La reforma del sistema educatiu està en boca de tothom i des de diferents punts de vista. Des del replantejament dels graus universitaris fins a nous projectes com l’1x1. Ara, però, la reestructuració passa per una modificació transcendental: la dels horaris i, en conseqüència, el replantejament del model educatiu. Una lluita frenètica entre els defensors i els contraris de la jornada continuada als instituts de secundària.
L’Institut Damià Campeny va rebre el vistiplau per realitzar la jornada continuada al seu centre el curs que ve perquè a les tardes ha d’acollir les classes de l’Escola d’Adults de Can Marfà. Aquest fet va generar molt rebombori entre la resta de centres educatius de secundària de la ciutat que també volien implantar-lo.
Fins ara, la llei no ho contemplava, sinó que només ho tolerava en casos especials. Tanmateix, dijous passat, Irene Rigau, consellera d’educació, va anunciar que donaran llum verda per tal que qualsevol institut pugui fer jornada continuada. Amb condicions, però. I és que aquesta decisió ha d’anar directament vinculada a un projecte que impliqui millores organitzatives i pedagògiques. Així mateix, el Consell Escolar haurà de sotmetre aquestes iniciatives a votació, imposant un percentatge mínim per aprovar-lo entre els tres sectors – pares, docents i alumnes.
Amb aquesta decisió, la Generalitat s’apropa al model de la majoria de Comunitats Autònomes de l’estat espanyol, així com al model educatiu de molts països d’Europa. Fins al moment ja són 156 els centres catalans que ho han sol·licitat, entre els quals hi ha l’Institut Puig i Cadafalch, i només 9 els que ho tenen.
Polèmica
La llista d’avantatges i inconvenients és llarga. Existeixen dues posicions que, a més a més, estan molt arrelades entre els sectors. Pares i mares, així com alguns experts no ho veuen factible. En canvi, una gran part dels professors defensen aferrissadament aquesta postura al·legant millores pedagògiques. Alguns experts, també preveuen que es produeixi un efecte fugida de l’escola pública a la concertada – aquesta última aposta per la jornada partida actual.
Millors?Els percentatges de fracàs escolar al nostre país assoleixen el 30% i la jornada continuada vol ser una eina per combatre’l. Segons el Sindicat de Secundària, l’ASPEPC, amb la nova mesura “l’atenció es concentra al matí i l’estudiant té temps a la tarda per assimilar els coneixements, fer els deures i altres activitats”. Per contra, Rafael Feito, professor de Sociologia de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, fa referència a l’informe Caride del 1993, en el qual s’aclareix que “el rendiment és menor perquè el cansament és més elevat i les classes duren cada vegada menys”. Més desigualtatsDe totes maneres, aquesta transformació permetria que els alumnes disposessin de més hores lliures a les tardes. Feito adverteix que “el fet que els alumnes puguin fer activitats extraescolars depèn dels pressupostos dels Ajuntaments”. “Hi haurà moltes activitats que es programaran des dels àmbits privats i, així, s’accentuaran les diferències socials”, reconeix el professor, que afegeix que “aquest sistema beneficiaria només els que ja són culturalment privilegiats”. Hi ha molts nois i noies que han de passar la tarda sols perquè els pares treballen, cosa que “provocaria que acabessin caient en el que s’anomena oci improductiu”, determina Feito. Una opinió que es refusa frontalment des de l’ASEPC-SPS: “Hi ha espais a les ciutats que permetrien augmentar l’oferta d’activitats a preus assequibles”. A Mataró, per exemple, l’Escola Oficial d’Idiomes o l’Escola Municipal de Música serien dues vies gràcies a les quals els alumnes podrien formar-se en àmbits diferents als purament escolars.
ConciliacióUn dels debats més oberts, però, és, sens dubte, el de la dificultat de conciliar la vida laboral i escolar amb la familiar. La incompatibilitat dels horaris sempre ha estat font de discussions entre els diferents àmbits de la societat. El replantejament de la jornada escolar posa damunt la taula, de nou, la necessitat o no d’unes llargues jornades laborals que acaben resultant menys productives que la de molts països europeus.
A punt?
Aina Tarabini, professora de Sociologia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que “els discursos que defensen els canvis de jornada, sigui quin sigui, en base a arguments purament tècnics són falsos”. Afegeix, a més a més, que “no hi ha estudis que demostrin ni que és millor ni que és pitjor”, encara que afirma que “el canvi de jornada per si mateix ni millora ni empitjora l’educació pública”.Com a contrapunt, però, Tarabini recorda que “el que s’ha de tenir en compte és que qualsevol canvi en l’organització horària afecta un determinat equilibri d’interessos i privilegis i que perquè hi hagi canvis en aquest sentit calen les condicions socials que els propiciïn”. Igualment, indica que el principal problema de la nostra societat és que “hi ha contradiccions de base entre les lògiques dels diferents espais – escola, feina, oci i consum – i que aquestes contradiccions s’agreugen encara més en contextos desafavorits”.
Avantatges de la jornada continuada:
·Augmenta el rendiment escolar.·Redueix les despeses d'aigua, gas i llum.·Més temps per fer extraescolars.·L'escoles tenen més temps i espai per oferir extraescolars.·Afavoreix la seriositat de l'ensenyament.
Desavantatges de la jornada continuada:
·Augmenta el cansament.·Desapareixen serveis complementaris.·Beneficia els culturalment privilegiats.·Deteriora la relació família-escola.·Provoca un efecte fugida de la pública.
