A José Mellado se’l pot vincular a molts aspectes de la ciutat: a l’associacionisme, al sindicalisme, a l’església, però sobretot a l’activisme social que el duia a treballar amb la voluntat incansable d’ajudar als que l’envoltaven. Gairebé quatre mesos després de la seva mort, els seus companys, amics i veïns de Cerdanyola Nord, barri on va residir durant molts anys, li organitzen un acte. Ni polític ni institucional. Una trobada pel record i pel reconeixement. I amb un objectiu: mantenir-lo viu en la memòria col·lectiva proposant que l’actual Mirador de Ponent es converteixi en el Mirador José Mellado.
“Sempre ajudava tothom”. Miguel Barberán era amic i company de José Mellado, activista social vinculat al barri de Cerdanyola Nord, però també al sindicat de la UGT al Maresme i al món de l’església. Mellado va morir ara fa quatre mesos, als 75 anys de vida. Una vida de compromís amb el barri, amb la ciutat i amb els drets socials, que ara tindrà un reconeixement oficial.
L’antiga Associació de Veïns de Cerdanyola Nord ha organitzat un acte per demà, 15 de desembre, a la seu del grup de teatre EPMA, en el qual se’l vol recordar, no només per la seva trajectòria social, sinó també per la seva implicació ininterrompuda amb els problemes del barri i de la ciutat.Barberán destaca que “al llarg de la seva vida va treballar i lluitar per dignificar la vida dels treballadors i la millora de les condicions de vida a Cerdanyola i per extensió a la ciutat de Mataró”. Per aquest motiu, aquest col·lectiu inicia demà una carrera que té com a meta aconseguir que l’actual Mirador de Ponent passi a dir-se Mirador José Mellado. Com a organitzador, Barberán es mostra il·lusionat amb la idea de retre-li homenatge “per reconèixer la seva tasca, però també per demanar al nomenclàtor de Mataró que li concedeixi aquest espai al seu nom”. L’acte també vol recordar a dos companys més de l’antiga Associació de Veïns: Agustí Ribas i José Hernández.
Moment oportú
La idea, tanmateix, ve de molt lluny perquè, segons explica Barberán, “en el seu dia, quan es va construir el Mirador de Ponent, ja es va proposar de posar-li el seu nom, però ell no va voler perquè no li agradava ser protagonista”. Amb la voluntat de recollir 3.000 firmes, els organitzadors preparen amb entusiasme el que ha de ser una tarda per recordar-lo.
Toni Mellado, fill de José Mellado, coincideix amb Barberán que no es tracta d’un acte polític, en cap cas: “totes les entitats tindran un moment per poder recordar la persona que era i que va significar per a ells José Mellado i, a més a més, ajudaran a fer força per aconseguir la nostra fita”. Mellado fill sentencia: “ha de tenir un reconeixement, sense una raó concreta. Simplement perquè va ajudar molta gent”.
Moltes tecles
José Mellado va tocar moltes tecles: associacionisme, sindicalisme i ajuda parroquial a Maria Auxiliadora. A finals dels anys 50 es va instal·lar a Mataró, on va desenvolupar tota mena d’accions a favor dels drets socials i de millores pel barri. És un dels membres fundadors de l’Antiga Associació de Veïns de Cerdanyola i una de les principals figures que va reivindicar la construcció de l’ABS l’any 1995 i altres equipaments i espais del barri.
Així mateix, també va ser una peça clau en la configuració de la Unió General de Treballadors del Maresme, sindicat del qual va arribar a ser secretari general a la comarca. Toni Mellado, el seu fill, en recorda especialment “la seva lluita propera i en pro del barri, sempre al costat de la gent”.
Mellado assegura que “sempre volia ajudar i tenia tants contactes que això li permetia moure’s i solucionar tots els problemes que poguessin sorgir al barri”.
CompromísTota la seva trajectòria social quedarà reflectida en l’acte de demà. Segons Barberán, “és imprescindible recordar-lo per tot el que va treballar pel barri i per Mataró”. Mellado, al seu torn, vol reconèixer la tasca del seu pare al voltant de la seva persona: “era un capgròs, tossut i lluitador, sempre disposat a tot”. Barberán, al seu torn, el descriu com “un home a qui el veïnat s’estimava molt i que mai tenia un no per resposta quan era moment de posar-se a treballar”. En definitiva, una ànima compromesa amb Cerdanyola i amb Mataró. Però, sobretot, José Mellado era una persona estimada per aquells que el van conèixer. Amb aquesta intenció, amics, companys i veïns en recordaran totes les seves facetes; faran de la imatge de Mellado, un exemple a seguir. El seu fill és clar: “ja no existeixen persones com ell”.
FidelPels volts de l’any 1974, José Mellado va iniciar una ronda de converses i trobades clandestines que van acabar amb la fundació de la Unió General de Treballadors, UGT. Mellado havia format part del sindicat vertical, que havia nascut el 1940 i que va dur a terme la seva activitat durant el franquisme. Després d’aquesta vinculació, Mellado va entrar a formar part de la UGT, a la qual va vincular-se durant prop d’una dècada. Durant aquesta etapa, Mellado va arribar a ser Secretari General del sindicat a la comarca del Maresme. A finals dels anys vuitanta, però, va decidir abandonar el col·lectiu perquè, segons el seu fill, “no compartia que estigués directament associat a un partit, perquè no corresponia amb els seus principis”.
“Tossut”Mellado és també un dels referents en l’associacionisme mataroní. Va ser un dels promotors en l’organització de reunions per configurar l’Associació de Veïns de Cerdanyola Nord. Santi López, expresident de l’AAVV de Cerdanyola, en recorda especialment “la seva tossuderia per portar projectes concrets a la pràctica”. Destaca processos com l’assoliment de l’ABS de Ronda Bellavista i altres conflictes veïnals que van requerir una mediació en la qual Mellado va participar. “Un cop finalitzats o encarrilats, valorava molt que els projectes s’haguessin aconseguit”, remarca López, que, a més a més, explica que “era admirable la seva capacitat de lideratge carismàtica”. Sempre obert a tothom, López considera que Mellado “sempre estava disposat a dur a terme qualsevol col·laboració que fos justa, per moltes diferències que pogués tenir amb alguns sectors”.
“Excepcional”
José Mellado també tenia una estreta vinculació amb la parròquia de Maria Auxiliadora, on va ajudar i col·laborador durant gran part de la seva vida. De fet, va assistir-hi i participar-hi fins que la seva malaltia no li va permetre seguir amb la seva tasca, moment en què va decidir optar per l’oració. Juan Sánchez, membre de la parròquia, en té un record molt emotiu: “tenia una gran fe, era un cristià exemplar. I aquesta fe el va fer ser un lluitador”. Com tota la resta de col·lectius, Sánchez en destaca la seva voluntat d’ajudar sempre els altres, sense rebre res a canvi, pel que el defineix, emocionat, com “un home excepcional com a persona, com a pare, com a cristià, com a espòs i com a obrer. I per a mi com a un gran amic”.
