“Quan hi arribes, tots tenen cara d’estupefacció, de sorpresa. No saben ni tant sols què és un pallasso, no han tingut infància ni coneixement per saber-ho. Et veuen disfressat i pensen en què carai hi deus fer allà. De seguida, però, veuen de què va tot plegat. I somriuen”. És la narració de Jordi Saban, pallasso mataroní que ha estat per segona vegada actuant al Líban amb Pallassos Sense Fronteres. Fa seva una cita del gran Jango Edwards. Aquella segona la qual el somriure és una arma de construcció massiva.
El pallasso mataroní ha estat 15 dies al Líban actuant en camps de refugiats. Sempre que es parla d’aquests assentaments d’emigrats per causes polítiques alçats en territori libanès es pensa en els sempiterns camps de refugiats palestins. Però Saban ha actuat també davant de públic iraquià o sirià, efectes col·laterals de l’ebullició bèl·lica d’una zona complicada que té en el país on hi ha Beirut de capital una mena de punt mig i equidistant. “Hem actuat en 14 dels 18 camps de refugiats que hi ha al Líban i davant unes 3.500 persones, sobretot infants en 17 espectacles. Ho hem fet amb dos companys, el Ramon Fugueroles i el Javier Ariza en un espectacle que vam muntar en una nit dins una habitació d’hotel. Ens vam mirar, vam unir les parts de cadascun i vam muntar un espectacle que va anar creixent, la llàstima és que sempre que tens un espectacle lligat s’acaba la gira”.En Jordi explica que s’ho ha passat bé però que això és secundari. L’important en aquestes ocasions és que els infants que fins i tot han nascut en camps de refugiats, els que encara no tenen senderi per veure què hi fan fora de casa o que fins l’adult que no recorda el darrer cop que va esbossar un somriure, s’ho passin bé. El fet de gaudir com a evasió, seria.Saban, pallassoJordi Saban és prou conegut a escena local. Pallasso per vocació i dedicació, va marxar per primera vegada en una expedició de Pallassos Sense Fronteres l’any 2.000, a Guatemala. El juliol del 2010 va ser al Líban i ara ja ha repetit. Reconeix que li encanta formar part d’aquestes dites “expedicions” de Pallassos Sense Fronteres, aquesta mena d’ONG que lluita a partir del nas vermell per dur la felicitat allà on més enyorada està, on viuen els afectats per conflictes bèlics.La duresa del panorama que es va trobar Saban ja la primera vegada que va ser al Líban actuant en camps de refugiats, sobretot en palestins, és colpidora. “Al Líban els palestins estan rebutjats socialment, hi ha racisme envers ells. Duen 60 anys allà i no tenen perspectives de tornar a casa, no poden treballar, estudiar és un miracle i viuen en una situació precària subjectes a les ajudes internacionals. Un camp de refugiats és la plasmació física d’aquesta situació social i allà t’hi has de plantar com a pallasso”, explica. “Quan arribes ets un extraterrestre, quelcom molt diferent. I de seguida que comença l’espectacle els canvia la cara i ho veus. És curiós perquè hi ha coses culturals com que aquí estem acostumats a que s’aplaudeixi com a mostra que una cosa t’agrada i allà i en diferents cultures no. És molt especial”, explica Saban, sobre la seva entrada en camps de refugiats.El mataroní ha arribat a veure com tornava a camps on ja havia estat i s’hi trobava la jovenalla imitant-lo. “Va ser colpidor, veies que una de les coses que imitaven, que havia estat important, era el teu gag” i es queda amb l’adjectiu “intens, molt intens” per definir el que representa fer un número davant centenars d’infants i també adults en un escenari com aquell.
Anècdotes, milÒbviament, experiències com les viscudes per Saban al Líban donen com per omplir uns quants anuaris d’anècdotes variades. Una és la del grup de Saban retinguts en un checkpoint, un punt de control policial proper a la frontera entre Síria i el Líban. “No sé si ens van prendre per periodistes que volíem entrar il·legalment, només recordo que ens deien que ho feien per nosaltres mentre ens tenien allà detinguts. I òbviament un sols pot pensar ‘però si només sóc un pallasso’”, explica l’artista mataroní.També recorda com fa 11 anys va ser a Guatemala. “Allà hi compartíem la llengua castellana i és molt diferent, al Líban sols arribar em vaig estar aprenent paraules claus com saber com es compta fins a 3 en libanès, podríem dir que jo ja sé parlar àrab macarrònic”, explica enriolat.Expedicions com aquestes enganxen i fan repetir. “L’any passat vaig tornar molt esgotat però aquest any he tornat i ja he demanat a la central de Metges Sense Fronteres de tornar a una expedició quan abans millor”, explica. Més anècdotes, l’any passat, també al Líban, quan a pocs metres d’on Saban i els seus oferien un espectacle de clown es va sentir una gran explosió perquè havia explotat una granada. “Era com una pel·lícula, tot de gent armada amunt i avall amb metralletes i jo per allà vestit i pintat de pallasso, era surrealista”, recorda.Saban, que va estar dos anys treballant al Cric Cric de Tortell Poltrona i manté un grup d’animació infantil de nom Mamacaca tornarà al Líban o on sigui en missió made in Pallassos Sense Fronteres. “El millor bolo que he fet va ser l’any passat enmig d’un camp de refugiats, perquè no cabíem enlloc més. Estàvem fent números i havíem de parar perquè passés una moto o un cavall. I veure com els fills comparteixen amb els pares i les mares la seva felicitat d’aquell moment, això és el millor, veure’ls”. D’això se’n diu vocació, estima per la feina i motivació. És Jordi Saban, hi provoca somriures de construcció massiva.
Pallassos Sense FronteresPallassos sense fronteres es va fundar en el 1993 i el seu creador va ser en Tortell Poltrona. La O.N.G va néixer a conseqüència d’una necessitat manifestada per un col·lectiu d’educadors que desenvolupen un programa d’Educació per la pau en les escoles de Catalunya.En aquest marc es va convidar l’artista Tortell Poltrona a actuar en el camp de refugiats de Veli Joze, el 26 de febrer del 1993. Des de 1998 pallassos sense fronteres és una entitat declarada d’utilitat pública per ordre del Ministeri de l’Interior i entra dins de programes com els del Fons Català d’Ajuda al Desenvolupament. PSF és una associació d’àmbit internacional i de caràcter humanitari i que té com a objectius millorar la situació psicològica de les poblacions de camps de refugiats i zones de conflictes i exclusió mentre, a aquesta banda, se sensibilitza la nostra societat i promou actituds solidàries. Els principals temes que tracten pallassos sense fronteres són: Humanisme, Imparcialitat, Voluntarietat, No lucre, No adoctrinament, Respecte cultural, Denúncia d’injustícies, Acció social, Identitat i Finançament ètic, entre d’altres, tot i que per naturalesa no es defineixen ni es posicionen políticament. Integren PSF un col·lectiu d’artistes procedents del món de les arts. Es pot ajudar la funció de PSF mitjançant fer-se soci, fent donacions monetàries o organitzant activitats solidàries. Jordi Saban n’és col·laborador. Actualment ja està implementat per Espanya i Europa i se’n pot trobar més informació a la web clowns.org
