Els veïns del carrer Sant Antoni segueixen amb mal de cap. I és que 21 mesos després de la caiguda del número 38 encara hi ha moltes incerteses i arguments sobre la taula. I sembla que encara va per més llarg. El que ara els preocupa més, i que s’hauria de produir en les pròximes setmanes, és la reobertura del carrer i els efectes que el trànsit pot provocar a les cases. Les vibracions contínues sembla que no ajuden gens a unes edificacions de fa més de 250 anys i un subsòl inestable. I tot això, amb la mirada de les dues cases que ja no hi són, les dels números 38 i 36, i amb el coneixement també de les noves esquerdes dels darrers dies al número 44.
Ells ho veuen com una Odissea. N’hi ha que encara no s’expliquen el perquè. Els veïns del carrer Sant Antoni van a l’una en contra de la constructora i promotora Unipark 2000 SL. Ella és qui va començar les obres al número 40 del mateix carrer a principis del 2012. I, segons els mateixos veïns, qui va desencadenar la caiguda de les cases dels números 38 i 36, i següents conseqüències. Bona part del carrer en va estar afectat aleshores: fissures, esquerdes... sobretot pel terrabastall de la caiguda dels edificis. Fins i tot van quedar tocades cases del carrer Jaume Ibran o del carrer del Cos. El que els fa patir ara als veïns però, és la sorgida recent d’unes noves esquerdes a la mitgera entre el número 44 i el 46 del carrer Sant Antoni. Sembla que el malson encara no ha acabat.
Noves esquerdes
Les noves esquerdes són posteriors a la consolidació dels fonaments dels edificis més afectats. Mentre que des de l’Ajuntament es parla “d’una fissura sense cap mena d’importància que pot tenir un origen molt variat”, els tècnics representants dels veïns es posen les mans al cap. Aquests últims no hi veuen cap altra relació que una causa-afecte per la presumpta mala praxi de l’execució de les obres al número 40 al febrer del 2012. Unes obres que, asseguren, van fer caure la casa de Fernando Jiménez, el 23 del mateix mes, per haver volgut fer una planta baixa al 40 i haver fet malbé els fonaments del 38. “Ens preguntem per què no es va actuar aleshores amb més diligència, tal i com s’ha fet a posteriori amb l’esfondrament de la casa número 36, activant tots els protocols d’urgència”, demanaven els veïns a través de la Plataforma Cívica a l’alcalde Joan Mora al juny del 2012.
Acusacions
Tot i que veïns i Ajuntament ja veien clara la culpabilitat de la caiguda de l’habitatge número 38, sembla que no es va poder evitar la de la casa número 36. “Si s’esfondra una casa verticalment és perquè té malament els fonaments, no perquè estigui mal cuidada, com sembla que s’ha dit”, assegura el tècnic de la família Calsapeu i la família Carreras -número 36 i 34 respectivament-, Joan Fèlix Martínez. Ell mateix, igual que el cap d’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament, Lluís Berenguer, asseguren que les mesures d’apuntalament que va prendre la promotora “van ser insuficients”. Unes mesures que passen per uns puntals verticals que haurien parat l’esfondrament si aquest hagués estat lateral. Llavors el col·lapse de la mitgera va cedir, produït també per la sorra solta que caracteritza la zona i un vessament d’aigua important provinent del trencament d’una canonada (veure infografia).
“Que no passin vehicles pesats”
Amb la caiguda del número 36 el carrer va quedar tallat a l’instant. L’eix d’evacuació del centre de la ciutat s’havia doncs, de fer pel barri de l’havana. I llavors encara no se sabia si seria temporal o a llarg termini. Hauran passat 21 mesos quan es produeixi la reobertura de circulació, a mitjans de novembre. I en aquest temps els veïns i tècnics han estat estudiant quines són les possibilitats que hi ha per no malmetre ni el carrer ni les cases. “És un carrer molt ben construït i els cotxes no hi faran cap mal, però no cal córrer el risc de fer passar una càrrega pesada”, assegura Martínez.
Si s’esfondra una casa verticalment és perquè té malament els fonaments
Un semàfor
Un estudi de vibracions encarregat per l’Ajuntament va determinar que realment les cases perceben petites vibracions contínues amb el pas, sobretot, d’autobusos i camions, que s’incrementa amb la velocitat d’aquests. “Volem que no hi tornin a passar vehicles pesats”, assegura Jaume Calsapeu, familiar del número 36. “El que ens aniria millor és que el carrer fos peatonal, hem estat 21 mesos amb el carrer tallat i no ha passat res”, creu Núria Montserrat.
Però sembla que tot i la demanda dels veïns l’Ajuntament ha decidit col·locar un semàfor en vermell que canviarà a l’àmbar quan s’acosti el vehicle. “Amb aquesta mesura assolirem l’objectiu de reduir la velocitat i les vibracions a les cases, que és el que preocupa els veïns”, destaca Berenguer. “Amb el semàfor en vermell els vehicles reduirien la velocitat, la circulació podria seguir existint, la seguretat de les cases seria alta perquè no hi hauria tantes vibracions i el confort de la gent del carrer a les seves cases seria més acceptable”, creu Josep Lluís Campoy, arquitecte de la zona i resident al carrer.
Reobertura del trànsit
El trànsit es reobrirà tan bon punt la mitgera entre la casa del 36 i el 34 estigui enllestida. Els veïns estan pagant una reforma integral d’aquesta mitgera que es fa amb una tècnica específica amb micropilots -que ha començat aquesta setmana- i una forta estructura de ferro. A més a més, el 34 té un apuntalament ferm i fort que els tècnics asseguren que “no pot cedir”.
A judici
Les demandes de veïns i Ajuntament cap a la constructora, l’arquitecte i l’arquitecte tècnic ja estan posades. De moment estan repartides entre el jutjat 2 i el 5 de Mataró, tot i que sembla que el cas el portarà, tot junt des del número 5, una jutgessa de Blanes. Els advocats dels veïns també ho tenen clar: “guanyarem”, sentencien, tot i que saben que s’enfronten a un llarg procés. “Lamentem que els nostres clients facin front a les obres de reconstrucció o a nous lloguers sense rebre cap compensació econòmica”, diu l’advocat de la família Calsapeu -número 36-, Miquel Àngel Pigem, que sap que aquest procés va per llarg i les asseguradores de moment no avancen res.
El futur
Mentre els del número 40 ja tenen la casa a punt per a ser habitada, els del número 34 i 32 encara estan desallotjats. Entre ells algun cas greu: pagar hipoteca i lloguer amb un sou d’aturat. Pel que sembla, pels volts de Nadal els del 32 podrien retornar a casa, mentre que els del 34 encara en tenen per uns mesos més. Els del 38 i 36 només poden esperar a que es dicti sentència. Ells no tenen casa. El judici serà com a molt aviat d’aquí a dos anys.
Ni la constructora Unipark 2000 SL ni l’arquitecte Rafael Jiménez han
volgut fer declaracions al Tot Mataró
