El 2014 no ha estat l’any de la cultura a Mataró. La crisi econòmica ja fa temps que es fa sentir en l’àmbit cultural, amb la reducció d’inversions en els últims anys i amb la manca de recursos per a impulsar-la. El teatre, la dansa, les exposicions... tot segueix endavant. Qui dia passa, any empeny. El Monumental aposta cada vegada més per una programació sòlida i que llueixi. Grans noms del teatre català com les T de Teatre o Joan Maria Pou i ha vist com Montserrat Carulla s’acomiadava dels escenaris. Mataró també ha consolidat el cicle ‘Fet a Mataró’, incorporant-lo al circuit català d’espais de creació i fent de Can Gassol un espai més de difusió de les arts escèniques.
I no només això, sinó que el 2014 també ha estat l’any de promoció de l’obra d’Antoni Gaudí. Mataró ha esdevingut el km 0 de la ruta gaudiniana, amb una col·lecció Bassat que busca establir-s’hi i potenciar així l’edifici de cara al poder turístic. Mataró ha estat la seu de la constitució del Consell per al foment i la difusió de l’obra de Gaudí. Tot plegat el mateix any que aquest edifici mataroní celebra el seu 130è aniversari.
Les Santes han posat la cirereta al pastís, amb una oferta musical cada vegada més diversa i atractiva. Txarango i el Mägo de Oz van revolucionar el Parc Central en el que han estat Les Santes més seguides, un fet que les consolida com una de les festes majors més importants del territori. Unes Santes que, a més a més, han fet lluir els nous vestits de la Família Robafaves i han enamorat amb el naixement del nan d’en Miguelete.
Malauradament, el 2014 també ha estat l’any en què s’ha acomiadat el Rei de la Rumba. Peret va morir a finals de l’estiu, però va deixar el tarannà rumbero a la ciutat perquè segueixi endavant, malgrat tot.
Mataró, km 0 de l’obra gaudiniana
La Nau Gaudí celebra el seu 130è aniversari el mateix any que l’Ajuntament aposta per l’edifici i s’hi constitueix el Consell per a la difusió de Gaudí
L’any 2014 ha estat d’especial tragit per a la Nau Gaudí. L’edifici del prestigiós arquitecte modernista ha viscut enguany el seu 130è aniversari, durant el qual s’han programat visites guiades, tallers, conferències i altres activitats, amb l’objectiu de promoure l’edifici perquè s’incorpori a la ruta per l’obra de l’artista. En aquest sentit, de vital importància és també que Ajuntament i Fundació Bassat apostin per mantenir la col·lecció a la Nau Gaudí. La possibilitat que Mataró aculli un museu d’art contemporani estructurat a partir de la Col·lecció Bassat pot ser un gran revulsiu per a la ciutat. La Nau és al 2014 un equipament que, sent en essència el mateix, difereix molt del que una dècada abans va estar a punt d’anar a terra. Aquest any està d’aniversari, ha estat reconeguda com a Km 0 de Gaudí i, per tant, és un dels grans arguments de pes de la ciutat a l’hora d’atraure turistes.
En Pellofa XXXVI, un Mosso d’Esquadra criticat que promou la Rua
En Pellofa XXXVI va sacsejar la ciutat com a Mosso d’Esquadra. I mai millor dit. Fortament criticat pel cos oficial dels Mossos d’Esquadra, en Pellofa XXXVI va ser el protagonista d’un Carnestoltes que va promocionar la Rua, menys crítica que en altres ocasions, i que va recuperar el Sant Sopar al bar El Públic.
Neix el Basilisc, una nova bèstia de foc que busca el seu encaix a la ciutat
A finals de gener naixia el Basilisc, la nova figura de foc de la ciutat. Aquest drac, amb cos de gall i pell de serp que llança foc, acompanyarà la colla d’Els Diables de Mataró. Queda pendent encara el seu encaix a la ciutat, després que la colla hagi demanat diverses vegades clarificar el seu paper dins Les Santes.
Nous vestits pels Gegants
Manel Casserres dissenya nous vestits continuistes per a la Família Robafaves
Amb la Riera plena a vessar com si de la Crida es tractés, la Família Robafaves va estrenar els seus nous vestits. Quinze anys després de l’últim canvi d’imatge, l’artista solsoní Manel Casserres ha renovat el vestuari de la Família Robafaves amb una aposta continuista en la que la Geganta és la que canvia més. Els geganters, que van ser els encarregats d’escollir les teles, feia molts mesos que ho reclamaven.
També durant la primavera es va fer públic el cartell oficial de Les Santes, enguany obra de la dissenyadora gràfica Regina Puig. Un cartell trencador, a l’estil kukuxumusu amb desenes de figures escampades per un fons gris i un logotip fúcsia amb Les Santes 2014. En definitiva, un mosaic de personatge: des dels gegants esverats, fins a les patrones de Mataró fent-se un selfie passant per un nou personatge, en ‘super-santero’. El cartell va permetre la creació d’un marxandatge amb gots solidaris, samarretes, bosses, hules de taula i altres productes.
El Mac: un Can Xalant sense Can Xalant
Un any després que Can Xalant tanqués les portes malgrat el seu ressò internacional, l’Ajuntament presentava Mataró Art Contemporani (MAC). Ve a ser el nou Can Xalant, amb el mateix finançament, però sense l’espai. L’objectiu, convertir-lo en una plataforma de producció i difusió ben connectada amb públic i circuits.
Mataró, seu d’una important exposició sobre el pintor Antoni Viladomat
Els actes commemoratius del Tricentenari de 1714 a Mataró van estar encapçalats per una gran exposició cultural d’abast nacional amb diverses seus del pintor Antoni Viladomat. ‘Mataró, 1714. Entre dos mars i dues corones’ va ser la mostra històrica que va explicar els fets de 1714 derivats de la Guerra de Successió.
Les (dis)Santes més musicals
Concerts destacats omplen el programa d’unes Santes marcades pels actes al Parc Central
Txarango i el Mago de Öz van encapçalar el cartell d’unes Santes especialment marcades pels concerts i la música. Les Dissantes van capgirar la nit del 26, substituint el tradicional Ball de Festa Major per una nit de concerts al Parc Central. Va haver-hi una cinquantena de concerts musicals de diversos estils en 13 espais diferents de la ciutat. Van destacar especialment les actuacions de grups com els Ebri Knight, Oques Grasses o Miquel del Roig.
Els nous vestits dels gegants i la pluja van ser també els protagonistes de l’última edició de Les Santes. La Crida va aglutinar unes 6.000 persones davant l’Ajuntament, on el record pel desaparegut Jordi Canal hi va ser molt present. La pluja va esguerrar el Ball de Dracs i va obligar a suspendre els Requisits, per donar després una treva per celebrar el ‘No n’hi ha prou’.
Santa Maria necessita ajuda
La basílica de Santa Maria treballa per restaurar algunes de les seves parts, degradades pel pas del temps. La basílica, que acull l’orgue més gran de Catalunya, té com a prioritat restaurar el sistema d’il·luminació i el Conjunt dels Dolors. Per això, s’ha elaborat un Pla Director de la remodelació en el qual intervenen arquitectes, persones de l’Arquebisbat, personal de la parròquia i tècnics del Museu Arxiu de Santa Maria.
Adéu a Peret, Rei de la Rumba
El 27 d’agost, Mataró lamentava la pèrdua de Peret, el Rei de la Rumba. Pere Pubill Calaf va morir als 79 anys després de lluitar contra el càncer. Era l’exponent més internacional de la rumba catalana, autor de cançons com ‘Una lágrima cayó en la arena’, ‘El Muerto vivo’, ‘A todo gas’ o ‘El mig amic’. Per Les Santes del 2012 va actuar per primera vegada a la ciutat, en un concert-homenatge al Passeig del Callao.
La Banda bufa 30 espelmes
L’Agrupació Musical del Maresme ofereix més concerts que mai l’any del seu aniversari
Són els que fan que milers de mataronins comptin fins a 15 cada 25 de juliol a la nit. L’Agrupació Musical del Maresme, més popularment coneguda com ‘La Banda’, va néixer el 1984 i està formada per una trentena de músics amateurs i professionals. Han participat en els actes del Tricentenari i han ofert cinc concerts a cinc barris diferents de la ciutat.
Per commemorar el 30è aniversari de l’Agrupació Musical del Maresme, un dels seus integrants va crear una peça. En un dia d’inspiració, Xandri Montasell va escriure ‘La Banda’, un pasdoble inspirat en l’agrupació musical, que va sonar per primera vegada el passat 15 de novembre en un concert al Casal l’Aliança. La banda és una inspiració sobre la pròpia banda, té moltes imatges que recorden les Santes, una picada d’ullet al Bequetero i al Paquito el Chocolatero. El so recorda al que es pot escoltar durant la Festa Major.
Els millors Capgrossos de la història recuperen la torre de 9
Els Capgrossos de Mataró van brodar la millor actuació dels seus 18 anys d’història el passat 1 de novembre a Vilafranca del Penedès. Després d’ensopegar al Concurs de Tarragona, on van acabar novens, els Capgrossos es van treure l’espina i van aconseguir carregar i descarregar la torre de 9 a la mateixa plaça on ja van aconseguir-ho el 2010. Aquell mateix dia, els blaus també van descarregar el 3 de 9, el 4 de 9 i el pilar de 7.
L’OCA guanya terreny i es farà a Santa Anna
L’èxit aclaparador de la passada edició de l’Operació Cap d’Any ha fet replantejar-ne els seus esquemes. L’OCA, la revetlla popular per començar l’any, se celebrarà a la Plaça Santa Anna en una carpa. El muntatge d’aquesta festa, però, ha posat damunt la taula les traves que s’han de superar per organitzar activitats. Les entitats demanen més ajuda a l’Ajuntament per fer front a una regulació molt estricta.
