Grundtvig: cooperació intercultural

El projecte europeu formarà immigrants en tasques voluntàries

Immigrants i serveis vinculats amb protecció civil es donen la mà. I ho fan estretament per tirar endavant un projecte europeu ambiciós i didàctic. L’objectiu? Cooperar. En un accident, tots volem ajudar, però no tots ho fem de la mateixa manera. Les diferències culturals poden convertir-se en una barrera que dificulti les tasques, per exemple, d’extinció d’un incendi. Com cooperar si no ens entenem? Com podem prevenir accidents domèstics si alguns immigrants no coneixen alguns consells per evitar-los?

Amb el record de l’èxit del Bettina al cap –una proposta realitzada l’any passat per a millorar l’acollida de persones nouvingudes–, ara és el torn del projecte Grundtvig. Es tracta d’una iniciativa europea que connecta Berlín, Amsterdam, Viena i Mataró. Un 17,16 per cent dels mataronins són immigrants, segons dades de l’Idescat corresponents al 2011. Un percentatge prou significatiu que fa pensar en la necessitat d’oferir-los una formació que beneficiï tant a aquest col·lectiu com als serveis de protecció civil amb qui col·laboraran. Però, què es pretén? Grundtvig vol formar persones, en aquest cas immigrants, que pertanyin a entitats i que tinguin interès en fer una tasca de voluntariat. I com ho faran? Doncs a partir d’un equip de treball format per l’Ajuntament de Mataró, la Creu Roja, Protecció Civil, Policia Local, Mossos d’Esquadra i Bombers que es creuarà amb les entitats que hi participaran.

 

Fonaments formatiusLa formació és el pilar d’aquest projecte perquè es donaran coneixements als immigrants amb l’objectiu que participin dels serveis a la ciutadania. “La seva aportació pot ser molt significativa perquè seran peces clau per a la mediació cultural en accidents, però també oferiran una ajuda que pot eixamplar-se a la resta de la societat”, expliquen els responsables de Grundtvig, que, a més a més, volen anar més enllà perquè un cop hagin acabat els seus estudis, asseguren que “se’ls obrirà la porta a conèixer una sèrie de serveis amb què els pot semblar interessant col·laborar”. Tot i així, el benefici és mutu perquè també certifiquen que “els serveis de protecció civil tindran l’oportunitat de tractar amb col·lectius immigrants que fins ara no coneixien”.

D’altra banda, des del projecte Grundtvig no només es vol oferir una formació completa en l’àmbit del voluntariat centrat en les emergències, sinó que la mateixa iniciativa servirà com a eina d’integració plena en la nostra societat. “La idea és que moltes de les persones que comencin ara a fer de voluntaris acabin incorporant-se a les organitzacions”, asseguren des de Ciutadania i Convivència. I no només això, perquè “també és una via per fomentar que continuïn dels estudis i a llarg termini, que això els suposi entrar al mercat laboral”, és a dir, despertar-los l’interès per aprendre. Objectiu: cooperar“Són un portaveu per la seva comunitat”, expliquen els responsables de Grundtvig. Aquesta podria ser la primera de les finalitats amb què lluita el projecte. La formació d’aquests voluntaris permetria, posem per cas, que ajudés a saber què ha passat en un accident de trànsit on hi ha immigrants implicats. “La manera de fer de les comunitats és molt diversa i que aquestes persones puguin col·laborar ajudarà moltíssim a facilitar la tasca dels serveis, a les quals també podran participar parcialment”.

D’aquesta realitat se’n deriva una altra: el desconeixement, per part dels cossos de seguretat, del comportament d’alguns grups. Per això, si els voluntaris aprenen el funcionament de cadascun dels serveis, aquestes organitzacions necessiten apropar-se a la realitat dels immigrants per treballar-hi. Evidentment, la responsabilitat de les actuacions recau damunt d’ells, però els voluntaris els poden servir de gran ajuda per agilitzar les tasques.

Per un altre costat, ja comencen a perfilar-se noves idees que podrien gestar-se en un futur. Aquesta iniciativa ha fet pensar en la possibilitat de realitzar nous tallers en què la formació de voluntaris s’ampliés a tota la societat i, per què no, de forma coordinada amb d’altres municipis de Catalunya. De fet, aquesta hipòtesi podria començar a agafar forma durant la trobada del Grundtvig a Mataró, part de la qual serà oberta a entitats d’altres ciutats catalanes.

 

CapdavantersEl projecte Grundtvig és una proposta de caire europeu en què les quatre ciutats implicades comparteixen objectius i metodologies, però que adapten les tasques a realitzar a les necessitats socials de cadascuna. Coordinat des de Berlín i amb la col·laboració de la Universitat de Negocis i Dret d’aquesta ciutat, Grundtvig té una durada de tres anys. Durant aquest període, l’intercanvi entre municipis serà constant i a partir d’això es podran satisfer millor les necessitats dels nostres immigrants. Així doncs, les quatre ciutats es troben de forma periòdica – cada sis mesos aproximadament i del 28 al 30 de març a Mataró– per analitzar minuciosament el moment del projecte en què es troben i per intercanviar experiències. Des de Ciutadania i Convivència asseguren que “l’intercanvi d’idees té un valor altíssim perquè ens permet conèixer noves formes amb què podríem afrontar els nostres problemes”. A més a més, des de Berlín s’està muntant una xarxa telemàtica per tal de poder gestionar documents i activitats de forma col·lectiva.

Fotografiar la realitatLa primera de les etapes fotografia la realitat i l’analitza per millorar-la. Finalitzarà amb la trobada que es farà a Mataró entre el 28 i el 30 de març. Durant aquests quatre mesos, Berlín, Viena, Amsterdam i Mataró han entrevistat les diferents parts que conformaran els eixos del projecte: immigrants, entitats i experts – dels serveis de protecció civil. Segons fonts de Ciutadania i Convivència, “ja hi ha molta gent interessada i a partir d’aquest projecte en sorgiran de nous”  

Formar formadorsEls propers dos mesos, entre maig i juny, serviran per posar les mans a la massa. Formar immigrants no és senzill i menys si no se’n coneix pràcticament res. A Mataró, les tres comunitats més grans són la magrebina, la subsahariana i la xinesa i és per això que la formació de formadors se centrarà en ells. “És molt important que des dels serveis coneguin les característiques culturals dels col·lectius amb què treballaran”, expliquen des de Ciutadania i Convivència, perquè “així és més fàcil comprendre les seves formes i intentar que s’adaptin a les nostres”. A més a més, l’èxit de la proposta ha fet que s’ampliés l’oferta perquè altres membres dels serveis, aliens al projecte, puguin rebre una sessió formativa. 

Formar voluntarisUn curs lectiu, sencer: de setembre a juny. 100 hores totals entre teoria i pràctica per aprendre a fer de voluntaris i obtenir el títol homologat d’Assistència sanitària immediata de nivell . Els voluntaris, procedents de les entitats de la ciutat, rebran classes per part dels organismes de Protecció Civil, Creu Roja, Policia Local, Mossos d’Esquadra i bombers. Igualment, un cop acabada la formació teòrica, podran realitzar pràctiques a la Creu Roja i visitar seus com la dels Bombers. A més a més, s’està estudiant la possibilitat de realitzar simulacres que permetin imaginar situacions concretes en què s’hauria de reaccionar conjuntament.

A tots els raconsLa quarta etapa del projecte s’encamina a formar les entitats de les quals provenen aquests voluntaris. En conseqüència, es vol fer una màxima difusió d’una sèrie de consells de prevenció útils per a comunitats que desconeixen, per exemple, els perills en l’àmbit domèstic. És per això que s’oferirà un curs a totes aquestes organitzacions. Uns cursos que, des de Ciutadania i Convivència reconeixen que “ens han obligat a revisar tots els materials didàctics i adaptar-los a les noves necessitats de la nostra població”.

Retrospecció finalMirar enrere i avaluar els procediments utilitzats serà la darrera etapa d’aquesta iniciativa europea. Serà el moment de posar nota a les accions, al projecte. Serà el moment, també, de rebre un control de qualitat que podria atorgar-los l’ISO 9001. Tanmateix, aquest episodi és constant perquè les trobades periòdiques són, també, per fer balanç. Els informes trimestrals que s’elaboren i la revisió dels materials que s’utilitzen són els pilars d’un projecte que necessita la participació de totes les seves parts i que posarà el seu punt i final al setembre del 2014.