Ciutadans torna amb força als comicis municipals. Després que el 2007 no aconseguissin fer-se amb un lloc dins l’Ajuntament – amb un 3 per cent de vots –, el partit d’Albert Rivera aprofita l’embranzida de la formació a Catalunya i Espanya per fer-se fort als municipis. A Mataró ho fa amb un ex-militant socialista que busca convèncer els qui, desencantats com ell pel PSC, busquen una alternativa reformista, allunyada, segons assegura, “del fum de la revolució que ven Podem”.
Xavier Caravaca és economista i professor universitari. Mai ha ocupat un càrrec en la política local, tot i que havia militat a les files del PSC. El número dos, Juan Carlos Ferrando, és exregidor del PP. Defineixi’m què és Ciutadans a Mataró.
Ciutadans a Mataró és la concreció local d’un projecte més gran que neix a Catalunya fa prop d’una dècada i que vol ser una alternativa a tot Catalunya i ara també a Espanya. Pretenem ser un projecte engrescador que ofereixi un espai de regeneració democràtica, amb forta consciència social i alhora també amb voluntat de servir també l’economia productiva i els emprenedors. Som un partit de caire progressista, reformista, i on s’hi poden sentir implicades les persones que provenen de tradicions diferents, socialdemòcrates, liberals, fins i tot democratacristianes, al voltant d’això que es pot dir “centre”, que és més un tarannà que una ideologia.
Vostè havia militat al PSC. Què el va fer marxar i quan?
El triomf de Maragall va ser una esperança per a tots aquells que pensàvem que una altra Catalunya era possible, una Catalunya compromesa més amb les persones i on les banderes fossin menys importants que les persones a les quals representen. Aquest anhel, sempre al meu entendre, amb Maragall i després amb Montilla va esdevenir fum. Per les raons que fossin, els governs dels dos tripartits van esdevenir més nacionalistes que els del mateix Jordi Pujol. Fixi’s que vostè va a la seu del PSC a Mataró i es troba, només entrar-hi, una bandera. Tot això és molt respectable, naturalment, però la meva forma d’entendre una proposta social per a Catalunya no passa per aquestes coses.
I què el va fer entrar a Ciutadans?
C’s és un projecte que m’ha agradat des del seu inici: amb un lideratge brillant, trencador en les formes, que aposta per les persones. Som un partit de persones. I un partit nou, que no té darrere hipoteques. I, sobretot, que demostra que a Catalunya es pot fer política, i des d’un vessant progressista, sense ser nacionalista.
Què defensarà Ciutadans que el diferenciï d’altres formacions com Podem, el PP o el PSC?
Podem és un partit que comparteix amb nosaltres algunes coses, com ara una voluntat de canvi, però ells des de la revolució, nosaltres des del reformisme democràtic. El PP ens queda força a la nostra dreta, i a més li agrada molt pactar amb CiU quan la federació està disposada. El PSC, per últim, és un partit que ara passa per una crisi. A Mataró portaven massa temps governant i no ha estat dolent per a la ciutat un canvi en aquests darrers quatre anys. Som un partit que no té darrere tres dècades de govern municipal.
Precisament, d’on poden treure més vots és del votant de perfil socialista, tot i que Podem pot esgarrapar vots en el mateix sector. Com ho afrontaran?
Nosaltres no oferim als nostres votants una revolució, que és un dia de foc i 80 anys de fum. Oferim un possibilisme reformista, que és el que realment fa que la situació de les persones millori, encara que sigui més lentament. Volem atraure un vot socialista desencantat per la seva deriva nacionalista, i també el votant popular que no està satisfet amb l’actuació d’aquesta marca. I fins i tot un votant convergent tradicional que no està segur de l’orientació de la CiU dels darrers anys.
Els resultats en altres comicis com els autonòmics o els europeus, així com alguns sondejos, els situen en una posició privilegiada. Poden tenir la clau de govern a la ciutat. Amb qui podrien governar i amb qui mai pactarien?
Parlar d’això ara és una mica prematur. Primer s’han de comptar els vots, després ja en parlarem. Estem disposats a negociar amb tothom que vulgui parlar amb nosaltres. Però, clar, un partit com el nostre difícilment podrà establir un pacte de govern amb opcions sobiranistes. Crec que això no sorprendrà ningú.
Ciutadans també s’identifica amb les noves formes de fer política. Què canviarà si entren a l’Ajuntament?
Més transparència i més compromís amb els ciutadans. I naturalment potenciarem que a l’Ajuntament es pugui fer servir el castellà amb més naturalitat. La llengua de la meitat dels mataronins no pot seguir sent pràcticament inexistent a l’administració més propera als mataronins. Avui he rebut a la bústia un full del PSC on he vist que una part del mateix estava en castellà. Nosaltres no farem servir el castellà només a la nostra propaganda electoral.
El programa electoral encara no es pot avançar. Però digui’m un problema important que tingui la ciutat i una solució que Ciutadans proposaria.
El més important, naturalment, l’atur. Un ajuntament no pot aspirar a eradicar ell sol aquesta xacra. Però podem intentar atraure activitat econòmica i incrementar la despesa en atenció social, concentrant els recursos, que sempre són escassos, en aquelles utilitzacions que siguin més eficaces per mitigar les conseqüències.
El seu projecte té tres eixos. Compromís social és el primer. Imagino que es refereix a ocupar-se de qüestions com l’educació i els seus centres educatius, la sanitat o el transport. Com ho hagués gestionat Ciutadans, durant aquests quatre darrers anys?
Sent més sensible a les necessitats de la gent, sent més humils i consultant la gent. I dedicant-hi més recursos. El tema social també passa per alleugerir la pressió fiscal a les persones que tenen rendes més baixes. Tot i que la tributació local és menys personalitzable que l’estatal, podem establir mecanismes per evitar el càstig fiscal a certs col·lectius. Creiem que cal repensar, per exemple, la plusvàlua.
El segon és el dinamisme. Què pot dinamitzar més Mataró: reindustrialitzar la ciutat, el turisme o l’impuls empresarial i tecnològic que pot aportar el Tecnocampus?
Per què triar? Hem de ser ambiciosos, perquè no voler aspirar a tot? De fet aquests conceptes no són antagònics. Nosaltres apostem per atraure i generar a la ciutat empreses de base tecnològica. Ja tenim unes infraestructures. Aprofitem-les millor. El turisme és un àmbit sobre el que cal fer una reflexió, sobre què volem al respecte. Perquè també planteja problemes. I reindustrialitzar Mataró és un concepte massa ambiciós. Però sí podem intentar atraure activitat, sobre tot en aquells àmbits que poden estar vinculats amb l’economia del coneixement.
El darrer eix és l’impuls ciutadà.
Vol dir dues coses: una és fomentar els mecanismes participatius i de transparència. Ja n’hi ha d’aquesta mena, però podem reforçar-los i crear-ne de nous. I que la gent pugui, si vol, sentir-se escoltada. I també, en una altra línia d’actuació, que l’Ajuntament no sigui només dels “sobiranistes”. L’ajuntament ha de ser de tothom, parli català o castellà. I això ha de fer-se visible. Això també és ciutadania.
Que sigui la gent qui proposi les solucions que s’han d’aplicar des del govern?
No. Una administració forma la seva voluntat a través dels seus òrgans. Un ajuntament és una institució representativa i les decisions les han de prendre els òrgans competents. Perquè la democràcia directa pot acabar sent un mecanisme que aprofiti no a tothom, sinó als grups més organitzats i amb més capacitat de pressió. Nosaltres creiem en la democràcia representativa, no en la directa. Ara bé, sí s’han de potenciar les vies de democràcia participativa, que és cosa ben diferent de la democràcia directa.
