Fa just un any: els comicis del 22 de maig del 2011 deixaven un repartiment de forces inèdit a l’Ajuntament de Mataró. Després de prop de tres dècades de govern socialista, Convergència i Unió arribava a l’alcaldia amb vuit regidors. Els mateixos, però, que el partit encapçalat per Joan Antoni Baron. L’Ajuntament també deia adéu a Esquerra Republicana de Catalunya en unes eleccions en què la gran sorpresa va ser l’entrada de Plataforma per Catalunya com a quarta força més votada. Començava així una legislatura gens fàcil per a l’alcalde Joan Mora i els seus. Un any després d’aquests comicis, El Tot entrevista tots els caps dels grups municipals i l’alcalde per fer balanç del primer quart de mandat, que ve marcat, sens dubte, per les dificultats d’un govern en minoria.
Mataró, igual que tants altres Ajuntaments, s’enfronta a un deute elevat total que l’alcalde Joan Mora ha assegurat que arriba als 306 milions d’euros. D’aquesta quantitat, més de la meitat, concretament 160 milions d’euros, corresponen a Pumsa. Així mateix, el romanent negatiu dels pressupostos del 2011 és d’11,5 milions d’euros i als proveïdors se’ls deuen 12 milions d’euros més, deixant de banda els 23,5 que corresponen a l’edifici terciari del Rengle. Unes xifres que Joan Antoni Baron (PSC), ex-alcalde de la ciutat, considera adequades per les dimensions del consistori perquè “no afecten el rendiment mensual de l’Ajuntament”. Tanmateix, Convergència i Unió s’ha queixat reiteradament de l’herència del tripartit. Mora explica que “la situació econòmica de la ciutat és delicada i està en vies de control”. Un escenari gens fàcil en el qual el garbuix de xifres confon. Per aquest motiu, l’alcalde afirma que “cal reestructurar el deute per no haver de presentar concurs de creditors, tot i que és evident que els mataronins ens haurem d’estrènyer el cinturó durant molts anys”. Pumsa, gran problemaJosé Manuel López (PP) sentenciava: “tenim un deute que se’ns menja”. Tots saben, però, que un dels grans problemes que té el consistori és Pumsa, que concentra més de la meitat del deute total, és a dir, 160 milions d’euros dels 306. És evident que aquests números s’han de reduir, cosa que pretenien fer els pressupostos aprovats pel govern amb el suport del PSC, que assolien els 197 milions d’euros. Per fer minvar la xifra, aquest document contemplava un nou endeutament d’11 milions d’euros, que el govern de Madrid ha prohibit perquè l’Ajuntament de Mataró té un deute superior al 75%. El govern tripartit va aprovar la gran majoria de projectes que ha desenvolupat Pumsa. Baron defensa la seva posició explicant que “Mataró té moltes coses gràcies a aquesta empresa” i alhora assegura que “l’Ajuntament no caurà encara que Pumsa faci fallida”. Ara bé, les posicions no coincideixen, ja que Mora culpa l’antic govern de la situació actual atès que “són ells els que van aprovar tots els projectes que han endeutat la ciutat”. A més a més, està convençut que “l’estabilitat de l’Ajuntament es veu compromesa per l’estabilitat de Pumsa” perquè “quan aquest grup ha tingut problemes, aquests han repercutit directament a l’Ajuntament”. El grup ja ha patit una reestructuració de la plantilla – han reduït la massa salarial un 45 per cent i la plantilla un 34,5 per cent, tot i que amb recol·locacions i ocupacions futures ja considerades. Ara, per tant, “toca reconvertir-la”, o això és el que proposen la majoria de partits, que asseguren que cal reorientar aquest negoci cap a altres àmbits explotables. Aquesta situació econòmica ja ha obligat i obligarà, doncs, a “reprogramar” projectes de ciutat. “No hi ha diners”, diuen tots els polítics. Afrontar aquest panorama quasi obliga el govern a buscar consens per fer front a una situació econòmica que implica decisions d’alt risc. Aliances necessàries Totes les formacions polítiques coincideixen a l’hora d’afirmar que el repartiment de forces a la Casa Gran fa que el consistori es trobi en un atzucac en què el govern, per tirar propostes endavant i no perdre votacions, necessita trobar suports, puntuals o a llarg termini que ajudin a fer valer el seu programa electoral que, al cap i a la fi, és el més votat. El repartiment de forces, doncs, dóna peu a tres escenaris: el govern en minoria amb pactes puntuals, la sociovergència i el pacte de ciutat. Malgrat això, ningú sembla disposat a fer gaire concessions.
El pacte de ciutat donaria un missatge d’unitat
La sociovergència és, aritmèticament, la suma més exacta. Vuit més vuit. Esteve Martínez (ICV-EUiA) explica que “el futur d’aquesta ciutat passa per aquest pacte”, però el PSC desconfia: “ja vam presentar una proposta el mes de juny que no se’ns ha respost”. I les posicions semblen cada vegada més allunyades perquè si els de Baron asseguren que “les condicions socialistes ja estan escrites i no tenim intenció d’entrar al govern”, ara acusen CiU d’estar “incomplint l’acord pels pressupostos en què hi havia altres temes que s’havien de consensuar” – fent referència al Club Nàutic o al nou model policial.
Tots a una El pacte secret entre CiU i PP no va funcionar, cosa que també ha allunyat els populars d’un hipotètic nou acord amb els de Mora. López afirma que “ja hem perdut un quart de mandat i no compartim l’estructura de l’equip d’alcaldia”. Les opcions s’exhaureixen i, en conseqüència, només queda per contemplar l’opció més desitjada per Joan Mora: el pacte de ciutat. Deixant de banda la CUP, que assegura que “seguirem a l’oposició perquè tampoc esperem grans canvis d’aquest govern”, la resta de partits podrien arribar a entendre’s. Mònica Lora (PxC) es mostra disposada “a parlar dels grans temes de ciutat i acordar-los sempre que se’ns ofereixi quelcom a canvi”, el mateix que fa el PP, que veu amb bons ulls aquesta possibilitat perquè “seria la manera que la ciutat rebés un missatge d’unitat”. Ara bé, el PSC i ICV-EUiA, antics socis de govern, no van en la mateixa línia. Baron reitera que “és una idea que no té futur”, mentre que Martínez es queixa de les formes amb què l’alcalde ha proposat aquest acord: “no pot venir a proposar-nos-ho sense determinar-ne les condicions ni els temes sobre els quals cal parlar”.
“Reprogramar” projectes Les xifres ho mouen tot. Són els números els que generen defensors i detractors de les decisions del govern. Als plens de l’Ajuntament s’hi han pogut veure debats al voltant de temes com l’Escola Municipal de Música, una iniciativa que va engegar ICV-EUiA durant el mandat anterior. Els mateixos professors van denunciar-ne la persecució del model ara fa uns mesos i Mora ha anunciat l’externalització de la gerència del centre. En aquest sentit, Martínez (ICV-EUiA), està convençut que “encara que han dit que confien en l’EMMM, en volen la privatització perquè no hi creuen”.
El nou govern s’ha vist obligat a retallar per sortir de la crisi
Una discussió similar és la que va haver-hi quan el govern va decidir retallar el 30 per cent d’m1tv “per salvar el canal”, tal com explica Mora. Aleshores, això va comportar l’acomiadament de la meitat de la plantilla que va denunciar que la tisorada era molt superior. Hi va haver diversos ajuntaments que van anunciar la seva sortida del Consorci en un moment en què CiU va prometre “creure en el model actual de televisió”, encara que sovint n’ha defensat un de més proper al de l’antiga Televisió de Mataró.
“No hi ha diners” La frase “no hi ha diners” arriba a tot arreu. A l’educació, als mitjans de comunicació públics, però també a la sanitat, a la cultura i al teixit associatiu de la ciutat. El Festival Shakespeare va ser la primera decisió dràstica del govern. Només cal mirar enrere i recordar les disputes entre Baron (PSC) i Mora (CiU) en els debats previs als comicis. L’aleshores alcalde en demanava el manteniment, mentre que els convergents prometien mantenir-lo un any per comprovar-ne l’efectivitat. A onze dies del seu inici, el van suspendre “per qüestions pressupostàries i amb la voluntat de no comprometre la programació”.
Al setembre, la Federació d’Associacions de Veïns va marxar de tots els consells de participació pel seu desacord amb el model participatiu. Un canvi que, de totes maneres, està contemplat en el pla de mandat. A més a més, a començaments de març, la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) denunciava que l’Ajuntament els havia retirat convenis-subvencions nominatives. La forta pressió de les entitats i associacions veïnals encapçalada per la FAVM, però, va portar l’Ajuntament a posar sobre la taula la possible retirada o ajornament del canvi de fórmula que portava a què els convenis dels quals gaudien les entitats veïnals es transformessin en subvencions. Malgrat l’enrenou, el model es va mantenir per aquest any.
I són projectes com tots aquests els que es veuen escapçats. Amb tot, la ciutat ha de fer front a una taxa d’atur que arriba al 22 per cent. Un percentatge que posa en alerta a tots els polítics per buscar solucions, que contemplin una possible reindustrialització de la ciutat, sense deixar de banda el turisme, el comerç, la innovació o els serveis.
