Quan es pensa en circ, a alguns els ve al cap una carpa amb animals i pallassos. A altres, pot ser que els vingui a la ment un nom: Cirque du Soleil. En els temps que corren, el circ no es concep com un art escènic els muntatges del qual poden incorporar històries amb valors i significats ocults. Es tracta de pensar en aquest àmbit com una mescla d’espectacle i oci o d’art i perseverança. El circ no està mort; és una disciplina que està creixent en els últims temps i que, mica en mica, guanya protagonisme. I ho fa gràcies a iniciatives petites, però ambicioses. Artistes fins avui anònims treballen hores i hores per elaborar veritables tresors acrobàtics.
Trifaldó i Volaquivol. Són noms curiosos que deixen volar la imaginació. Són noms propis que amaguen mesos de treball, d’esforç, de creació. Són els noms de dues companyies nascudes a l’espai de circ de Cronopis de la nostra ciutat. En Jordi Mas i la Marina Montserrat són la viva imatge d’un projecte que fuig de les grans posades en escena, i que, per contra, busca la senzillesa en un circ proper que vol trobar el seu lloc a la nostra societat. Es tracta d’un lloc incert, ja que la cultura del segle XXI té un denominador comú: la globalització. Elisabeth Coll, membre de l’Assemblea de l’Associació per les Arts del Circ Cronopis, assegura que “s’ha perdut la cultura de circ com a art i cal potenciar aquests espectacles perquè es consolidi de nou”. Així doncs, en un entorn en què tot esdevé uniforme i que es tem per la pròpia identitat, cal reinventar part del sector cultural i projectar-lo amb un segell propi. En aquest mateix sentit, Coll apunta que “com més companyies hi hagi millor, perquè normalitzarem el fet de consumir-lo, que no és més que visionar muntatges de dansa i de teatre, però barrejats amb elements de circ”.Circ històricElisabeth Coll reclama la presència de més companyies per consolidar de nou aquesta disciplina artística. Ja havíem tingut circ a la nostra ciutat? Doncs sí. La família Frediani, originària de La Toscana, va establir-se a la ciutat de Mataró pels voltants dels anys trenta, segons un document de Lluís Soler recollit al Museu Arxiu de Santa Maria. El grup, capitanejat per Willy Frediani, tenia com a escenari la plaça de Cuba i comptava amb un equip de saltimbanquis i un pallasso, el seu germà Beby. Números com el que avui té la Marina amb els Volaquivol, els Frediani els exposaven a la plaça, en un espectacle ple d’acrobàcies a terra i d’interpretacions a cavall. A posteriori, també actuarien al Teatro Bosque. Eren sis germans, i la seva estada a Mataró va influenciar de valent la formació de gimnastes dels ‘Lluïsos’, que van exercir com a professionals de circ fins poc abans de marxar a la guerra. Res i totUna fàbrica verda, un edifici que des de fora sembla inhòspit i irrellevant és un centre de creació, un espai en què l’art es viu de forma plena. Cronopis és un col·lectiu que promou el circ i treballa pel seu desenvolupament, dignificació i professionalització. “Cronopis és tothom que hi ve i tots som imprescindibles”, explica Coll, que afegeix que “és bonic perquè la formació es fa des de l’àmbit tècnic, però també des de l’educatiu”.
En Jordi ha estudiat a l’escola de Circ Rogelio Rivel de Barcelona i ha decidit emprendre un viatge creant una companyia amb nom de bolet: Trifaldó. Ara fa un any naixia un projecte que ja ha aconseguit muntar un espectacle sencer, “L’ES3”. Es tracta d’un clar exemple de la feina que es fa a Cronopis. Ells són una de les companyies permanents que s’han establert a l’espai mataroní i que hi perfeccionen la tècnica amb cursos específics, però on també creen. “Barregem disciplines i, per tant, enriquim el circ”, explica en Jordi, que conjuntament amb la resta de membres de Trifaldó han aconseguit actuar a Tàrrega, Igualada i Manresa. Superar-se“M’he hagut de fer jo el camí”, assegura la Marina, qui no ha pogut accedir a estudis reglamentats de circ per qüestions d’edat. Ara bé, això no li ha suposat cap barrera: “He viatjat a Brussel·les i a altres llocs del món per buscar-me la vida, per fer classes particulars i poder crear”, explica l’acròbata. “El circ és un espectacle visual, bonic i ric en històries, encara que pràcticament ningú és conscient del treball i de la dificultat que hi ha al darrere de tot plegat”, fent referència a com de complicat és el procés d’invenció d’un número i, encara més, d’un muntatge sencer. Gràcies a un projecte per a joves creadors de l’any 2007, l’artista té un número propi de quinze minuts – amb un altre company - d’acrobàcies aèries, amb el qual han entrat en un circuit d’actuacions a la regió del sud de França, Catalunya i Aragó.
Circ per a tothomCom en els casos d’en Jordi i la Marina, Cronopis serveix com a espai de creació i d’entrenament. Tanmateix, també tenen una branca social. Així, qualsevol persona pot accedir a determinats cursos que estan pensats perquè tothom qui vulgui pugui involucrar-s’hi. D’aquesta manera, aquesta organització s’obre a la ciutat i contempla totes aquelles propostes interessants que arribin de l’exterior. La seva activitat, per això, no acaba aquí, sinó que també realitzen tallers de circ per a escoles i per a persones amb disminucions. Recollir fruitsQui sembra, recull els seus fruits. Mataró s’està erigint com un dels centres de producció de cultura del país. Espais com Cronopis o el mateix Can Fàbregas en són mostres evidents. Cedir l’edifici per ajudar companyies a crear, oferir cursos de perfeccionament als professionals o donar l’oportunitat a persones com en Jordi o la Marina de formar la seva pròpia companyia i establir-se a l’espai són aspectes interessants de la vida de Cronopis. D’aquí a res, però, els seus membres estrenen ‘La tempesta’ de Shakespeare, versionada per poder interpretar-la en clau de circ. Els integrants expliquen que “volem portar la fantasia de l’autor a l’actualitat a través del circ sense deixar de banda tota la branca teatral d’aquesta obra”. Gràcies a una subvenció, han pogut desenvolupar aquest projecte, que veurà la llum el proper 30 de desembre al Monumental.
Les iniciatives amb segell mataroní no acaben aquí, perquè durant uns mesos, el Circ de Teatre Modern va establir-se a Can Fàbregas per muntar part del seu espectacle, que va estrenar-se la setmana passada al Mercat de les Flors. Es tracta d’un espai desmuntable, una espècie de quiosc musical, en el qual s’hi explica una història de superació. Són catorze els capítols que, amb tant sols dos intèrprets, confeccionen una història que inclou el públic com a protagonista.
Present i futurEn Jordi, la Marina i tots els muntatges, números, espectacles i iniciatives que sorgeixen des d’àmbits locals no fan més que enriquir un món fins ara oblidat. Lluny d’una espectacularitat com la del Cirque du Soleil, que també cal remarcar que ha despertat l’interès del circ per a molts, espais com Cronopis creen art i fan d’aquest un ingredient de consum apte per a tots els públics. En definitiva, construeixen tresors artístics sota la batuta de les acrobàcies.
Zirkòlika, reconèixer el circ
Els premis Zirkòlika van néixer l’any passat amb l’afany de donar veu al món del circ i reconèixer-ne les pràctiques més valuoses i de més prestigi. Enguany, diverses nominacions tenen a veure amb Mataró, ja sigui perquè les companyies en formen part o perquè han posat els peus a la nostra ciutat per desenvolupar part dels seus projectes. Fins el 20 de desembre no es coneixeran els noms dels guanyadors, però les nominacions ja són en si mateixes un reconeixement. L’Associació per les Arts del Circ Cronopis opta al premi per la ‘millor iniciativa de projecció del circ’, mentre que Trifaldó – resident a l’espai -, té opcions en les categories de ‘millor companyia’ i ‘millor actor novell’. Per últim, l’espectacle Circ Teatre Modern està nominat com a ‘millor muntatge en carpa’ i ‘millor posada en escena’.
