La tradicional activitat d’ocellaire, és centenària i pròpia de Catalunya, on moltes de les seves societats ocellaires es van fundar al segle XIX, i moltes amb una antiguitat superior als 160 anys. És per exemple el cas de la nostra ciutat. A Mataró hi trobem l’Associació Ocellaire el Maresme, que té gairebé mig segle de vida i té la seva seu al carrer Roselló núm. 48, en un petit bar que es diu ‘Toma y daca’. Aquest és el punt de trobada dels molts aficionats locals.
Qui no ha vist alguna vegada algunes persones que aparentment prenen el sol al parc de Cerdanyola –més conegut com Can Tunyí–, juntament amb una o diverses caixetes folrades de tela al seu costat? Alguns ho saben però molta gent se’ls mira amb incredulitat i es pregunten ben bé què hi fan. Aquesta gent formen part d’una associació d’ocellaires.
L’afició d’ocellaire consisteix en la captura en viu, sempre en viu, de petites quantitats d’ocells fringíl·lids mascles per gaudir-ne del cant i per participar en els concursos tradicionals d’ocells cantaires, i troba les seves arrels estretament lligades, des dels seus inicis, a la industrialització del país i a la vida cultural de les societats i colònies del segle XIX. A mesura que l’afició creixia, els ocellaires dels diferents pobles explicaven que els ocells capturats al seu municipi eren els més cantadors de tots, i a partir d’aquesta rivalitat amistosa es varen començar a posar els ocells un al costat de l’altre, i l’ocell que cantava més se’l considerava el guanyador.
Així, sense voler-ho, es van gestar el que serien més endavant els concursos tradicionals d’ocells. Actualment és una activitat que, com la caça tradicional, cada cop hi ha menys afeccionats.
Mètodes de caça
La caça d’aquests ocells està delimitada a 4 espècies; el pinsà, la cadernera, el verdum i el passerell. i només els mascles de la seva espècie. En alguns moments de l’any, aquesta caça fins i tot està prohibida, com podria ser a l’agost, degut als naixements dels novells, i a la tardor per la migració de molts d’aquests. Dels ocells que es capturen, la immensa majoria es tornaran a alliberar al medi natural al cap de pocs mesos, ja que no reuniran prou habilitats o destreses per participar en els concursos, i un cop comprovat que aquests ocells no són aptes, els ocellaires els alliberen, per contribuir així a mantenir l’estat de conservació d’aquestes espècies.
Els mètodes tradicionals de captura són el de xarxa, que és el més usat actualment, i també existeix el del plançó amb vesc, prohibit i poc usat, ja que aquest és un mètode de caça poc selectiu i que feia que la caça d’ocells fos més massiva i menys selectiva. Al costat del mètode de captura, es col·loquen reclams naturals de les mateixes espècies. Aquests reclams tindran la funció de cantar per atraure tan sols els seus congèneres. Això fa que només els exemplars d’aquestes espècies puguin ser capturats vius sense patir cap ferida ni tampoc que es vegi afectada la seva capacitat de vol, demostrant que el mètode de caça amb xarxa és totalment selectiu i no massiu.
També cal destacar que moltes societats ocellaires cultiven en els seus municipis, camps amb conreu destinat únicament a aquestes espècies d’ocells. Així es facilita que els ocells tinguin a l’abast menjar de cara a l’entrada de l’hivern. Aquestes zones delimitades, on queda prohibida la captura, són una font d’aliment essencial per a les espècies i per a la seva supervivència.
Associació Ocellaire El Maresme.
A Mataró també tenim associació d’ocellaires, es troba al carrer Rosselló núm. 48, en un bar que es diu ‘Toma y daca’, i que té uns 35 anys d’antiguitat. L’associació actualment, té uns 100 membres i es troben molts d’ells els dimecres i els dissabtes a la tarda, al mateix bar, on fan les competicions de cant amb els ocells. Cada associat pot tenir entre 6 i 10 ocells a càrrec seu. Aquests de vegades es deixen al mateix bar amb altres ocells perquè s’acostumin a cantar, i també es porten a passejar i a compartir estones al parc amb altres ocellaires. La finalitat és que l’ocell s’atreveixi i se senti còmode per cantar en qualsevol situació i sobretot en el moment del concurs.
Anys enrere els ocells de concurs es podien anar a caçar a la mateixa ciutat, però actualment amb la quantitat d’urbanitzacions i noves construccions, els llocs de caça han minvat molt i poden trobar alguna població a les Cinc Sènies o a la Riera d’Argentona, però majoritàriament es recorre a altres zones del Maresme per a la caça.
La tradició ocellaire té les seves arrels al segle XIX i l’associació mataronina té 35 anys. Molts dels associats són jubilats que gràcies als ocells surten i es relacionen
El concurs
El concurs local té lloc a l’Associació esmentada anteriorment, i per a la participació s’ha de pagar un euro per a cada ocell participant. Un cop tothom és a dins del local i en silenci, es col·loquen uns 10 participants, de la mateixa espècie, a sobre d’un taulell, separats tots per unes làmines que no els deixen veure’s entre si. S’activa el cronòmetre a 5 min, es treuen ràpid les separacions, i s’espera a veure quin dels ocells canta primer, més ràpid i més temps. Es fan diverses rondes, i se separen els millors de cada ronda. Un cop queden 6 finalistes, conjunt anomenat Corona, es fa la competició final, on els jutges valoraran quin dels 6 és el guanyador.
I qui és ocellaire i què hi troben? El president de l’associació mataronina, Gregorio Rubio, explica que per a molts dels associats, la majoria ja jubilats, tenir aquesta afició és una ajuda emocional, ja que gràcies als ocells i a les competicions, surten, fan relacions socials, per exemple quan porten als ocells a voltar i al parc, és com una mascota, els serveix com a excusa per tenir una activitat i això és el seu entreteniment.
