar el seu compliment i, en segon lloc, això tenia un cost econòmic. Crec que teníem elements suficients perquè la Festa es fes, i es fes amb l’èxit que al final va tenir.
Si li sembla, parlem d’educació, que hi ha molts fronts oberts. Comencem per la zona escolar única. La va posar CiU i des del PSC vau assegurar que la trauríeu. Com aconseguireu posar-vos d’acord si des d’un inici penseu diferent?
M’agradaria trobar el titular on jo deia que trauria la zona única, perquè sempre hem dit, i va quedar plasmat en l’acord de govern, que el que faríem seria revisar les conseqüències de la implantació de la zona única. I ho he dit sempre, a partir de converses amb professionals de les diferents escoles d’arreu de la ciutat. Això és el que vaig dir a la campanya i el que consta en l’acord de govern.
Tenim data d’obertura per l’Angeleta Ferrer?
Esperem que es pugui fer el curs 2016-2017 però tenim un grau d’incertesa en funció del període d’execució de les obres que ens poden situar cap al principi o el final del curs. La veritat és que em sap molt de greu la incertesa amb què sotmetem als pares però estic convençut que serà al curs 2016-2017.
Amb els Serveis Territorials sembla que no hi teniu massa bona entesa. Sobretot pel que fa als instituts i l’FP. Què proposeu per fer front a tots els alumnes que s’incorporaran al curs vinent?
Independentment del mapa de futur de la ciutat en l'àmbit de secundària, incloent-hi tant l’FP com l’ESO, el problema el tenim el pròxim curs. De cap de les maneres el centre d’FP es pot fer en un any, això és claríssim. En Miquel Àngel està mantenint aquest diàleg amb Serveis Territorials i teixeix les complicitats amb els centres. Per a mi és un objectiu clau i des d’aquí s’està abordant la proposta del Departament. Amb quin criteri? Doncs que el territori ha de tenir una veu clara en aquest tema. Qui representa el territori al final és l’Ajuntament i és qui manté la relació amb els centres.
Abans de les eleccions municipals va dir: “Hem de tornar a posar indústries a Mataró perquè ampliïn la plantilla”. El Corte Inglés està en aquest paquet?
El sector que més creix a Mataró és el de serveis i que, per tant, en aquest sentit, l’aposta per El Corte Inglés és molt important. Des del minut 1 estem mirant de desencallar, tenim planificats els passos a seguir per anar resolent els diferents problemes que encara s’estan treballant. Hi ha una persona a l’Ajuntament que s’ho ha pres com a un projecte i té l’encàrrec de fer tot el seguiment amb l’objectiu que, al més aviat possible, puguem dir a la ciutadania què és el que passa amb El Corte Inglés a Mataró.
Quan creu que El Corte Inglés aterrarà a la ciutat?
Tant de bo ho sabéssim. Quan vam tenir l’entrevista amb el Director General, en Josep Miquel Abad, ell ens va dir que, si solucionàvem els problemes que tenim sobre la taula, podíem entrar en el pròxim pla d’inversions que es comença a redactar al febrer del 2016. Per tant, per a nosaltres és una data important arribar en aquell moment amb els problemes solucionats. En aquest punt haig de dir que l’Ajuntament està posant tota la carn sobre la graella. Torno a demanar generositat a tothom, serem transparents en la gestió de l’Ajuntament i també dels agents implicats.
El Pla Director Sociosanitari que van proposar redactar per solucionar la situació que es viu al Consorci Sanitari del Maresme, creu honestament que és la solució?
Vam demanar a la Generalitat que fes aquest pla perquè són ells qui tenen la competència per fer-ho. Vam dir-los que, a més a més, volem que el producte final fos participat i que hi hagi els treballadors, els usuaris i els polítics. És important perquè el què ha de dir és exactament què necessita Mataró i què necessita la comarca. Si està ben fet, i per això hem creat aquesta comissió que vetllarà perquè així sigui, ens dirà des del punt de vista sanitari i no econòmic, quines són les nostres necessitats. Si tenim identificades les nostres necessitats, sabrem sobre què hem de barallar-nos. Per a mi és una eina molt potent.
Per tant, creu que és la solució perquè usuaris, treballadors i Consorci estiguin satisfets?
Per prendre decisions cal saber les necessitats i conèixer quina és la realitat: Quina serà l’evolució en els pròxims 10 anys? Quina és l’oferta de llits? Què és el que passa a la comarca del Maresme? Què necessitem? Si no sabem tot això, com podem actuar? Per atendre bé el servei de les persones hem de saber quines són les necessitats. Si no, passa el que ja hem vist: traslladar llits d’aquí cap allà. Per què? “Perquè haig d’estalviar”, em diuen. Si s’ha d’estalviar, hi ha compromisos del Parlament de Catalunya per finançar correctament el Consorci Sanitari del Maresme i compensar un infrafinançament històric que ve d’una situació pràcticament des que es va crear. Per tant, aquest moviment de llits no es pot fer per estalviar. Si s’hagués de fer, s’ha de fer per criteris sanitaris. Qui marcarà aquests criteris? El Pla Director.
Entre David Bote i Quim Fernández sembla que hi ha molt bona entesa, però a l’hora de la veritat no sempre és així. Ser socis de govern significa anar a la una, o no sempre?
Ser socis de govern significa escoltar a la ciutadania. Les coses s’han de parlar, s’han de debatre i s’han d’acordar. Convergència i PSC són dos partits diferents i tenim visions diferents, però som capaços d’arribar a acords. I aquests acords, elevar-los a altres formacions polítiques.
En l’acord de govern amb Convergència hi feu constar, molt desglossadament 5 prioritats del govern. L’última prioritat és la de “un govern obert, honest i eficient”. No creu que aquesta prioritat hauria de ser la primera?
Tirarem de matemàtiques. L’ordre dels factors no altera els resultats. Per què està en última posició? La u, la dos, la tres i la quatre expliquen “què” vols fer i la cinquena recorda que no és important el “què” sinó també el “com”. Aquesta última posició és transversal a les quatre primeres.
QUÈ TÉ MÉS PRIORITAT?
Ampliació del CAP Cirera Molins
El Centre de Formació Professional del Rengle
La instal·lació d’El Corte Inglés
L’equipament cultural a l’entorn de Can Cruzate
La remodelació integral de l’estació de RENFE
La creació de la figura del regidor de barri
L’impuls pel Pacte per la Mobilitat
L’escola Angeleta Ferrer
El nou Teatre Monumental
La Casa dels Artistes
El Llibre Blanc de la Cultura
La tercera biblioteca pública de la ciutat
La Casa de Cultura Popular
La reobertura del Cafè Nou
Què li faria més il·lusió?
És totalment personal i no ho he parlat ni consensuat, per això tampoc està en l’acord de govern. Per la meva època de professor i per l’estima que li tinc a la cultura, m’agradaria poder inaugurar a Mataró, algun dia, un centre de formació artística no reglada.
