El món es divideix entre terreny en mans de dos equips que competeixen pels “portals” que hi ha distribuïts i per crear espais de domini propi. Cada equip va associat a un color, el blau i el verd, la resistència i els il·luminats. No és cap història de ficció sinó la base lògica –eminentment fantasiosa– sobre la que se sustenta un joc de geo-localització en temps real amb milers de jugadors a nivell mundial –des de principiants curiosos a experts dedicats– i que, òbviament, també ha guanyat molts adeptes a Mataró. Com s’hi juga?
L’Ingress és un joc de Google gratuït per a mòbils Android i iPhone –tot i que durant anys no era compatible amb els mòbils de la companyia de la poma– que funciona amb realitat augmentada; o sigui, que passa realment als carrers, per jugar-hi cal trepitjar asfalt. No és un videojoc de sofà. La filial del gegant informàtic Niantic Labs va concebre un joc que enganxa i divideix els seus practicants en dos equips. Es tracta que els jugadors amb els seus mòbils, prenguin el control d’una sèrie de portals que van apareixent en llocs públics com ara monuments, biblioteques, parcs... i per on es filtra l’anomenada “matèria XM”. Presumptament, podrien servir per permetre l’arribada d’uns éssers alienígenes que els uns veuen bons i els altres invasors.
El joc reforça el “control” de Google sobre els practicants, permanentment connectats
Verds contra blaus
Els bàndols s’enfronten creant àrees entre tres portals dins de les quals prenen el domini de les ments dels que s’hi troben. Per fer-ho han de caminar d’un portal a l’altre, aplegar una sèrie d’objectes i “tombar” o “petar” els portals de l’adversari. Ingress -que és en anglès- fa anar els jugadors d’una banda a l’altra de la seva ciutat i, fins i tot, a visitar llocs on mai abans no havien posat els peus. Així s’han arribat a donar concentracions de jugadors en missions organitzades, viatges ad hoc per jugar i conquerir nous territoris o fins i tot alguna de les denominades “anomalies” com la que fa poques setmanes va reunir més de 2.000 jugadors a Barcelona.
La comunitat mataronina que juga a l’Ingress ha crescut exponencialment des dels primers jugadors del joc. Fa dos anys a Mataró hi havia vuit portals i menys de cinc jugadors. Avui n’hi ha 200 i la competència entre zones de domini d’un i altre equip s’entén no només en clau de ciutat sinó també entre territoris. Perquè s’entengui: Mataró és una zona on quasi sempre dominen els il·luminats, els “verds”. Per contra el Vallès o el Maresme nord són zones de domini resistent o blau. La competència s’estableix entre els dos equips i hi ha classificacions comparatives cada cert temps a cada àrea de joc i també a escala mundial.
Les comunitats de cada equip es coordinen per dur a terme missions que els facin guanyar terreny o recursos
L’Ingress s’ha convertit en la motivació, la pastanaga que fa moure’s els seus jugadors. Armats simplement amb un Smartphone i depenent de la seva dedicació i mèrits dins el joc, els “verds” o els “blaus” juguen a un joc que també compta amb detractors entre els qui consideren que és un experiment de control de Google sobre les persones. “Sí, ho saben tot de tu, saben on ets, què fas, com et mous però això no només a partir del joc, Google ens controla els moviments i ens coneix des d’un correu electrònic i també se’ns controla per xarxes socials o connexions des del mòbil”, explica Jordi Sala. Ell va ser un dels primers jugadors d’Ingress a Mataró i n’és un expert practicant fins al punt de tenir el nivell 15 de 16 que, com a màxim, poden arribar els practicants. “Influeix en el nivell que tens les armes i claus que hagis pogut anar agafant, els portals que hagis pogut petar i el temps que hi dediquis”, explica.
Joc a temps i en territori real
El joc es basa en la cartografia de Google Maps i necessita accedir al GPS del telèfon. I és un expert “cremador” de bateries de mòbil dels seus practicants més experts. Hi ha una organització de les dues comunitats, il·luminats i resistència, a nivell català que es coordinen i sovint hi ha accions que busquen maximitzar el guany territorial. Més punts valen les àrees compreses dins d’una triangulació d’un dels equips com més habitants hi visquin dins. Per això és a la trama urbana on la disputa pels “portals” és més intensa. El jugador camina i visita portals –a Mataró cada dia n’hi ha més, n’hi ha prou amb què un jugador proposi un lloc idiosincràtic o especial i que el propi joc el validi– i davant de cada portal s’accedeix a una realitat paral·lela amagada als ulls dels vianants. Hi ha moments del dia, doncs, que mentre un mataroní entra a les oficines del Tot Mataró al seu costat hi té un jugador d’Ingress que busca “petar” el portal, en mans de l’equip enemic, que hi ha a la Plaça de Can Xammar. I és més complicat perquè cada portal té fins a vuit nodes que requeriran de la coordinació de més d’un membre de la mateixa comunitat perquè esdevingui un punt de domini d’aquell equip.
Els portals
Mataró, doncs, sense que la majoria de mataronins se n’hagi adonat, està ple de portals. I com la capital del Maresme, tot el territori mundial, a tots els continents. Cada portal té 8 caselles, 8 racionadors d’armes, escuts o energia que per poder adquirir has d’estar a menys de 30 metres. Les àrees de domini d’un equip es fan establint connexions entre aquests portals, triangulant. “Hi ha una classificació internacional a temps real, que sovint és dominada pels blaus perquè hi ha molts més jugadors mundialment i també hi ha classificacions regionals. Cada 5 hores s’estableix quin dels dos equips està guanyant segons les àrees de domini que hagin establert”, explica Sala. Coordinar-se entre els jugadors proporciona més possibilitats d’èxit i abast per la pròpia acció.
La mitjana d’edat de jugadors d’Ingress se situa al voltant dels 30 anys, tot i que Sala explica que “et sorprèn veure quin tipus de gent hi juga”. A través del mateix joc, que té una dimensió de xarxa social o amb les comunitat de jugadors organitzades –aquí a Catalunya, per exemple, amb webs especials dels verds i els blaus catalans– els jugadors acaben coneixent-se i relacionant-se entre si. D’aquesta manera, i a través de les pròpies pàgines webs o grups de WhatsApp o Telegram es coordinen els equips d’un mateix territori per dur a terme accions a favor dels interessos d’il·luminats o resistents.
La Plaça de la Brisa, el Sant Sebastià o l’estàtua Inici de Vol de Perecoll al TecnoCampus van ser un dels primers portals mataronins que es podien “conquerir” o “petar” –si són de domini de l’altre equip– des de fa dos anys.
Aquell que no juga a Ingress acostuma a percebre al conegut que veu enganxat al mòbil i pendent dels portals com una cosa força estranya. Però el cert és que el joc és molt complet i enganxa a molts practicants. A Mataró entre els que hi juguen activament i els que ja no hi fan superen el centenar de persones. Entre elles i, de moment, el domini sembla quasi sempre dels il·luminats de color verd. Però si un lector vol començar a jugar, podrà ajudar a uns o altres a guanyar. A Mataró, Catalunya o al món.
Vocabulari bàsic d’Ingress
- I·luminats: l’equip verd, els extraterrestres.
- La resistència: l’equip blau, els humans.
- Matèria XM: L’energia que es disputen.
- “Petar” portals: conquerir-los a l’altre equip.
- Hack: obtenir les armes o recursos d’un portal.
- Fer links: crear una connexió entre dos portals.
- Àrees: territori dominat entre tres punts.
- Missions: recorreguts tancats entre portals.
- Anomalies: convocatòries de disputa directa.
