En aquesta quarta entrega del Tot Història parlarem del període que va del segle III d.C fins el segle VII d.C, que molts historiadors han anomenat com “la decadència d’Iluro”. Les fonts amb les que comptem per explicar aquesta època són exclusivament arqueològiques. Fins ara s’havia pensat que després de la crisi de l’Imperi del segle III d.C. la ciutat d’Iluro s’havia anat empobrint fins arribar a desparèixer i convertir-se en una ciutat abandonada allà entre els segles V i VI d.C. Com veurem, la ciutat no va patir cap període de decadència i si va desaparèixer, no va ser pas a finals del segle VII o principis del segle VIII d.C.
Durant el segle III d.C. el model socio-econòmic romà va entrar en una gran crisi que va afectar a tots els territoris de l’Imperi, incloent-hi la ciutat d’Iluro. Els emperadors romans cada cop tenien més problemes per fer arribar el seu poder i les seves lleis a uns territoris cada cop més llunyans. Durant aquest segle, i ja dins del període històric conegut com l’Antiguitat Tardana -període de transició entre el món antic i el medieval-, trobem les primeres incursions violentes dels pobles bàrbars en territori romà. Roma feia anys que ja no s’expandia i els esclaus i les riqueses de les conquestes no podien nodrir les arques de l’estat, els militars ja no combatien i es retiraven a conrear les terres públiques que els havia donat l’estat i que ara passaven a ser de propietat privada. Això va anar acompanyat d’una crisi política coneguda com “l’Anarquia militar” on durant 25 anys (235-270 d.C) van governar fins a 25 emperadors diferents. Tot plegat va fer que el comerç disminuís i que les ciutats dedicades al comerç com Iluro perdessin la major part dels seus ingressos. Les xarxes comercials que havien de nodrir Roma i les grans ciutats de l’imperi van minvar, i això va fer que a les ciutats hi hagués menys comerç i que molta gent de la ciutat marxés a la zones rurals a viure on es podia subsistir amb el que el bosc proporcionava i amb una agricultura de subsistència.
Els primers estudis que s’havien fixat en la ciutat d’Iluro deien que a partir del segle III, amb la crisi de l’Imperi romà, la ciutat havia començat un període de decadència que culminaria amb la desaparició del nucli. I que no va ser fins a la seva reaparició, al segle X d.C, amb el nom Civitas Fracta que la ciutat -de la mà del cristianisme- va tornar a renéixer. Però, les últimes excavacions arqueològiques fetes han negat aquestes hipòtesis, i gràcies a les ceràmiques provinents de diverses zones del Mediterrani dels segles IV, V, VI i VII d.C, s’ha pogut demostrar que el nucli urbà d’Iluro va continuar estant viu, i que no va patir cap període de decadència, sinó que el model socioeconòmic dels pobladors de la ciutat va canviar.
Les restes arqueològiques trobades en el subsòl de la nostra ciutat demostren que la Iluro romana va mantenir la seva trama urbana durant el segle IV d.C i que es van fer diferents obres urbanístiques. Per exemple, sabem que es va arreglar la claveguera del cardus maximus reutilitzant els materials d’algun altre edifici antic. Ja en el segle V, la ciutat va patir més remodelacions com la colmatació de la claveguera del cardus maximus o la construcció de nous edificis sense relació amb la trama urbana anterior. Aquestes noves construccions estan constatades en les actuacions arqueològiques de la Plaça Xica i el carrer Beat Salvador i ens fan veure que la ciutat no estava en una fase decadent ni d’abandonament, ja que cap ciutat abandonada fa obres de remodelació.
En aquests segles i en els posteriors els materials constructius seran més peribles, el marbre romà anirà deixant pas a la fusta i a la pedra, encara que es reutilitzarà el marbre d’edificis en desús per construir-ne de nous. L’arqueologia també ens mostra que la ciutat tenia menys habitants, però que continuava tenint un teixit urbà.Ruralització de la ciutatDurant el segle V es va produir un procés de ruralització de la població a la ciutat d’Iluro. La Torre Llauder, on en època Imperial hi habitava una família de classe benestant, es va ruralitzar. Així veiem com les termes passen a funcionar com a sitges per emmagatzemar cereals. És a dir que la ciutat no estava en decadència, sinó que es ruralitza i molts edificis i construccions romanes passen a tenir un altre ús funcional. Aquest és un procés generalitzat a tot l’Imperi, i no necessàriament s’ha d’interpretar com un exemple de decadència econòmica, sinó com un cas d’un canvi de mentalitat dels pobladors de la zona. El comerç que és un indicatiu per conèixer l’activitat econòmica d’una ciutat, també sabem que era vigent a la ciutat en els segles V, VI i VII d.C, gràcies a les restes de ceràmica trobades.La ceràmica font de recercaPel que fa a l’estudi de les ceràmiques com a font de recerca sobre el comerç de la ciutat d’Iluro, hem de dir que en època imperial la ciutat d’Iluro era un petit centre comercial sota l’òrbita de Barcino on hi arribaven ceràmiques d’alta qualitat provinents de tot l’imperi. Per contra, a partir del segle IV, trobem menys ceràmiques importades i moltes més de locals. Es tractava de ceràmica grollera destinada a l’emmagatzematge d’aliments i a la preparació d’aquests.Tot i això, en els segles posteriors encara continuem trobant ceràmiques forànies, com unes àmfores de procedència eivissenca datades del segle VI trobades al jaciment de la Torre Llauder. Aquestes restes de ceràmiques, i d’altres provinents de diferents parts d’Europa, ens mostren una societat urbana oberta al comerç que tenia les seves xarxes d’intercanvis en funcionament, i contradiu les primeres visions de la història d’Iluro que deien que amb la caiguda de l’Imperi el nucli urbà d’Iluro havia desaparegut.
La causa de totes aquestes transformacions en la ciutat és el canvi de model socioeconòmic que es va produir, durant el pas de la fi de l’Imperi romà fins a l’edat mitjana, a bona part d’Europa. Amb la disgregació de l’imperi el 476 d.C i l’arribada dels pobles bàrbars -els visigots a Catalunya-, el model estatal va desaparèixer. Les grans propietats de terra de l’estat i de terratinents destinades al comerç es van abandonar i van ser ocupades per petits grups de pagesos que tenien una economia de subsistència. Del món urbà i estatal romà es va passar a un món rural. Aquest procés de ruralització va ser producte també de la creixent inseguretat a les ciutats vers les incursions dels bàrbars, però també està associat a l’escassetat de moneda i a la seva contínua pèrdua de valor i a la seva poca circulació.
Aquest és el cas d’Iluro i el d’altres ciutats del litoral català com Baetulo que van veure baixar el seu nombre d’habitants, ja que molts d’ells es van endinsar en les zones interiors, en el nostre cas podem veurem com en el segle VI d.C i segles posteriors apareixen petits nuclis de població com Argentona, Dosrius, Traià, on hi havia petites cases de pagès.
L’origen de la ciutat medievalAquest procés de disgregació poblacional acabarà amb l’arribada dels francs, però sobretot amb la construcció de parròquies i castells que de mica en mica aniran englobant sota el seu domini els nuclis de població camperola. Aquest procés de feudalització serà el que farà que, ja en època medieval, sorgeixi el nom de Mataró per designar tot un ampli territori que estarà sota el domini d’un castell.
Iluro possible objectiu d’un atac militar bàrbar?En un principi es pensava que la decadència de la ciutat, iniciada en el tram final del segle III, hauria estat provocada per l’arribada violenta dels pobles bàrbars vinguts del nord d’Europa, però arqueològicament no en tenim cap resta que ens ho indiqui, a no ser que aquests episodis violents dels nouvinguts es puguin relacionar amb els esquelets trobats a la Plaça de Beat Salvador i a la Vila romana de Torre Llauder. En aquests dos jaciments es van trobar, ja fa alguns anys, uns cadàvers humans amb signes d’haver mort violentament, encara que fins a dia d’avui mai s’ha pogut datar amb exactitud quan es va produir la seva mort. Això fa pensar que la ciutat de Mataró i la comarca del Maresme restés estalvi de la primera incursió franca de l’any 260, encara que queda la possibilitat de que la l’antiga Iluro rebés l’atac marítim d’algun poble franc dedicat a la pirateria.
La cristianització d’IluroLes dades arqueològiques per a estudiar la implantació del cristianisme a Iluro són bastant escasses. En el segle V d.C es creu que la ciutat ja devia tenir un temple cristià que es convertiria en el centre neuràlgic de la ciutat, hem de recordar que fins el 325 d.C el cristianisme va està perseguit per Roma. Aquest temple estava a l’emplaçament on avui dia hi ha la basílica de Santa Maria, ho sabem perquè en aquest indret s’ha trobat el cementiri cristià dels segles V-VIII d.C. Amb la cristianització els cementiris van passar a estar dins de les ciutats al voltant del temple religiós. Abans, en època romana, els cementiris estaven fora muralles. El procés de cristianització de la societat romana també ens ajuda a veure aquest fenomen de ruralització dels espais, ja que tots aquests petits nuclis rurals poblacionals creats de la disgregació d’Iluro passaran a ser veïnats que s’estructuraran a partir d’una petita capella.
