L’Espai Gatassa reobria davant una gran expectació el 18 de gener del 2014. Centenars de persones van concentrar-se a l’espai que hi ha a l’avinguda Gatassa per veure com tornava a obrir les portes, tres anys després que la Fundació Caixa Laietana – qui el gestionava –, el clausurés. Quines activitats s’hi han realitzat? Quina repercussió ha tingut en el barri aquest equipament públic? I el més important, què més li cal al barri de Cerdanyola?
Cerdanyola concentra el 24,47 per cent de la població total de Mataró, és a dir, 30.459 persones, segons l’Estudi de Població del 2014. És una xifra similar a la del barri de l’Eixample, però cal tenir en compte que Cerdanyola és la llar per al 24,47 per cent de la població de nacionalitat estrangera. Per tant, per població, Cerdanyola necessita una xarxa àmplia de serveis públics i si, a més a més, hi sumem que el poder adquisitiu i els recursos de les famílies que hi viuen no és molt alt, tot fa pensar en la importància que hi existeixin equipaments d’oci i lleure com l’Espai Gatassa.
De fet, aquest barri ha estat, des de sempre, un barri amb molta població. Amb la postguerra, van arribar desenes de persones provinents de Múrcia, que van construir barraques a la zona de l’actual avinguda Gatassa. Als anys 60 va créixer la població, com a conseqüència de l’onada immigratòria que va desplaçar milers de famílies d’arreu d’Espanya cap a Catalunya. I durant la mateixa dècada, es va aprovar el pla d’ordenació, que va permetre regular la construcció d’habitatges i la dotació d’espais públics pel barri – sempre difícil –, fins a aconseguir, anys més tard, l’obertura de la Via Europa, que ha esdevingut una important via de comunicació pel conjunt de la ciutat.
Cessió de l’Espai Gatassa
Des d’aleshores ençà, el barri ha tingut sempre un dèficit d’equipaments públics important en relació amb el seu percentatge de població. Per aquest motiu, l’obertura d’un centre cívic com l’Espai Gatassa, és cabdal pel barri. La Fundació Iluro – titular de l’espai – i l’Ajuntament, van signar un conveni pel qual es cedia l’equipament perquè se’n pogués fer ús públic.
L’aleshores president de la Fundació Iluro, Rafael Montserrat, va celebrar que “puguem posar aquest servei a disposició de la ciutat”. La reobertura es va fer de forma gradual des del 13 de gener en endavant i els usos es van definir a través d’un procés participatiu, que va determinar que l’equipament es destinaria a activitats culturals, esportives i per a la gent gran.
Bona recepció
Segons assegura el regidor de Participació Ciutadana, Joaquim Fernàndez, “la valoració del primer any de funcionament de l’Espai Gatassa és molt bona, però encara podem explotar-lo més”. “Hem posat en funcionament un espai que estava tancat i que ha permès oferir un seguit d’activitats que la ciutadania necessitava”, recorda Fernàndez, que posa l’accent en “la bona acceptació del barri”.
Així ho corrobora la directora de l’Espai Gatassa, Elisabet Sánchez, que clarifica la rellevància del centre per “l’atractiu que suposa disposar d’un espai on realitzar activitats culturals, socials, cíviques i esportives”. “És un projecte que ha crescut molt a través de potenciar les relacions amb les associacions, els serveis de la ciutat, els centres educatius i la població”, explica Fernàndez, que considera determinant “que la cooperativa Encís assumís la gestió de l’espai al maig, conjuntament amb l’Ajuntament, perquè ha permès complementar la programació existent”.
Una programació, d’altra banda, atractiva i variada. “Oferim 24 tallers trimestrals o monogràfics de temàtiques ben diverses” com la cuina, la informàtica o el ioga, així com també activitats familiars, conferències i exposicions. La bona acollida per part dels usuaris fa que la direcció del centre ja prevegi “augmentar l’oferta de lleure i potenciar el coneixement”.
Trasllat del Casal de la Gent Gran
Des de l’Ajuntament es treballa actualment en la millora de l’Espai Gatassa. Fernàndez anuncia que “aquest mateix any es podrà traslladar el casal de la gent gran a l’Espai Gatassa un cop finalitzin les obres ja previstes”, un fet que afirma “augmentarà la potencialitat del centre cívic perquè permetrà ampliar les activitats de serveis com tallers i classes” i que, alhora, obre les portes a destinar als joves l’espai que deixarà lliure el casal. Les obres que es faran durant aquest any han fet variar les condicions de la cessió, que passa de ser de 4 anys i renovable d’any en any, a ser d’uns 20 anys “per garantir que la inversió amb diners públics es podrà amortitzar”.
“La valoració és molt bona però encara podem explotar-lo més”
Dèficit d’equipaments
Ara bé, què hi ha més enllà de l’Espai Gatassa? El barri de Cerdanyola pateix encara un dèficit d’equipaments públics si tenim en compte les seves característiques i dimensions. Amb un percentatge de població molt alt en relació al conjunt de la ciutat, del 25 per cent gairebé, el barri no disposa de gaire espais on fer-hi activitats lúdiques, esportives i socials. Malgrat que la presidenta de l’Associació de Veïns de Cerdanyola, Constanza Rodríguez, celebra la posada en marxa de l’Espai Gatassa, també reclama més equipaments per a un barri “mancat d’aparcament i amb la necessitat de tenir serveis com una biblioteca o un poliesportiu”. A més a més, Rodríguez considera que, amb la crisi, la demanda es fa més forta “perquè cada vegada hi ha més gent amb menys recursos que podria fer ús d’aquests espais”.
Des de l’Ajuntament, Fernàndez reconeix que “Cerdanyola és una quarta part de la nostra ciutat i la manca d’equipaments és molt evident”. El regidor assumeix que “un poliesportiu seria important perquè el més proper és al carrer Euskadi” – pràcticament al barri de La Llàntia – i que la tercera biblioteca de la ciutat “encara no té un emplaçament definit i pot estudiar-se”. Tanmateix, Fernàndez apunta que “programar la preservació d’espais – com s’ha fet amb El Sorrall, destinat recentment a equipaments i usos pel sector terciari – és el millor que podem fer en anys com els darrers, complicats per a construir i per a les inversions”.
Espai de referència
La demanda històrica de més i millors serveis pel barri més gran de Mataró segueix en peu. La crisi, de nou, ha posat damunt la taula les mancances d’aquesta zona de la ciutat que amb un índex de població immigrada molt alt, reclama més que mai gaudir d’equipaments públics. L’Espai Gatassa vol ser un espai de referència i alhora és un primer pas per dotar Cerdanyola d’allò que necessita, però al barri, tots els factors indiquen que encara hi queda molta, moltíssima feina per fer.
L’Espai Gatassa, més proper a les entitats
L’Espai Gatassa no és només un dels centres cívics més ben equipats de la ciutat, sinó que també és el que treballa més colze a colze amb les entitats. El centre cívic està gestionat per un consell de centre que compta amb la direcció de l’espai i tècnics de participació ciutadana de l’Ajuntament, així com amb representants de les entitats que hi programen activitats habitualment. Una fórmula molt positiva segons Fernàndez que considera que “aquest marc permet fer una programació més ajustada perquè es treballa directament amb les entitats del barri”.
El tancament de l’Espai Gatassa el 2011, primera fallida
L’Espai Gatassa era un espai d’ús per a la gent gran que gestionava l’antiga Fundació Caixa Laietana. El seu tancament, l’estiu del 2011, va ser el primer indici de la desfeta de l’obra social de Caixa Laietana. Era un equipament que vivia de portes endins però que concentrava una activitat i unes complicitats de gran importància pel seu miler llarg d’usuaris. Va ser el ple del novembre de 2013, amb el suport de tots els grups municipals, el que va donar compte del conveni signat entre l’Ajuntament i la Fundació Iluro per posar en marxa de nou els 2.000 metres quadrats d’instal·lacions de l’Espai Gatassa.
