A principis d’octubre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar La Roca del Vallès municipi turístic.
El govern de la Generalitat havia denegat la petició del consistori de La Roca en diverses ocasions, però finalment la valoració del TSJC s’ha imposat. La declaració de municipi turístic és, en molts casos, una excusa per flexibilitzar els horaris comercials i obrir els diumenges, un fet que aprofitarà La Roca Village, l’outlet que rep milers de visitants diàriament. Tot plegat genera un debat al voltant dels horaris comercials i del comerç com a eix vertebrador de capitals de comarca, com ara Mataró.
Davant d’aquesta declaració d’intencions de La Roca, el Partit Popular mataroní va reaccionar i va presentar una proposta de resolució al ple del mes de novembre en la qual el seu portaveu, José Manuel López, va afirmar que “l’Ajuntament de Mataró no pot restar impassible mentre La Roca del Vallès es declara municipi turístic i amplia la seva zona comercial del Village, i Barcelona debat sobre l’obertura en festius”. La proposta també demanava que s’encetés un diàleg entre consells i organismes relacionats amb la promoció econòmica de la ciutat i va ser aprovada.
El debat que s’engegarà en els pròxims mesos reflecteix la necessitat de revitalitzar el comerç de proximitat a la ciutat. Miquel Rey, regidor de Promoció Econòmica, reconeix al Tot que “Granollers ha fet una inversió al centre de la localitat que no ha realitzat Mataró”, un aspecte que considera “ha restat importància al nostre eix comercial”. Si bé l’any 2000 Mataró era el centre comercial de la zona, ara ho és Granollers. En la mateixa direcció, Teresa Robert, presidenta de la Unió de Botiguers (UBM), afegeix que “tenen un centre atractiu i hi ha un flux de gent Vallès-Maresme molt important que varia la direcció segons l’època de l’any”. Amb un valor afegit, que Mataró té mar.
Recuperar la capitalitat
Davant d’aquest escenari, en el qual s’ha donat una manca d’inversió i d’acció política important que ha acompanyat la crisi econòmica, Rey detalla un seguit de mesures que tenen per objectiu “recuperar la capitalitat comercial” de Mataró al territori. El regidor recorda que es va signar un acord amb les associacions de botiguers ja el 2007, en el qual hi havia propostes d’inversió. Ara, Rey assegura que “el govern les ha posat en valor, hem fet una recerca de capital”. Amb una inversió de 40 milions d’euros, del fons europeu, Rey va posar data, l’any vinent, a l’inici de les obres de peatonalització de la zona del carrer de Cuba fins al carrer Sant Benet, per un costat i fins el Camí Ral, per l’altre. Així, Rey també va avançar que s’ampliarà la vorera de la Plaça de les Tereses – el tros de la parada d’autobús. Una sèrie d’accions que faran que “el centre sigui molt més atractiu que ara per passejar-s’hi”, segons Rey, i que ajudarà els comerços locals a guanyar vida.
2.000 comerços tancats
I és que revifar el comerç de proximitat és imprescindible perquè les principals zones comercials de la ciutat no perdin influència. La Confederació de Comerç de Catalunya va assegurar que fins a 2.000 comerços van abaixar la persiana el 2012, el que suposa la destrucció de 6.000 llocs de treball. Sense anar més lluny, Mataró recorda el recent tancament de comerços de proximitat tan rellevants i històrics com Robafaves o Can Miracle. Per evitar-ne més, Miquel Àngel Fraile, director general de la Confederació de Comerç de Catalunya, va remarcar que “el tancament de botigues no para” i per això va fer una crida “a comprar als petits comerços perquè la crisi els afecti menys”.
Ara bé, per aconseguir l’atenció del públic cal flexibilitzar o ampliar horaris? La presidenta de la UBM assenyala la flexibilització d’horaris que va dur a terme Madrid i “el tancament de molts comerços”, també. Però sí que explica que la ciutat treballa per buscar alternatives que beneficiïn tant consumidors com comerciants.
I Rey, ho detalla. El regidor de Promoció Econòmica apunta que “malgrat que cal cenyir-se a la normativa horària, aquesta és molt flexible”. La voluntat, per tant, és la de “donar continuïtat a l’horari d’obertura als migdies en dissabte i diumenge” i, evidentment, “tenir present els festius i caps de setmana”. Sense, tanmateix, “capgirar la forma de treballar i viure dels negocis familiars tradicionals”, diu Rey, qui afirma que “es buscaran solucions perquè les zones de petits comerços puguin competir amb centres comercials” com La Roca, el Maremagnum o Mataró Parc.
Afrontar el turisme
Cal pensar, també, en la solució comercial que es dóna pels turistes. La majoria de comerços de la ciutat tanquen per vacances durant el mes d’agost, mentre ni Mataró Parc ni La Roca Village ho fan. La voluntat del govern local per captar un públic turista és creixent i ferma i, per això, tant Rey com Robert, reconeixen estar-hi treballant “establir accions en contacte amb tour-operadors i hotels”. En els propers mesos, se’n donaran més detalls.
Però a banda del turisme, Mataró també és atractiva per visitants puntuals. Rey vol que se sàpiga que “cada setmana passa alguna cosa interessant a la ciutat” i que activitat com el MOW, tenen una projecció destacada fora del terme municipal de Mataró.
El Corte Inglés, una amenaça?
L’arribada del Corte Inglés és, per últim, un altre aspecte que ha de preocupar. Les obres de millora de la zona perifèrica de la que ha de ser la locomotora comercial i la Shopping Line posen damunt la taula, de nou, l’amenaça que pot suposar l’arribada del gran centre comercial pels petits comerços. Rey no pot determinar la data de la vinguda del Corte Inglés perquè “encara no n’hi ha”, però “hi parlo cada setmana i sé que estan solucionant temes interns”.
BID, una iniciativa futura
Rey també anomena el Business Improvement District, una espècie de zona de petits comerços a cel obert. Londres en té 37 i ciutats del nord d’Europa, així com també Nova York, entre altres, en disposen. Mataró hi treballa amb visió de futur. És una àrea definida dins de la qual les empreses paguen un impost addicional (o taxa) per tal de finançar projectes dins dels límits del districte. El BID és finançat, principalment amb freqüència, a través de la recaptació, però també pot recórrer a altres fonts de finançament públiques i privades. La BID presta serveis com la millora del paisatge obert i la comercialització de la zona. Els serveis prestats són complementaris als ja previstos pel municipi.
Botiguers del país’
Projectes per revitalitzar i posar de nou en valor el comerç de proximitat han sorgit per contraatacar la crisi econòmica i el sorgiment de grans superfícies comercials. Girona, Vilafranca del Penedès i Lleida han presentat, des d’inicis del 2013, la iniciativa ‘Botiguers del país’, sorgida per “donar a conèixer la transcendència del nostre comerç, així com la diversitat, proximitat, sostenibilitat, familiaritat, fiabilitat, que ofereix”, a més a més “d’uns preus competitius”. El naixement d’aquest paraigua s’articularà a través de campanyes tradicionals i, especialment, a través de campanyes en línia – gràcies a les xarxes socials - que “puguin generar trànsit cap a les botigues i que ens permetran una màxima efectivitat amb menys cost”.
