Les figures i els actes de foc són un dels punts forts de la cultura popular local. Les Diablesses, la Momerota i la Momeroteta, així com el Drac i el Dragalió ho demostren. I aquesta cultura popular, en si mateixa, es vertebra no només mitjançant la Festa Major, sinó també gràcies a les festes de barri, un patrimoni consolidat i necessari a la ciutat, que dóna resposta a la diversitat cultural de Mataró. Foc i color, dos factors que es combinen també a la festa del barri de Cerdanyola amb nom i cognoms: el Ball de Diables Atabalats.
El Ball de Diables Atabalats de Cerdanyola són, cinc anys després del seu naixement, un dels eixos de la festa del barri, una de les més concorregudes de la ciutat. Són, igualment, una colla de diables amb trets singulars. Quan, com i per què van néixer?
El Ball de Diables Atabalats es troba avui en una situació excepcional. Va néixer el juliol del 2009 com a conseqüència de la voluntat d’un petit grup de joves que tenien ganes de tirar un projecte cultural fortament arrelat al barri. Joaquim Martín, cap de colla, assegura, tanmateix, que la iniciativa també va aparèixer “per la necessitat de tenir una representació de la cultura catalana en un barri tan gran i multicultural com és el de Cerdanyola”.
Procés de singularització
Amb les ganes a punt, només calia assentar les bases i donar forma a la idea. Amb l’esforç de tots els membres que van entrar a formar part de la colla, només un any després es van poder incorporar activament a la Comissió de Festes de Cerdanyola. Mataró, però, ja comptava amb tres colles de cremadors: Les Diablesses, la Colla del Basilisc i la colla de diables del barri de La Llàntia. Per tant, tal com explica Martín, “vam voler aportar quelcom nou a la ciutat i vam decantar-nos pel Ball de Diables, un model de colla encara inexistent a Mataró”.
El 2010, el recent nascut Ball de Diables va estrenar acte propi a la Festa de Cerdanyola: la Nit de foc i Diables. La posada en marxa de la colla no només va implicar el disseny del vestuari, sinó també la preparació del ball parlat, la principal característica singular d’aquest col·lectiu. Els atabalats llueixen una indumentària negra en la que ressalta una capa vermella amb una al·legoria al barri i a la colla i que incorpora unes banyes també negres. A més a més, a conjunt, calcen espardenyes de pinxo. Martín destaca el llarg procés d’elaboració dels trets característics del grup: “la roba, el carro de la pirotècnia, els balls, els versots i l’actitud que havíem d’adquirir damunt l’escenari són elements únics i personalitzats, creats expressament pels membres de la colla”.
La vessant reivindicativa
En la ideació de l’agrupació, “vàrem ajuntar els Balls de Diables propis del Penedès i els nostres referents culturals propis, que són els de la nostra ciutat, però també vam aportar trets nous i propis de la nostra colla respecte a altres balls de diables”.
I de fet, la posada en escena ho ratifica ja que és cridanera i única. Es tracta d’un grup de diables on hi destaquen personatges amb una forma de cremar i indumentària diferent a la resta de diables de la Colla i que són responsables de la interpretació del Quadre Històric, que recorda la reminiscència religiosa de la lluita entre el Bé i el Mal. Precisament en el Quadre Històric es presenten els personatges Llucifer, La Diablessa, El Condemnat i l’Arcàngel Sant Miquel i inclou el posterior enfrontament entre Llucifer i Sant Miquel.
Ara bé, més enllà del foc i de la representació d’un ball parlat, Martín considera que la Colla desenvolupa diverses funcions vitals. Per un costat, especifica que “la primordial és la interpretació del Ball Parlat a la Festa Major de Cerdanyola per fer arribar la festa del foc i dels Diables Versadors a la gent del barri”. I per una altra, la reivindicació social: “els Versots són la vessant crítica perquè són per si mateixos mordaços, incisius, explícits i fins i tot, escatològics”. Martín afegeix, a més a més, que “no tenim impediment per part de ningú per dir la nostra i amb certa sorna i sentit del humor li diem el nom del porc a qui toqui”.
Festes de barri, cultura popular
Tal com s’ha indicat, la Festa de Cerdanyola és una de les més participades de la ciutat, un fet que es deu a “l’ampli i divers teixit d’entitats del barri, que solen tenir representació a la Festa Major a través de la seva participació a la comissió”. Amb una assistència i implicació altíssima, la de Cerdanyola demostren que “una festa major és, en si mateixa, una reivindicació popular de l’espai públic, del que la població gaudeix col·lectivament d’una forma festiva”, segons Martín.
Per tant, és inevitable puntualitzar la importància de les festes de barri. Així ho remarca el cap de colla, que es mostra convençut que “les festes de barri són el primer fil visible del teixit social i és als actes al carrer on es veu veritablement la cohesió veïnal”. Per aquest motiu, afirma que “cal reivindicar la identitat i la pertinença a una comunitat a través del barris perquè són punts molt importants a la nostra ciutat”.
Els balls parlats
Els balls de diables parlats són una tradició més que centenària en àrees com el Penedès, el Garraf o el Camp de Tarragona. Allà les comparses de diables agafen aquest paper entre teatral i litúrgic pel que s’enllaça amb els origens d’altres elements del bestiari folklòric català, provinents de representacions concretes dins els antics seguicis. Els balls poden fer “versots” representant els seus papers o esdevenir irreverents, crítics i còmics segons la població i la seva tradició.
“No cal formar part de Les Santes, però sí participar-hi”
El futur de la colla passa per confirmar i consolidar la seva presència a les festes del barri, perquè tal com explica Martín, “la nostra tasca és apropar la cultura catalana al nostre barri”. Per això, les perspectives de futur passen per l’ampliació i configuració d’una Nit de Foc i Diables que sigui reconeguda arreu de Mataró, però també a altres indrets de Catalunya.
Davant dels atabalats, potents pel que fa a l’articulació d’actes i mobilització de públic, ¿caldria que les colles de diables dels diversos barris entressin a formar part de Les Santes? Per Martín, no. Tot i així, matisa que “en un acte tan important com la Negra Nit a la ciutat, qualsevol diable vol participar” i agraeix profundament que enguany “siguem convidats de les Diablesses de Mataró a l’Escapada a la Negra Nit, un referent per a tots els membres de la Colla on assistirem encantats”.
La colla compta amb personatges concrets per donar forma als balls parlats:
