A diferència de Les Santes, el regnat d’en Pellofa no és una de les cites més populars del calendari festiu català. Des de la recuperació de la festa després del franquisme, el Carnestoltes a la ciutat ha canviat i molt. Si bé hi ha elements que s’han mantingut, d’altres han desaparegut o s’han transformat, com l’antiga Serenata de Dijous Llarder. Amb en Pellofa com a ídol indiscutible de la festa, el Carnestoltes mataroní busca ara convèncer tots els públics per fer créixer una participació que és limitada i recau en un sector molt específic de la població.
Ciutats de Catalunya com Solsona tenen una festa de Carnaval insòlita i esperpèntica. Declarada Bé d’Interès Nacional, el Carnaval de Solsona dura dos caps de setmana i posa la ciutat de cap per avall amb la penjada del Ruc, la passejada dels Gegants Bojos i el Carnestoltes. Important menció la que cal fer també a la festa que s’organitza a Sitges o a Vilanova i la Geltrú, entre altres. A Mataró, si bé tenim una festa major per treure’s el barret, el Carnestoltes, rua a part, és discret.
Tradició jove
La mort de Franco va comportar la reivindicació de les festes populars com a patrimoni del poble. A Mataró, un col·lectiu de joves sorgit del Foment Mataroní va interessar-se pel Carnestoltes i ja el 1977 el va recuperar, tal com explica un ex-membre de l’antic Nou Gremi de la Carnestoltada, Jaume Calsapeu. A partir d’aleshores i fins al 1987, La Serenata de Dijous Llarder va vehicular la festa.
No va ser fins a l’arribada de la democràcia, al 1979, que va néixer el Rei del Carnestoltes. Malgrat que llavors era només una senzilla figura de palla, ben aviat es va convertir en la icona que ha vertebrat la festa fins als nostres dies. Fins a finals dels anys 80, Mataró va viure els Carnestoltes més sonats de la seva història gràcies, precisament, al Nou Gremi de la Carnestoltada, que finalment va desaparèixer i va deixar un buit organitzatiu que ha marcat la història de la festa a Mataró.
Hi va haver diversos intents fallits per revifar el Carnestoltes, però no va ser fins a l’any 1991 que la festa va tornar a lluir quan en va agafar les regnes l’Ajuntament, òrgan que ho gestiona actualment.
Un passat influent
Portafardells a banda, ja fa més de 20 anys que l’Ajuntament organitza el Carnestoltes. Pere Vázquez i Jèssica Pérez, coordinadors de la festa, han dissenyat un programa que mira al passat, als Carnestoltes esbojarrats i amb actes molt diversos dels anys 80. Vázquez assegura que “cal recuperar la figura transgressora i elegant d’en Pellofa d’aquella dècada i aconseguir que sigui del tot anàrquic”. Per això, és vital “que critiqui i tingui connotacions polítiques”.
Calsapeu recorda que “el Carnestoltes tenia una base molt participativa i imaginativa”. “Es van unir molts grups al col·lectiu inicial que muntava la gresca, com ara el Xaloc del Casal l’Aliança o Sala Cabanyes i això va permetre que s’introduïssin nous actes com la Saborosa Escudella – dimarts de Carnaval – o l’escenificació de la mort d’en Pellofa – acte que es recupera enguany amb el Sant Sopar.”
És aquella essència la que cal recuperar. L’esperit innovador d’aquell Nou Gremi de la Carnestoltada, “sorgit de la força popular després de la fi de la dictadura” segons Vázquez, és bàsic per reinventar la festa, arrelar-la i consolidar-ne la participació.
Festa poc popular
Un fet cert és que la festa està poc arrelada a la ciutat perquè la seva participació és limitada. Només la Rua aconsegueix mobilitzar milers de persones i és gràcies, principalment, a les entitats que hi participen de forma col·lectiva. Per potenciar-la, Vázquez remarca que “hem millorat la música i la il·luminació perquè les comparses llueixin més que mai i la presència de l’acte sigui més solvent”. Una acció, aquesta, que pot funcionar com a eco per incentivar la població a participar dels altres actes que es fan a la ciutat durant els altres dies. El mateix que la presència de les dues momerotes de la ciutat.
Cap a una festa més sòlida
Qüestions pressupostàries condicionen el creixement d’una festa que ha de trobar elements que converteixin el Carnestoltes en un referent sòlid. Per a Vázquez, “fer créixer l’arribada d’en Pellofa i organitzar un correfoc per enllaçar amb la Portabardellada” podria ser una bona mesura, així com “trobar un espai públic per celebrar el Sant Sopar –es farà al Públic – i el Ball de Carnesoltes – al local dels Capgrossos”.
En Pellofa, el rei de la festa
L’any 1979 va aparèixer una figura de palla, la qual el 1980 ja es va anomenar popularment, Pallofa – per raons ortogràfiques, es va convertir en Pellofa. És així com en els cartells del carnaval del segon any, el 1980 ja apareix el sobrenom del rei del Carnestoltes que deixa de ser un ninot per convertir-se en un actor. Així, cada any aquest personatge tan característic arriba a la ciutat i en pren el control. Surt de festa a totes hores i dorm a l’Ajuntament. Amb els anys, la figura va adquirir un paper de crítica i denúncia i la seva escenificació va lligada a fets socials i polítics rellevants d’aquell any. En el seu pregó del divendres posa de manifest el seu descontentament amb les accions del govern de l’Ajuntament i no s’asbté de criticar tampoc altres esferes de poder. Ben clar és l’exemple d’en Pellofa XXXV, el del 2013, un alumne espanyolitzat per la llei Wert.
Els Portafardells, el contrapunt
Fora del programa oficial, els Portafardells mobilitzen centenars de joves el divendres de Carnestoltes amb un recorregut cerveser per les places més importants del nucli antic. A cadascuna hi reciten versots escrits expressament per a l’ocasió, en què critiquen durament actuacions polítiques i personatges destacats del panorama mataroní. Mig homes, mig peixos i sempre des de l’anonimat, els Portafardells no tenen cap contacte amb el Carnestoltes institucional, sinó que representen el contrapunt independent de la festa.
CRONOLOGIA
