Són 36 dones vestides de vermell i protegides amb una capa de color negre pintada a mà amb motius de foc i infern. Tenen unes banyes molt vermelles i alcen les maces per cremar tota aquella pirotècnia que tinguin a prop. Les Diablesses de Mataró arriben al trentè aniversari amb la intenció de celebrar-ho, discretament, però a la seva manera. Reivindiquen la legislació entorn de la pirotècnia que no els deixa manipular els petards i preparen l’Escapada a Negra Nit amb nervis però amb molta il·lusió, sabent que és la seva gran recompensa. Descobrim com és la colla i quin és el seu funcionament.
Llum, foc i dones. Segurament aquests tres conceptes són els que resumeixen la identitat dels diables institucionals de Mataró que, a la capital del Maresme, anomenem Diablesses. Només ensenyen les seves banyes vermelles enmig de foc i ritme a càrrec dels Tabalers do Maresme. Aquest any arriben als 30 anys i, tot i que no preparen una gran festa, com ho van fer pels 25, tenen alguna sorpresa que descobrirem durant la Festa Major de Les Santes.
“Al llarg d’aquests anys hi ha hagut una evolució considerable en molts sentits”, assegura la cap de colla de les Diablesses de Mataró, Concep Rivera. Una evolució que passa pel vestuari, la manera de funcionar i la manera de treballar amb la pirotècnia. “Abans, quan una Diablessa era mare, desapareixia de la colla, ara s’agafa una excedència i torna al cap d’un temps”, exemplifica Rivera que repassa mentalment els més de 20 anys que porta ella dins la colla. Són 30 anys que només s’expliquen entre les anècdotes de les més grans d’edat i les més joves o entre les més veteranes i les més novelles. En aquests moments, també són 30 anys els que separen la Diablessa més gran, de la més jove.
La capa és pintada a mà i el disseny original és de l’artista mataronina Néfer
Dones de foc
Les Diablesses de Mataró van néixer el 1985. Actualment són una colla de 36 persones que només són dones. De fet, ja van crear-se com una colla femenina i ja no han acceptat mai més cap home. “Que siguem una colla només de dones és un tret diferencial que mai s’ha qüestionat”, explica la cap de colla que afegeix: “no està vinculat a cap estereotip”. En el moment de la seva creació van ser la primera colla de diables de tot Catalunya amb presència femenina. Creuen que aquesta decisió, presa fa 30 anys, s’ha anat respectant des de l’origen per part del consistori i com a colla institucional perquè també ha afavorit la creació d’altres colles de foc a la ciutat. “El fet de no deixar entrar homes, ha incentivat la inquietud de crear noves colles que sí que ho permetessin”, destaca Concep Rivera.
Vestits únics
Una particularitat de les Diablesses és la seva indumentària. Vesteixen sabates i pantalons vermells sota una capa negra pintada a mà. Aquest any per Santes hi haurà 5 Diablesses que estrenaran capes que s’han pintat i acabat d’arreglar elles mateixes. Ho han estat preparant moltes setmanes abans de la data assenyalada i ha estat un procés laboriós. El disseny original però, és de l’artista mataronina Néfer, que va voler barrejar els colors ataronjats del foc amb els més foscos de l’infern. Aquesta indumentària tan única, també dóna cert prestigi a la colla de diables tot i que creuen que per aquest motiu, cada renovació de vestuari l’han de preveure amb un any d’antelació.
A més a més de la capa, en la qual no hi falten les banyes vermelles del barret, totes les Diablesses també procuren pel manteniment de les maces que alcen per cremar la pirotècnia. Aquestes maces de ratlles vermelles i negres també s’han de pintar pràcticament d’un any per l’altre. “En el fons, pintar ens ajuda a fer colla, és la nostra cohesió social, l’única que tenim ara, per no poder muntar la pirotècnia”, explica la cap de colla.
La llei de pirotècnia
Parlar de foc ens porta a parlar de les lleis que regulen les festes que inclouen pirotècnia. Aquestes lleis pretenen vetllar per la seguretat precisament d’aquestes festes però, en algunes ocasions, restringeixen aquestes pràctiques. L’any 2007 la directiva europea va limitar molt la celebració de correfocs i balls de diables, entre d’altres, pel material pirotècnic que s’utilitzava i la manipulació d’aquest. Les mobilitzacions, protestes i queixes de moltes colles de foc van fer adaptar la norma a Catalunya de forma menys restrictiva, tot i que, bo i així, moltes colles lamenten la situació en què es troben.
“Bona part de qualsevol espectacle pirotècnic sortia de la manipulació d’aquella pirotècnia”, assegura Rivera. “En no poder tocar res, s’ha de demanar directament a l’empresari pirotècnic que t’ho porti muntat de fàbrica, i això incrementa costos”, explica la mateixa font que lamenta, per exemple, no poder muntar els tridents –les forques grosses- per a les dormides de Les Santes davant de l’Ajuntament. Aquest 2015 però, serà el primer any que les Diablesses no faran el muntatge de tridents i se n’encarregarà l’empresa Pirotècnia Tomàs que també muntarà tot l’espectacle pirotècnic de l’Escapada a Negra Nit, incloses les rodes de foc, que normalment eren muntades per la colla de la Momerota.
Al final de l’Escapada s’encendrà la imatge de les Diablesses darrere l’Ajuntament
Tot i que al llarg de l’any les Diablesses també volten per diferents correfocs de Catalunya, el més esperat per elles és el de l’Escapada a Negra Nit. No és ni el que en gaudeixen més ni el que en van més relaxades, tot el contrari, però es converteix amb la gran recompensa i colofó de tot un any esperant i treballant perquè tot surti rodó. “Ets la colla local i hi ha un sentit de responsabilitat molt gran” explica la Concep Rivera que assegura que cada 25 de juliol no pot sopar perquè té l’estómac encongit. “Tothom vol que tot surti a la perfecció,... Què pot anar malament? Doncs que una cascada o una roda no s’encengui. Què pot anar pitjor? Que hi hagi un accident o una desgràcia”, puntualitza la cap de colla conscient que s’analitzen molts matisos i detalls en aquest gran acte de foc i que hi ha un gran dispositiu de seguretat que vetlla pel bon funcionament.
Els 30 anys... i endavant
La colla de les Diablesses no pretén celebrar el seu trentè aniversari com ho van fer pels 25 anys. Diuen que aquesta vegada “serà més discret” però que encendran la seva imatge de foc a una façana de darrere de l’Ajuntament en la cloenda de l’Escapada. “Serà la nostra manera de celebrar-ho” i, de fet, l’única referència al seu aniversari més que quatre anotacions als mitjans de premsa locals i al programa de la Festa Major. “Això no vol dir que nosaltres no en siguem conscients i ho tinguem present”, assegura Concep Rivera amb un somriure.
Aquestes Santes doncs, tornarem a veure a les Diablesses sota les capes negres engrescant a tots els qui, ben tapats amb roba de cotó, vulguin també cremar els seus 30 anys i continuar el camí de pólvora i foc cap als 40.
L’Escapada a Negra Nit
És el gran correfoc de Les Santes que comença el dia 25 a la nit, després de la pujada de la Família Robafaves per la Riera al Desvetllament Bellugós. Aquest any els Diables de l’Alforja, els Diables de les Borges del Camp, els Diables de Santes, els Diables de la Salut de Sant Feliu de Llobregat, els Diables de Mataró, els Banyuts del Casal de Llavaneres i la Víbria de Reus, acompanyaran la Momerota, el Drac i les Diablesses en aquesta gran nit de llum, foc, pólvora i ritme.
El ritme de les Diablesses
Les Diablesses no ballen soles. De fet, ho fan sempre acompanyades dels ritmes dels Tabalers do Maresme que, com elles, aquest 2015 també celebren els seus 30 anys. Són la personificació del ritme engendrada en 20 músics que, a més, aconsegueixen fer vibrar, no només a les mateixes Diablesses sinó també a totes les persones que els acompanyen. Tots els ritmes se’ls produeixen ells mateixos, sigui per pròpia inspiració o per reinterpretació d’altres ritmes que assagen tot l’any i perfeccionen amb un professor dos mesos abans de Les Santes.
