Tenim l’ADSL més lent i més car de tot Europa. Aquesta és la realitat espanyola, segons dades de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). La demanda d’Internet a Espanya ha crescut un 10’2% durant el 2010. El paradigma europeu és força allunyat: Alemanya, França o Dinamarca disposen d’un servei a la xarxa molt més efectiu i altres països com Estònia o Turquia ofereixen uns preus molt més baixos. Actualment, només 3 de cada 1.000 usuaris utilitzen xarxa de fibra òptica. Per aquest i per altres motius, ara fa deu anys va néixer Mataró Sensefils, una iniciativa que pretenia unir diferents punts de la ciutat a través de la xarxa sense fils. Avui, Guifi.net és la xarxa oberta que aglutina les diferents comunitats d’usuaris locals, empreses i administracions de Catalunya.Per tant, pot ésser una alternativa de futur que ofereix Internet de forma pràcticament gratuïta i accessible per a tothom.
Jordi Clopés, un dels membres i difusors de matarosensefils.net, la secció local de la Fundació guifi.net, és un enamorat de les tecnologies i aquesta devoció l’ha portat a desenvolupar un projecte ambiciós que no és propietat de ningú en concret, sinó de tothom en general. Tothom pot connectar-s’hi en igualtat de condicions, sempre que es respecti l’acord que defineix la relació dels usuaris dins la xarxa neutral i oberta de Guifi.net. “Els usuaris són els propietaris de la xarxa i els responsables de mantenir-la en condicions”, diu. Només amb aquesta premissa, aquesta idea sembla no tenir cabuda en una realitat competitiva a nivell de telecomunicacions.
Però és que Guifi.net no és cap operadora de telefonia, és una xarxa de persones i usuaris que enllacen els seus ordinadors, que poden connectar-se a Internet i que no pretén aïllar ningú. Mitjançant antenes privades que es connecten a supernodes distribuïts per tota la ciutat, els usuaris tenen al seu abast un ampli ventall de serveis: Internet, mètodes per compartir arxius i música, xats i, fins i tot, la possibilitat de fer trucades entre extensions. Clopés explica també que “Guifi.net dóna cobertura a tothom qui la vol i no pretén competir amb les operadores, sinó que aquestes, si els clients volen, poden oferir serveis a través de la nostra xarxa”. Per aquest motiu, en Jordi afegeix que un sol usuari emprenedor “pot arribar a ser com un microoperador que actua amb la funció de cooperativa de consum en el marc de les telecomunicacions”. Mataró, connectat?“Mataró està ben connectat, però encara hem de créixer”, sentencia en Jordi. En els darrers anys, la tasca silenciosa de totes les persones com ell, han permès que la xarxa s’extengués, encara que lentament, per la nostra ciutat. Ara, Guifi.net vol seguir creixent i ha començat una campanya de difusió per donar-se a conèixer i poder arribar a més i més gent. Els supernodes són els punts centrals de comunicació; una antena privada no té xarxa per si sola, sinó que ha d’estar en contacte amb un supernode que li ofereixi els serveis de Guifi.net.
Mataró té vuit supernodes, tots connectats entre ells, que ofereixen connexió a la xarxa a prop de 100 famílies mataronines. Aquests punts porten vuit noms identificatius, tots amb el prefix Mat: Rocafonda, Geganta, Isern, Cuba, Mainada, Rengle, TorreMaresme i SantSimo. Per tant, pràcticament la totalitat de la ciutat podria adquirir una antena que fos capaç de rebre la senyal d’un d’aquestes antenes. Aquests emissors es financien a través de donacions i d’apadrinaments, mentre que l’adquisició d’una antena té un cost de seixanta euros, als quals s’hi han d’afegir els de la instal·lació. Zones fosquesMalgrat tot, hi ha un seguit de zones fosques que haurien de suposar una preocupació. Una d’aquestes, és la sempre amenaçada zona de les Cinc Sènies, que, tot i ser un territori protegit, sovint sembla ser una part aïllada del nostre municipi. No és cap mentida afirmar que cap operadora vol oferir connexió a Internet a les masies d’aquesta zona, ja que és massa costosa la instal·lació per fer possible la cobertura. Així, Guifi.net es converteix en una alternativa útil i necessària pel veïnat, ja que a través d’una simple antena i l’apadrinament d’un supernode valorat en 400 euros, podrien conquerir la xarxa. De fet, la connexió a Internet ha esdevingut un dret humà després que l’ONU així ho declarés. En Jordi ho reitera, “no viure en un nucli urbà no implica no poder disposar de la tecnologia, que d’altra banda, pot ser molt útil per feines com la dels pagesos i ramaders”. En aquest sentit, guifi.net està treballant, sobretot a la Catalunya central, perquè més treballadors del sector primari disposin d’Internet a casa seva, a fi de gaudir d’aquest canal d’oci i de treball que els permeti programar tasques i seguir connectats. Iniciativa fallidaAra fa dos anys, el 2009, guifi.net va fer una proposta de col·laboració amb l’Institut de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró (IMPEM) per unificar les xarxes sense fils i oferir un servei organitzat. El projecte constava de dues fases en les que s’havien de desplegar localitzacions de titularitat municipal. Dels cinc nodes que estaven en funcionament en aquell moment s’havia de passar a tretze. Amb aquesta col·laboració es pretenia ampliar la cobertura a Mataró i oferir una connexió inalàmbrica a la totalitat de la ciutat, sense deixar-hi cap zona fosca.
La instal·lació i el propi cost de cada supernode costava 2.314 euros. Aquest projecte no es va poder portar a terme. Tot i així, al Maresme ja hi ha municipis que han posat en marxa iniciatives d’aquest caire: Pineda de Mar i Sant Andreu de Llavaneres disposen de xarxa gràcies a guifi.net. D’aquesta manera, els usuaris, empreses i administracions d’aquestes poblacions poden estar interconnectats, compartir recursos i crear noves pàgines web, tot sumant-se a la xarxa oberta en l’actualitat.
TCM, nou supernodeGuifi.net no només vol animar nous usuaris o noves comunitats de veïns, sinó que també vol incloure noves empreses que utilitzin i aportin nous continguts a la xarxa oberta. Ja n’hi ha algunes que tenen a la seva disposició aquests serveis, però cal créixer més. Amb la creació del TecnoCampus Mataró-Maresme, l’Ajuntament pretén incorporar nous negocis a la nostra ciutat. L’empresa Sedna-projects ha cedit el terrat de les seves oficines per a la instal·lació d’un supernode nou que ja dóna cobertura a la zona del TCM. Gràcies a aquest supernode, qualsevol empresa que col·loqui una antena dirigida a aquest supernode, podrà tenir a la seva disposició la connexió a guifi.net.
En definitiva, Guifi.net s’erigeix com l’alternativa de xarxa inalàmbrica. Si els experts ja situen Internet com el paradigma de la societat de la informació del futur, com ha de ser l’espectre de les telecomunicacions? Tenim l’ADSL més car d’Europa, però volem ser capdavanters, potser hi ha quelcom que no quadra.
Guifi.net, projecte internacional
Aquesta iniciativa, caracteritzada per la seva activitat sense ànim de lucre i formada per gent voluntària, ha rebut diversos reconeixements que l’acrediten com un referent tecnològic arreu. El 2007, va rebre el Premi Nacional de Telecomunicacions. A més a més, també va sortir elegit com a Projecte més Innovador pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Ara bé, això no és tot. Guifi.net ha rebut reconeixement internacional, quan va ser escollit Living Lab de la Unió Europea. Tota aquesta pluja de premis es deu, principalment, a què guifi.net és una xarxa de telecomunicacions oberta, de banda ampla i neutral que respecta els criteris de la normativa vigent.
Com es pot aconseguir guifi.net?
Per aconseguir les prestacions de guifi.net, hem d’entrar al seu portal d’Internet, http://guifi.net . A continuació, cal donar-se d’alta en el mapa guifi.net/mataro, en el qual no s’ha de fer res més que marcar el supernode al qual la nostra antena haurà de connectar-se. És important saber si des d’on hi haurà la nostra antena, tenim visió directa, per tal d’evitar obstacles en la senyal, perquè la potència d’aquests aparells és baixíssima. Un cop fet això, hauríem d’adquirir l’antena, per 60 euros i instal·lar-la, ja sigui a través d’un professional o fent-ho nosaltres mateixos. Per últim, hauríem de fer pública la nostra configuració per seguir amb el criteri de transparència del sistema. A partir d’aleshores, ja disposaríem d’accés a la xarxa compartida d’usuaris.
