La tensió social dels barris de Rocafonda i el Palau-Escorxador durant el mes d’agost passat sembla que no acaba de fer net. La presència policial als barris ha augmentat tot i que les accions incíviques no han disminuït. Aleshores moltes de les diferents formacions polítiques van córrer a prendre posició a través de les xarxes socials tot i estar de vacances. El govern condemna els fets i dóna suport, amb els ulls tancats, a la policia. I tot plegat, amb un manifest firmat sobre la taula en el què l’Ajuntament, cossos de seguretat i les entitats d’aquests barris es comprometen a seguir treballant per la pau, la convivència i la cohesió social d’aquestes zones de Mataró.
Davant de què ens trobem quan sentim a parlar de la polèmica de Rocafonda?
Davant d’uns fets aïllats, que no tenen relació ni amb la comunitat musulmana ni amb els nouvinguts. I encara menys amb el Ramadà, tot i que va coincidir en l’àmbit temporal. Critiquem que se li hagi intentat donar més transcendència del què li toca. Són uns fets puntuals que poden tenir lloc en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Tota aquesta situació malauradament ha acabat prenent una dimensió que nosaltres no acabem d’entendre ni de trobar-li explicació.
Com heu actuat en aquest cas concret?
El què hem fet és reunir-nos amb les entitats que treballen al barri, amb els serveis municipals i amb els caps dels cossos de seguretat. Del què ens vam adonar és que en cap moment s’ha de posar en qüestió l’actuació policial ni molt menys la feina feta, la pau i cohesió social dels barris. Ha costat molt esforç i ha estat fruit del treball conjunt amb l’associació de veïns, els serveis municipals i la Policia Local. Si la situació és la que és, en part també és perquè la crisi ha colpejat molt fort en aquests barris.
I per què tot es va tergiversar?
Pocs dies després tot agafava una dimensió política que no venia per enlloc. Van començar a arribar comunicats i condemnes sense entendre què havia passat exactament. És més, pocs dies abans d’aquests fets, un mataroní begut va entrar a una mesquita del barri de Cerdanyola amb una navalla amenaçant la gent que estava fent la pregària. Per què a aquest fet no se li va donar la transcendència que ara se li ha donat a tot això? És el què ens preguntem nosaltres. Creiem que tots dos fets són condemnables i rebutjables.
Les formacions polítiques s’han implicat d’alguna manera?
Hi ha grups polítics que sí que és cert que treballen i que ho fan participant i seguint periòdicament la realitat dels barris. Però fem crítica precisament dels que no trepitgen mai els barris i a la mínima hi veuen un interès polític i hi atempten directament refugiant-se amb la policia. El què no permetem és que se’ns demani que posem ordre als barris i que els mateixos que ho demanen es quedin a fora mirant-ho per tirar-se la foto després.
Manipulen?
Ells treuen un comunicat i es renten les mans. I nosaltres, precisament, no estem disposats a tirar per terra tota la feinada que s’ha fet fins ara. Si hi ha partits polítics que per treure un vot més s’apropen a un tema tan delicat com la religió, estan jugant amb foc. Els mataronins han de saber que al final qui hi surt perdent som tots, perquè qui utilitza els problemes dels nostres barris i de la nostra ciutat per treure’n un benefici són els polítics.
Com és la convivència actualment?
Objectivament no ha canviat. La situació és la que és: molt dura. L’atur en aquests barris és molt elevat i el context de positiu no en té res: hi ha molta gent sense estudis ni feina. Tot i l’enorme treball que es fa, la situació al barri de Rocafonda millora molt a poc a poc i, si a més, hi ha formacions polítiques que malauradament ho aprofiten per fer-ne bandera a través de comunicats i denúncies, ho empitjoren tot. Malgrat la millora, seguim veient que hi ha punts negres relacionats amb un grup determinat de persones.
A quins punts negres et refereixes?
En el sentit en què els recursos que té el barri són justos i en context de retallades tot l’esforç que es fa queda minimitzat. Els punts negres es mantenen perquè no es poden atacar tal com ens agradaria.
Les festes de barri són un exemple de cohesió i convivència?
Sí. Són un exemple de convivència claríssim. Però que, alhora, ens fan pensar molt en la festa de Les Santes, una festa que sembla purament la festa del barri del centre de la ciutat, quan en realitat és la festa de tots. Volem una descentralització de Les Santes per portar-les a tot el conjunt de barris i així, aprofitar la multiculturalitat per enriquir-les.
Es nota l’augment de presència policial al barri? Hi ha crispació?
Ha augmentat la seva presència, sí, però les accions incíviques no han disminuït. El problema que tenim és un problema social. Molts dels joves que provoquen les accions incíviques, nouvinguts i no nouvinguts, ho fan perquè no tenen ocupació i acaben caient en mans d’entorns conflictius. Creiem que la policia malauradament s’utilitza com a cap de turc.
Per tant, necessiteu més recursos?
Demanem més recursos. Però la qüestió no és portar més o menys policia als barris. L’aproximació policial, al final, és una aproximació limitada. No estem parlant de delinqüents ni de gent que es dedica al crim sinó que estem parlant d’una situació social molt crítica, una situació econòmica molt dura i que, per tant, necessitem solucions socials. Necessitem que la gent se senti part del barri, part de la ciutat i del país! No volem la policia com al discurs polític fàcil.
Com heu treballat l’incivisme?
Vam estar molts anys lluitant pel camp d’esports. Volíem allunyar la gent de l’incivisme. Volíem que els joves s’allunyessin de males conductes i s’apropessin a iniciatives d’aquest tipus: esportives, d’esbarjo... I, en part, això ha funcionat! Però volem que hi hagi més activitats com aquestes i que l’Ajuntament ens doni suport, ja sigui mitjançant recursos o posicionaments polítics però amb el què sovint ens trobem és amb obstacles i amb l’argument que “hi ha molt incivisme”. Al final nosaltres només som la societat civil que també formem part d’aquests barris i que disposem d’uns recursos limitats.
Moltes de les queixes que arriben ho fan entorn del calendari festiu pels musulmans, en època del Ramadà, hi ha un xoc de cultures?
És normal que quan arriba una nova comunitat a un país hi hagi un “xoc” de cultures en el sentit que no estan familiaritzats ni acostumats a una realitat cultural diferent a la seva. Catalunya però, és un país ple de cultures que si s’ha de definir d’alguna manera és amb tolerància i amb diversitat. Alguns nouvinguts però, no han sabut fer arribar la seva cultura, comunicar-se amb el seu entorn i han creat una situació de desconfiança provocada pel desconeixement.
Hi ha acusacions i denúncies, on és el conflicte?
El conflicte és inexistent. Hi ha una intencionalitat darrera de tot això i la rumorologia està fent molt de mal en aquests barris. I la política està jugant el mateix paper. Sempre que surt un comunicat veiem que hi ha una intencionalitat massa partidista i poc de ciutat.
Us han aportat mala reputació aquests fets?
Al final el què determina la situació d’una comunitat és el dia a dia. La convivència no és anar a fer un discurs. És el veí amb el veí, els nens que van a l’escola, és en Mohamed i en Jordi... Al final la resta a la gent no els arriba.
La gent no sap o no vol saber?
Hi ha qui no vol saber res. I hi ha a qui realment no li arriba prou informació. A vegades no els arriba la informació correcta o els arriba la informació molt distorsionada i són víctimes de rumorologia i d’estereotips. Mataró ha estat bandera d’acollida de convivència i de coexistència de cultures i ara, tenim representants polítics que defensen el contrari, tot i que no ho diguin explícitament, com Plataforma per Catalunya.
Quina és la solució?
Hem de deixar de banda la política als mitjans de comunicació i treballar directament als barris. Què volem que sigui Mataró d’aquí a uns anys? Això és el que ens hem de plantejar ara mateix. Volem jugar amb persones? Hem de buscar solucions a curt, llarg i mig termini i que respongui a la diversitat dels barris. Amb la Fira d’Entitats de Rocafonda hem aconseguit fer molta cohesió social de barri. Això és fer barri! Per què no aprofitem aquesta diversitat? Al final, tots som Mataró.
LA POLÈMICA EN TWITTS
CiU. Joan Mora. - @joanmorabosch
"Qui pretengui viure a #Mataró al marge de la llei, ja pot fer les maletes"
PSC. Joan Antoni Baron - @JoanAntoniBaron
"Salvaguardar la convivència ha de ser un objectiu fonamental de les forces
polítiques i de les institucions democràtiques"
PP. José Manuel López - @josemalogon
"Bon día/buen día todo mi apoyo a la Policía Local de Mataró y al cuerpo de Mossos
d’Esquadra, hace semanas que son acosados y difamados 1/2"
PP. José Manuel López - @josemalogon
"2/2 acosados por jóvenes chorizos que lo hacen pasar por racismo y difamados por los antisistema de siempre que sólo buscan crear desorden"
CUP. Xavier Safont-Tria - @safonttria
"La CUP preocupada per les intervencions policials en alguns barris de Mataró: @llibertatcat"
PxC. Mònica Lora - @MonicaLora_
"La Policía no tiene q trabajar por la convivencia, son ellos mismos, los musulmanes que se tienen que integrar en nuestra sociedad. #Mataró"
