La inauguració de la Biblioteca Antoni Comas ha estat objecte de retards i d’un llarg debat. Finalment, però, aquest diumenge obrirà les seves portes al públic en un edifici lluminós, rehabilitat i modern, a l’antic Escorxador. Ampli i amb multitud d’espais, la filosofia del projecte de la nova biblioteca va més enllà del fet cultural, perquè vol convertir-se en un element cohesionador dels barris als quals donarà servei. L’Antoni Comas serà la segona biblioteca pública de la ciutat i significarà, a més a més, una passa de gegant per començar a posar punt i final al dèficit d’equipaments d’aquest tipus que té la ciutat.
L’històric complex de l’Escorxador rehabilitat va permetre l’obertura de l’escola bressol Els Menuts l’any 2007. I ara, cinc anys i mig després, serà la biblioteca Antoni Comas la que completarà l’espai, declarat Bé d’Interès Local. Tal com assegura el regidor de Cultura de la ciutat, Joaquim Fernàndez, “tota la ciutat portava temps darrere de la biblioteca i malgrat que ha costat molt, ho hem aconseguit”. La seva posada en marxa s’ha anat retardant per manca de pressupost, però és que, a més a més, el procés de rehabilitació i adequació ha estat llarg.El 23 de febrer del 2010 es van iniciar les obres de rehabilitació de l’edifici de l’antic Escorxador, que van finalitzar el 18 de gener del 2012. La biblioteca ocuparà les tres naus principals d’aquest espai, que antigament estaven destinades a la matança de bestiar. Com que l’edifici va ser declarat Bé d’Interès Local, era indispensable protegir-ne la seva estructura original.
Núria Calpe, regidora de Via Pública, es mostra satisfeta per la feina feta perquè, segons afirma, “s’ha mantingut la volumetria de l’edifici i hem pogut compaginar la història i l’essència de l’espai amb l’ús que se li donarà actualment”.
Inversió vitalLa que serà la segona biblioteca de la ciutat, l’Antoni Comas, ha patit un procés d’obres llarg que ha necessitat “una inversió molt important”, segons Calpe. Un cop finalitzades les obres de construcció, es van necessitar diversos mesos per aconseguir finançament “per rehabilitar els entorns i omplir l’edifici com a equipament”, tal com Calpe explica. Un total de 4 milions 466 mil 205 euros van ser, doncs, emprats perquè aquesta biblioteca es pugui posar en funcionament. La rehabilitació és una de les actuacions subvencionades a través de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya per cofinançar projectes de millora dels barris de Rocafonda – El Palau – Escorxador, mentre que l’adequació de l’interior ha arribat gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona. En aquest sentit, Fernàndez detalla que “quan vam començar el mandat teníem un edifici rehabilitat preciós, però sense finançament per donar-li ús, però gràcies a una subvenció de 550.000 euros de la diputació, hem pogut dotar d’equipament l’interior de l’edifici”.
“Element cohesionador”
La biblioteca Antoni Comas té un gran espai dedicat als infants, situat a la nau lateral del costat de ponent amb gran quantitat de documents i serveis pensats pels més petits. Així mateix, també n’hi ha una altra dedicada als adults, amb un espai multimèdia i amb grans zones d’estudi i consulta. D’altra banda, la biblioteca compta amb una sala d’actes amb entrada independent i amb una zona de distribució, que podrà acollir exposicions. Tot l’equipament compta amb més de 22.000 documents entre llibres i audiovisuals. L’amplitud de l’edifici, la seva lluminositat i, sobretot, la gran diversitat d’espais, permetran que la biblioteca actuï com a espai de trobada dels habitants dels diferents barris als que donarà servei.
Per aquest motiu, Sílvia Barragan, directora de la nova biblioteca, desglossa el projecte i el presenta com “un element cohesionador perquè donarà resposta a les realitats de tots els barris, perquè sabem que les seves característiques sociodemogràfiques són molt diferents”. En la mateixa direcció, Barragan i el seu equip han dissenyat el projecte que brindaran a partir d’un eix de “comunicació intergeneracional i intercultural, per donar cabuda a les necessitats de les diferents cultures i diverses edats i oferir un servei de proximitat”.
Alta tecnologiaUna de les novetats del nou equipament és l’ús de la tecnologia RFID per a l’autoservei de préstec. Aquest sistema permet identificar els documents perquè els usuaris puguin realitzar les accions de préstec de forma autònoma i sense supervisió.
La biblioteca Antoni Comas serà la tercera de la província que implementarà aquest servei, que també adoptarà la Pompeu Fabra. Segons Barragan, aquesta innovació permetrà que “el personal de la biblioteca abandoni tasques més mecàniques per poder dedicar-se a oferir un servei més personalitzat i de valor afegit”.Inauguració a puntEl dilluns dia 4 es posarà en marxa el nou equipament i aquest diumenge 3 tindrà lloc la inauguració, amb un seguit d’activitats durant tot el dia. Hi participarà, fins i tot, la família Robafaves, que acompanyarà les autoritats: l’alcalde Joan Mora, els regidors del govern i representats dels diversos grups municipals, així com també el conseller de Cultura, Ferran Mascarell i Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona. Seran ells els encarregats d’inaugurar la biblioteca pels volts de les dotze de diumenge.
Treball en xarxaLa inauguració de la biblioteca Antoni Comas suposa, a més a més, la posada en marxa de la Xarxa de Biblioteques de Mataró. El nou espai treballarà al costat de la Pompeu Fabra, que actua com a Biblioteca Central Comarcal al Maresme. Sílvia Barragan, directora de la biblioteca Antoni Comas, explica com “la Pompeu Fabra farà la funció de biblioteca central urbana, mentre que l’Antoni Comas actuarà com un centre de proximitat”. De fet, així ho marca el Mapa de Lectura Pública, on es detalla que “les ciutats de més de 30.000 habitants han de comptar amb serveis de biblioteca pública descentralitzats i han de treballar de manera coordinada com una mateixa organització amb diferents punts de servei a la ciutat”.
Treball en xarxaSegons dades de l’Idescat corresponents a l’any 2010, Catalunya disposa d’1,1 biblioteca per cada 10.000 habitants. El Mapa de Lectura Pública marca que una ciutat amb una població d’entre 100.000 i 150.000 habitants ha de tenir 4 biblioteques públiques. Ara bé, aquest document es va revisar a Mataró l’any 2009, moment en què la ciutat, que té competència sobre aquests equipaments, va decidir que la xifra seria de 3, perquè es va contemplar el servei que ofereix la biblioteca de Caixa Laietana. De totes maneres, totes aquestes xifres posen de manifest la manca d’equipaments d’aquest tipus que té la ciutat. Amb la inauguració de l’Antoni Comas, Mataró comptarà amb dues biblioteques públiques i, per tant, en faltaria una. Joaquim Fernàndez, regidor de Cultura, reconeix que “la nostra ciutat té un dèficit important de biblioteques i ens cal actualitzar-nos”. Per aquest motiu, el govern segueix estudiant la ubicació de la que seria la tercera biblioteca pública que, apunta que podria situar-se, hipotèticament, “a l’espai Triangle – Els Molins, un espai amb molt d’enrenou al darrere i al qual hem de trobar funció”. Tot i així, aquesta és només una opció i no pas cap proposta d’avantprojecte. Fernàndez també valora la tasca realitzada des de la biblioteca de Caixa Laietana que, precisament, dóna servei al centre de la ciutat. “Si aquest espai no hi fos, hauria d’haver-hi una biblioteca pública al centre que no existeix”, afirma el regidor de Cultura. Una estructura que, d’altra banda, caldrà anar seguint perquè s’ha de constituir encara la nova fundació després de la fusió de les entitats bancàries que, en principi no hauria d’afectar a l’obra social.
