Al mes de desembre, Ignasi Gómez, impulsor i fins aleshores director de l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM), era destituït. La polèmica que es va generar al voltant d’aquest fet va ser notícia durant diverses setmanes. Des de l’EMMM es va denunciar la persecució del seu model i la presa de decisions que no afavorien el projecte. Literalment, l’equip de professors va reclamar que “s’aposti de forma decidida per consolidar i fer créixer l’actual model d’escola”. Més enllà de les discrepàncies que han fet que l’EMMM aparegués als mitjans de comunicació, quin és aquest model que es defensa?
El 2009 naixia el projecte de l’escola que existeix actualment. L’impacte de l’EMMM ha sobrepassat les previsions inicials convertint-se en una de les escoles municipals de música catalanes que dóna servei a un major nombre d’usuaris, amb el menor cost per alumne de la província i amb uns resultats pedagògics constatables de qualitat.
A més a més, la valoració que en fan els usuaris és de pràcticament un 8 sobre 10. Quin és el secret? Segons Montse Anguera, directora pedagògica de l’EMMM, es construeix en base a tres ingredients bàsics: l’equip humà – professional i professionalitzat per transmetre el saber, però també sentiments -, el coneixement tècnic dels docents i la importància de l’escolarització de la música – es dóna cobertura a tots els gèneres i a tots els instruments. Així doncs, el model educatiu que defensa i practica actualment l’EMMM és musicalment atractiu, pedagògicament eficaç i econòmicament sostenible.
Situació actualEl Ple Municipal de gener va servir perquè l’Ajuntament es posicionés en defensa d’aquest model. Alhora, hi ha mar de fons arran del paper que el Conservatori del Liceu està jugant, ara mateix, a l’auca. Oficialment encarregats d’assessoria externa, la seva directora –la mataronina Maria Serrat– ha agafat el timó de forma personal i acudeix un cop a la setmana a fer efectiva aquesta “assessoria”.
El curs que ve es planteja com el que servirà per veure cap on evoluciona l’EMMM. Continuarà el model musicalment atractiu, pedagògicament eficaç i econòmicament sostenible?
•Pedagògicament eficaç 
“La música s’aprèn practicant-la. No és més que un llenguatge que primer hem d’aprendre a parlar i després a escriure”, remarca Anguera. Una opinió compartida també per Ruben Bes, professor de teclats i pianista de Gospelsons, que afirma que “el llenguatge musical s’aprèn de forma implícita, però el que importa és que des del principi s’entri en contacte amb els instruments, amb la música”. Els professors, organitzats en equips docents assumeixen el repte de fer classes en grup per practicar l’instrument, al mateix temps que també es contemplen hores lectives en què es toca conjuntament amb d’altres companys de la mateixa formació – el combo, per exemple. “Treballar en grup és vital. Aprens a escoltar els altres i a assumir responsabilitats dins el grup”, reitera Anguera, qui afegeix que “cultivem l’amor per la música intentant que els estudiants la gaudeixin i la sentin”. I per gaudir-la, és molt important el treball en grup, una característica que Bes considera bàsica perquè “genera unes dinàmiques a la classe molt interessants”. “Amb la música, podem transmetre una sèrie de valors que els alumnes interioritzen de petits”, conclou.
•Musicalment atractiva 
“Estudiar música no vol dir estudiar música clàssica”. És una afirmació rotunda de la directora pedagògica Montse Anguera, però no és en va. A l’escola “no hi ha jerarquització de gèneres musicals”, assegura. De fet, s’hi imparteixen classes tant de clàssica com de rumba, entre molts altres àmbits com el del jazz o el rock. Per donar cabuda a tots els gèneres i instruments que els conformen, l’EMMM té un model organitzatiu que respon a l’estructura modular. Per això, les diferents seus de l’entitat acullen: la banda, la Big Band, l’orquestra de corda, el Combo, el conjunt de música tradicional i el de flauta, guitarra i piano. A més, el fet que el centre tingui la voluntat de mostrar-se sempre obert a la ciutat, fa que la música arribi més lluny. Bes explica que “la ciutat ha crescut musicalment parlant. Hi ha més espais i la gent que ve a estudiar amb nosaltres acaba acostumant-se a consumir música i, alhora, a donar-li continuïtat”. La idea és ben clara, accés universal per fomentar el “poder socialitzador que té la música”.
• Econòmicament sostenible
En el seu moment, el govern no va explicar quin futur li espera a una Escola de Música per la que s’han contractat els serveis de la Fundació del Liceu per un assessorament els primers sis mesos d’aquest any, segons va detallar al Ple el regidor Pere Galbany. De totes maneres, el model de Conservatori queda força lluny de les perspectives actuals, i és que l’EMMM és el centre que registra un cost menor per alumne de tota la província. Anguera destaca que “la intenció és donar resposta a les necessitats de la ciutat. De fet, l’escola està dissenyada i dibuixada per Mataró; totes les anàlisis econòmiques i socials es van dur a terme per tal de respondre a totes les necessitats del projecte”. I no només acaba aquí, perquè actualment, són moltes les escoles que han vingut a conèixer la metodologia de funcionament mataroní. Segons Anguera, aquest fet es deu “a la necessitat de canviar el model en algunes ciutats pel seu cost econòmic. Vénen, ens visiten i es pregunten com crear un sistema pedagògic d’èxit a baix cost”.
•De portes cap enfora
L’any passat, Sala Cabanyes i l’EMMM firmaven un conveni de col·laboració a partir del qual naixia el projecte ‘Oh happy day’, un musical al voltant del gòspel que barreja actors i actrius amateurs vinculats a l’àmbit teatral i alumnes de l’escola. L’objectiu? “Engrescar i gaudir de la música”, diu Bes, un dels responsables de la iniciativa. “És increïble veure les responsabilitats que han adquirit tots ells i la il·lusió i la motivació que la música els ha despertat”, explica. En el mateix sentit, Bes reflexiona i diu que “no es pot descriure amb paraules perquè ells ho senten d’una forma excepcional”.
• De portes cap endins
Al seu torn, el projecte ‘4 cordes’, coordinat per Laia Serra, té com a embrió el model de l’EMMM encara que actualment no en depengui directament. Mitjançant el violí i el violoncel, nens i nenes de 3r i 4t de Primària tenen l’oportunitat, un cop a la setmana, “d’aprendre fent música, de desenvolupar capacitats comunicatives i encaminar els alumnes cap a l’èxit escolar”, explica Serra. De nou, el treball en grup és fonamental, però alhora, la responsable de la iniciativa remarca que “és vital que “els nens trobin en la música elements que puguin ser útils en la seva quotidianitat. Només pretenem que desenvolupin la imaginació i la creativitat i que, a més a més, els faci créixer com a persones”.
