El Ramadà: de la coexistència a la convivència

Milers de musulmans celebren el mes sagrat de l’Islam i cooperen amb l’Ajuntament per donar a conèixer la festivitat i evitar incidents

  • Mireia Biel / Foto: Anna Aluart
  • Dijous, 03 Juliol 2014 11:24

Especials 2013, RAMADÀ 1

Diumenge passat va començar el mes més important pels musulmans. El novè mes del calendari lunar són els 30 dies del Ramadà, del dejuni en hores de sol. Però què en sabem? Quina és la importància d’aquest període per als creients en l’Islam? A Mataró es calcula que hi ha uns 10.000 musulmans, una xifra gens menyspreable. Ara bé, la resta de la població és coneixedora d’aquesta tradició? Com es viu als barris? Hem anat a comprovar-ho.


 
Són dos quarts de dotze de la nit del dilluns 30 de juny de 2014. És el segon dia del Ramadà, el mes sagrat dels musulmans. Desenes d’homes arriben a la mesquita del Pla d’en Boet, una de les més importants de la ciutat. Les dones entren a la fàbrica que van comprar entre tots ara fa 12 anys per una altra porta. Han de resar separats, tal com mana l’Islam, la seva religió. Són cridats a les pregàries puntualment i prop de 2.000 persones s’apleguen en aquest espai del polígon industrial. Resen durant prop de mitja hora: intercalen silencis amb pregàries enmig del vaivé simultani dels assistents.

Un mes sagrat

“Hi ha gent que no ve en tot l’any, però pel Ramadà tota la comunitat es troba a la mesquita perquè és un mes sagrat”, explica un dels responsables de la mesquita del Pla d’en Boet. Pels volts de dos quarts de deu han trencat un dejuni que ha començat cap a les quatre de la matinada. La darrera pregària del dia, la de dos quarts de dotze, serveix també per comprovar la importància real d’aquesta festivitat. Hi ha gent que abans de les dotze ja marxa cap a casa: “Són molts els que han de compaginar el Ramadà amb la feina i es fa complicat”.

La porta de la mesquita queda pràcticament bloquejada pels nombrosos parells de sabates que hi ha apilats. Una mostra més que aquesta tradició és ineludible. Muad Ayadi, portaveu de l’associació musulmana Al-Ouahda, aclareix que “és un mes sagrat, de purificació a nivell personal, però també familiar i social” i afegeix que “pretén fomentar valors com la solidaritat o la caritat per tal de propiciar la pau, la tranquil·litat i la reflexió”.

10.000 musulmans

Es calcula que hi ha entre 8.000 i 10.000 musulmans a la ciutat que aquests dies podrien estar fent el Ramadà. No tots el practicaran, ja que, per exemple, els nens petits, les persones malaltes o les dones embarassades estan exempts de fer-lo per motius de salut. Els practicants s’agrupen cada dia i cada nit a les mesquites, quatre a Mataró: dues al Pla d’en Boet, una al polígon Mata-Rocafonda i una a l’avinguda Jaume Recoder.
Abans d’un quart de cinc de la matinada, els musulmans ja han d’haver ingerit els aliments que necessiten per passar la resta del dia en dejuni, tal com mana l’Islam. “En aquests dos àpats la gent porta de tot i per a tothom, sense haver de pagar res. És la nostra manera de fer comunitat i ajudar-nos els uns als altres”, expliquen a la sortida de la mesquita del Pla d’en Boet. Els dàtils i la llet són els dos aliments principals. Per què? “Són rics en sucres i nutrients que fan més fàcil el dejuni”.

Especials 2013, RAMADÀ 2

Amb el sol

El Ramadà, un dels cinc pilars de l’Islam, se celebra per commemorar la revelació de l’Alcorà. Durant tota la durada d’aquest mes sagrat es realitza el sawm, l’abstinència. Tot plegat modifica sensiblement la vida dels musulmans, ja que han de compaginar la feina diürna amb la vida nocturna comunitària.

I és que cada dia, quan es pon el sol, cap a dos quarts de deu de la nit es trenca el dejuni. La darrera pregària acaba pels volts de la mitjanit i és llavors quan cal evitar el xivarri i respectar el descans dels veïns. I sobretot en els darrers anys en què el Ramadà coincideix amb els mesos d’estiu i “es fa més vida al carrer i fins més tard”. Per això s’ha intentat explicar als practicants que “després de resar no s’ha de fer soroll al carrer i els nois joves no es poden quedar concentrats fent xivarri als parcs”, tal com comenta Ayadi.

El ramadà és un mes sagrat, de purificació a nivell personal però també familiar i social

Mantenir la convivència

Mezjid Bilal, Annour i Al-Ouahda són les tres principals comunitats musulmanes de Mataró. Han treballat intensament durant tot el mes de juny preparant el mes sagrat del calendari musulmà. Un dels principals reptes és afavorir la convivència amb la resta de comunitats i veïns dels barris on s’ubiquen els principals oratoris i que, durant el Ramadà, apleguen cada nit milers de persones per al trencament del dejuni.
En els darrers anys s’ha convertit en habitual que les pregàries de la comunitat musulmana durant el Ramadà generin algunes queixes en les zones més pròximes a les mesquites. Però la mateixa comunitat vol acabar amb les molèsties motivades pel trànsit de centenars de persones durant la nit. I és que els últims anys, el Ramadà ha coincidit amb els mesos d’estiu, “moment de l’any en què es fa més vida al carrer i fins més tard i motiu pel qual cal respectar, encara més, les hores de descans i evitar el soroll”, segons Ayadi.
És per aquest motiu que des de les comunitats musulmanes es fa pedagogia als fidels per explicar-los que hi ha gent gran dormint o altres que s’han de llevar al matí per anar a treballar. S’han efectuat xerrades als col·lectius musulmans, però també s’han fet trobades amb associacions de veïns perquè es puguin intercanviar experiències.

Especials 2013, RAMADÀ 3

Més coneixença

És evident que aquestes celebracions diàries afecten la rutina del barri i alguns veïns poden notar molèsties. “Tot això no pot produir-se”, explica Ayadi, que assegura que “també s’ha de treballar en la línia d’explicar què fem i qui som”, per tal de trencar estereotips i evitar prejudicis falsos. De fet, les associacions musulmanes, segons Ayadi, “vam néixer per omplir el buit existent entre musulmans i no musulmans, per muntar ponts de comunicació i cooperació”.

Una feina feta molt important te­nint en compte que, segons detalla Ayadi, “cada vegada hi ha més gent que ja coneix les nostres tradicions i formes de vida”, tot i que “encara n’hi ha molta que es queda amb la demagògia pura que es fa de certs fets”. Els incidents a Rocafonda de l’agost de l’any passat en són un bon exemple, ja que van causar un rebombori molt gran a la ciutat. “Com llavors, no es pot responsabilitzar un col·lectiu sencer per uns incidents que són puntuals i excepcionals”, precisa Ayadi.

Les associacions musulmanes treballen per muntar ponts de comunicació i cooperació amb els no musulmans

Especials 2013, RAMADÀ 4

Tancament festiu

A mitjanit, els homes i les dones surten de la mesquita i molts marxen directament cap a les seves llars. L’endemà, cap a dos quarts de quatre del matí, molts ja estaran desperts de nou per preparar el menjar i fer el primer àpat del dia. El mes acabarà amb l’Id al-fitr, la festa de ruptura del dejuni que comença el primer dia del mes següent, el Xawwal, moment per fer grans celebracions.

Especials 2013, RAMADÀ 5

Portes obertes a la mesquita
La Comunitat Islàmica de Mataró Al Ouahda organitza el proper divendres 18 de juliol la jornada de portes obertes de la Mesquita de Rocafonda. Segons expliquen, aquest esdeveniment s’ha consolidat com a “part de l’activitat associativa i cultural al nostre municipi, donant a conèixer als nostres veïns i veïnes la realitat de la comunitat musulmana i l’espai on practiquem la nostra religió i desenvolupem la nostra oferta d’activitats”.
La jornada de portes obertes s’emmarca dins de l’ampli ventall d’activitats dirigides al “foment del diàleg intercomunitari i religiós per tal de crear espais de trobada, que suposen un pilar essencial per a la consecució d’una plena integració i convivència”.