La Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès és la primera que es va fer a Catalunya en temps moderns. Contribueix a interpretar el Sant Fèlix vilafranquí, permet conservar els seus elements en bones condicions i també hi dóna prestigi. Ara, Mataró també en tindrà una. Així ho va aprovar el Ple del mes de març en una de les jornades més tenses dels darrers mesos. Com serà? Quina funció tindrà?
El Pla B per agilitzar la vinguda del Corte Inglés va incorporar la intenció de reconstruir la nau de Can Fàbregas i Caralt a la vorera de davant d’on era per acollir la Casa de la Cultura Popular, un edifici públic on dormiran les figures de la ciutat i divulgarà Les Santes i les festes populars de la ciutat. La reconstrucció de la nau forma part del paquet de mesures aprovat pel Ple per facilitar la vinguda de l’operador comercial que inclou la consideració “d’interès social i cultural” de la pròpia reconstrucció de la nau catalogada. Tot i així, l’oposició van qüestionar-ne la necessitat i va recordar al govern que equipaments com la Nau Minguell o Can Marfà estan aturats per falta de finançament. Projecte ideatFestes Majors com la de Santa Tecla de Tarragona, Sant Fèlix de Vilafranca, La Patum de Berga, la festa dels Blancs i els Blaus de Granollers, entre moltes altres, disposen d’una casa de la festa. Segons Jordi Bertran, gestor cultural i expert en cultura popular, “es tracta d’un equipament de conservació dels elements festius dels seguicis del Corpus i de les Festes Majors”. I, de fet, la idea que té el govern actual és la de convertir Can Fàbregas en “un espai de trobada de la nostra festa major”, tal com explica Joaquim Fernàndez, regidor de Cultura, en declaracions a aquesta revista.
Fernàndez també avança que, en principi, el juliol del 2015 el projecte hauria d’estar enllestit. Però cal fer-hi molta feina abans: reconstruir i habilitar la nau per convertir-la en l’espai per excel·lència de Les Santes mataronines. El procés, que durarà més de dos anys, “ha de ser participatiu i han de poder dissenyar-lo les colles sobretot, però també la ciutadania en general perquè Les Santes són una de les festes més participatives”, afirma Fernàndez. En aquest sentit, Bertran considera que la voluntat participativa ha de ser clau i afegeix que “la dinàmica participativa de les mataronines i mataronins que ha permès comptar amb una celebració de l’abast de les actuals Santes ha de ser essencial en aquesta imaginació”.
L’espai3 plantes i 300 metres quadrats conformen la nau industrial de Can Fàbregas, catalogada com a Bé d’Interès Cultural Local (BCIL), que es reconstruirà a la vorera de davant d’on era antigament. Aquesta rehabilitació serà finançada pel mateix Corte Inglés, “que aporta una quantitat – uns 2,5 milions d’euros - per a patrimoni cultural”, segons Fernàndez. I a posteriori, el pressupost per la pròpia Casa de la Cultura serà complicat de trobar i Joan Mora, alcalde de la ciutat, ja va dir durant el Ple, “que caldrà buscar un mecenes” – algunes Cases de la Festa de Catalunya, com les de Vilafranca i Tarragona, van ser externalitzades i estan gestionades per empreses privades.
El regidor de Cultura explica la distribució dels diferents espais i assegura que, tot i la voluntat que el projecte sigui participatiu, el govern considera que la nova Casa de la Cultura Popular hauria d’incloure un espai de residència, un arxiu de Les Santes, bucs d’assaig per a les colles, una sala d’actes, un bar i la ja prevista botiga de productes relacionats amb Les Santes.
Un lloc viu La Festa Major dels Blancs i Blaus de Granollers té la Troca, un espai on hi destaquen el vessant d’activitats que s’hi desenvolupen per part de les entitats que hi tenen la seu. La Patum té un petit espai conegut com a Casa de la Patum, que es vol ampliar en un futur. Les Festes de Santa Tecla de Tarragona també la tenen, tot i que la difícil situació econòmica ha obligat a tancar l’edifici en diverses ocasions, però aquesta setmana s’ha presentat un nou projecte. Per últim, Barcelona té la seva Casa dels Entremesos que funciona alternant els àmbits expositius i de dinamització.
Per tant, és lògic que Fernàndez reiteri que la Casa de la Cultura Popular “ha de ser una espai de trobada”, un lloc que “es converteixi en una residència de les nostres figures més digne que l’actual Can Marfà”, alhora que “permeti exposar el patrimoni festiu de la ciutat”. Exposició?Per un altre costat, la Casa de la Cultura Popular també “ha de ser un punt de referència en determinats moments on puguem explicar la nostra festa”, detalla Fernàndez. I, de fet, Bertran, que va ser el conferenciant convidat a la primera Estrena de Les Santes, manifesta que “la conservació i exposició de les peces és important, més en el cas de les Santes de Mataró que atresoren figures cabdals del corpus festiu europeu com és la Família Robafaves”. Així mateix, Bertran també matisa com hauria de ser l’hipotètic espai expositiu: “dins els elements festius, n’hi ha de tangibles i d’intangibles. Els tangibles, com els gegants, nans i bestiari, rebrien el tractament d’altres béns mobles, però és indispensable que els visitants d’aquests equipaments puguin percebre a través d’elements sonors i visuals el sentit de la festa i la festa en el seu conjunt”.
La festa, un patrimoniJordi Bertran està convençut que “les cases de la festa poden ser una eina complementària al treball seriós i rigorós en matèria de patrimoni immaterial.”, de manera que poden ajudar a promocionar, consolidar i, fins i tot, catalogar les festes majors associades. Bertran recorda, precisament, que “en el cas de les Festes de la Mare de Déu de la Salut de la vila valenciana d’Algemesí, la seva casa de la festa va ser un dels punts que va reblar que fossin declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO recentment”.
En definitiva, tal com reitera el primer i de moment únic Estrenador de Les Santes, “els sons dels flabiols, de les gralles i els coets a les matinades, de les campanes de Santa Maria amb els seus tocs, de la partitura de la missa de les Santes, del Bequetero i del ‘No n’hi ha prou’, configuraran una banda sonora magnífica per aquest nou espai”.
A Berga, una reivindicació patumaire
La Patum, festa declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, té un petit espai conegut com aque es vol ampliar en un futur. Aquesta infraestructura cultural va néixer el 2007 amb un doble objectiu: disposar d’un espai en condicions per a La Patum i les seves comparses i proporcionar els elements necessaris per tal de donar a conèixer la celebració durant tot l’any. D’aquesta manera, es pot dignificar la festa, alhora que s’ofereix un atractiu turístic als visitants.
A Vilafranca del Penedès, viure la festa 
Actualment i des de l’any 1987, la Casa de la Festa de Vilafranca se situa en un edifici modernista de caire industrial del 1911. Aquest espai té una doble funció: la d’arxiu i magatzem de tot el patrimoni folklòric relacionat amb la Festa Major de Vilafranca i la de Museu per visitar aquest patrimoni. La Casa de la Festa acull el folklore de la Festa, amb el bestiari, explicacions, fotografies i un ric material audiovisual que permeten sentir l’essència de la festa els 365 dies de l’any.
A Tarragona, per la sensibilització al patrimoni viu
La Festa de Santa Tecla, però també la de Sant Magí, disposen d’una Casa de la Festa on s’hi exposen “els elements identitaris principals com són el Seguici Popular, les Colles Castelleres i la seqüència ritual”, segons el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona. Situada, com a Mataró, en una nau industrial catalogada com a patrimoni local i després de passar diversos mesos tancada, aquest 29 de març, la Casa de la Festa reobrirà les portes gràcies a un acord amb Repsol, fet que permetrà reprendre les visites al patrimoni. El projecte dissenyat el 2008, facilitat per el consistori d’aquesta ciutat, marca com a objectius “comptar amb un nou equipament públic destinat a ser el centre popular i tradicional de la ciutat”, això com també “contribuir a la realització d’iniciatives en matèria d’accés i sensibilització al patrimoni viu” i “apropar els elements festius als més menuts”.
