Aprofitant que d’aquí menys de quinze dies és Tots Sants, la festa catòlica en honor als morts, dedicarem aquest Tot Història a esbrinar i conèixer d’on prové aquesta tradició tan arrelada a casa nostra. Com ja vam fer en números anteriors del Tot Història, amb les festes de Nadal i de Sant Joan, retrocedirem en el temps per trobar els orígens de la celebració del dia de Tots Sants, i veurem com aquests no són tan cristians com hom pot pensar. Des de l’aparició del gènere humà, els homes hem tingut una relació molt estreta amb els nostres avantpassats als quals sempre hem volgut tenir presents i hem volgut poder visitar-los. El culte als morts ha perdurat des de la Prehistòria fins a l’actualitat de múltiples maneres i formes, però sempre amb l’objectiu de recordar i honrar la memòria dels difunts.
El dia 1 de novembre celebrem la festa de Tot Sants (Omnia Sanctorum), la festa cristiana dedicada al record dels avantpassats. La festa de Tots Sants, neix a l’Edat Mitjana i anava estretament lligada a la festa dels Morts o dels Difunts que se celebrava el dia 2 de novembre. Però com en tantes altres celebracions catòliques, l’origen d’aquesta celebració en honor als difunts és pagà i molt anterior al cristianisme.
Origen celta
Els orígens de la festa de Tot Sants són de segles abans del naixement de Crist, concretament de l’Edat del Ferro (400 aC), quan els pobles celtes habitaven diversos indrets del continent europeu. Molt abans de l’arribada del cristianisme i fins i tot de l’Imperi Romà, els pobles celtes celebraven la Samhain, una festivitat que durava més o menys una setmana i que servia per acomiadar el bon temps i l’època de collites. Els celtes dividien els anys en dos temps, el temps clar que vindria a ser primavera i estiu i el temps fosc que vindria a ser la tardor i l’hivern. La Samhain eren els dies de transició que hi havia entre els dos temps, era l’època de l’any que els pagesos acabaven de recollir els camps i que els guerrers paraven de lluitar i entrar en batalla.
La Samhain donava la benvinguda a la foscor i a la nit i provocava que la porta de l’altre món s’obrís i que els morts vinguessin al món dels vius. Eren uns dies de celebracions de tota la comunitat i es feien grans àpats i festejos sota la conducció dels druides que eren els caps religiosos dels pobles celtes. Coneixem detalls d’aquestes festes gràcies a diferents relats èpics gallecs i irlandesos, i sobretot gràcies als textos dels monjos irlandesos que el segle VIII van datar la Samhain al voltant del dia 1 de novembre.
A casa nostra aquesta celebració celta va esdevenir el Dia de Tots Sants, mentre que en altres zones d’Europa la Samhain es va convertir en el Halloween.
Cristianització
La festa de Tots Sants no va ser instituïda pel cristianisme fins al segle VIII durant el mandat del papa Bonifaci IV. El cap suprem de l’església, en una època on es perseguia tot el que fos pagà i infidel, va decidir no enderrocar el Panteó de Roma dedicat als déus romans i purificar l’edifici. Sense cap mena de dubte va ser una gran decisió, ja que, si no, no ens hauria arribat fins als nostres dies aquesta joia de l’arquitectura romana. El papa Bonifaci IV va consagrar l’edifici pagà en honor a la Verge Maria i a tots els màrtirs del cristianisme. A més va instaurar que un dia a l’any se’ls retés homenatge. Segons sembla, en un principi, aquest dia escollit era a la primavera, prop de la Pasqua, ja que s’associava el dia dels difunts amb la resurrecció de Jesús.
Però com que a moltes zones d’Europa encara perdurava la celebració dels difunts celta, en el segle IX, el papa Gregori IV va fixar la celebració el dia 1 de novembre, ara ja no només es rendia homenatge als màrtirs i a la verge, sinó que es recordava a tots aquells difunts que s’havien guanyat el cel en vida. Amb aquests canvis introduïts havia nascut el dia de Tots Sants.
Celebració solemne
La celebració del dia dels difunts cristiana, poc tenia a veure amb la festa de la Samhain celta. Els cristians, en un principi, no feien grans àpats i molt menys festes, balls ni borratxeres. La celebració cristiana consistia a celebrar una missa en honor als difunts i després visitar la tomba dels familiars i coneguts. Era una celebració molt solemne i molt poc ostentosa. Esmentar que la tradició de visitar els difunts és pagana, ja que prové de l’època romana, i és una de les moltes tradicions que va adoptar el cristianisme.
El dia dels Morts
En el segle XI els monjos benedictins de l’Abadia de Cluny, a la Borgonya francesa, van crear la Commemoració dels Fidels Difunts o dia dels Morts que se celebrava el dia 2 de novembre. Si el dia abans eren els vius els que visitaven els morts, l’endemà eren els morts els que visitaven els vius. Es creia que els morts que havien mort feia poc i que es trobaven al purgatori, aquell dia tornaven en ànima al món dels vius per visitar els seus familiars, si el difunt sentia pena i aflicció pels seus familiars, podia abandonar el purgatori, però si pel contrari no sentia tristor i es posava content en veure els seus, continuava pres al purgatori.
El conjunt d’ambdues festes va rebre el nom de Tot Sants, una denominació que acabaria sent només per la celebració del dia 1 de novembre, ja que amb la industrialització la festivitat del dia 2 de novembre es va suspendre del calendari festiu.
La Castanyada
A casa nostra, a mesura que van anar passant els segles a la festa de Tots Sants es van anar incorporant nous elements que van dotar de major festivitat a la celebració. La Castanyada és una festa que va néixer dins de l’àmbit familiar i que consistia a degustar durant aquestes dates un dels fruits propis de la tardor, ja fos torrant-les a casa o comprant-les a les castanyeres, un ofici molt estès per tot Catalunya en segles passats i que avui gairebé s’ha perdut. Es creu que els primers que van torrar castanyes la nit de Tot Sants, per escalfar-se, van ser els campaners de les esglésies que havien de tocar dia i nit en honor als difunts.
Pans de mort
Més tard es van incorporar els panellets, dolços fets amb ametlla, sucre, rovell d’ou, patata i coberts de pinyons, xocolata o coco. Hi ha dues teories de l’origen dels panellets, una creu que són l’evolució dels “pans de mort”, un pa amb moltes llavors que es deixava el dia de Tots Sants a la tomba dels difunts. Una altra teoria diu que els panellets són els descendents d’aquells dolços que donaven les famílies als campaners per tocar les campanes en honor als seus difunts.
Castanyes, panellets i moniatos acompanyats d’algun vi dolç (moscatell o garnatxa) són els elements culinaris de la festa de la Castanyada que celebrem en l’actualitat la vigília de Tots Sants. Esmentar que en alguns indrets dels Països Catalans aquest dia es mengen bunyols i no pas panellets com és el cas de Menorca.
Festa popular
A mitjans del segle XIX quan la religió ja no tenia tant de pes dins de la societat, els cafès i entitats socials van començar a organitzar “castanyades” populars obertes a tothom amb grans rifes de castanyes, panellets i confitura com encara es fa avui dia a Reus. També era molt comú organitzar representacions teatrals, un dels clàssics d’aquestes dates era l’obra de Don Juan Tenorio, ja fos el text original de Zorrilla o la versió burlesca.
Tot això gairebé s’ha perdut i en el cas que ens pertoca, Mataró no compta amb cap festa popular per celebrar la Castanyada i el Dia de Tots Sants. La festa ha tornat a ser d’àmbit estrictament familiar. A més a més, ara els panellets i les castanyes han de combatre amb les carabasses de la festa de Halloween cada cop més estesa a casa nostra.
Halloween, una altra celebració d’origen celta
La festivitat de Halloween dels països anglosaxons ve a ser la celebració del Dia de Tots Sants que fem a la Península Ibèrica, França i Itàlia. La festa de la carabassa lluminosa (jack-o’-lantern, lot de jack en anglès) també té orígens celtes. Com el dia de Tots Sants del cristianisme, Halloween és l’evolució que va tenir la Samhain celta en els països anglosaxons. Els celtes creien que el dia 31 d’octubre amb les portes del més enllà obertes, els morts venien al món dels vius per trobar un cos on allotjar- se. Per aquest fet, els celtes aquella nit no encenien cap llum i es disfressaven de dimonis, monstres, bruixes i altres éssers mitològics perquè cap mort volgués habitar el seu cos. Tota aquesta tradició va viatjar als Estats Units amb els immigrants irlandesos, allà la festa va agafar força i el “Trick or treat” (broma o regal en català) que fan servir els més petits per recollir caramels per les llars s’ha estès arreu del món.
El Dia de Morts Mexicà
A Mèxic durant aquestes dates també se celebra una festa en honor als morts. Es tracta del Dia de Morts, una festivitat que va des de l’1 al 2 de novembre i que té més de tres mil anys d’història. Es creu que els maies ja celebraven uns rituals semblants als que han arribat fins als nostres dies i que des de Mèxic s’han estès a diversos països centreamericans i als Estats Units. La celebració maia sembla que es feia durant el mes d’agost, però amb l’arribada dels espanyols i de la fe catòlica, el Dia de Morts es va passar al novembre per coincidir amb les celebracions cristianes. Els elements bàsics d’aquesta festa declarada per la Unesco Patrimoni immaterial de la Humanitat són la “catrina” (calavera femenina) i els altars dedicats als morts que realitzen totes les llars mexicanes. A Mèxic també tenen un pa de morts, es tracta d’un panet dolç enfarinat de sucre en forma de calavera, esquelet o altres éssers malèfics de la nit.
