Massa vegades se’ls sorprèn la gent que a Mataró encara es boxegi. Però sí, són pocs practicants d’un esport peculiar, una vintena de valents que es reuneixen dos cops per setmana a les menudes instal·lacions que hi ha al Velòdrom municipal. Un cop dins és esport pur, molta tècnica i instruccions, els cops precisos, intensitat i suor.
Cal situar-se. S’entrena a boxa en un petit cubicle-gimnàs al Velòdrom, amb sacs, amb ring, amb tot el material necessari. Aquí el pas del temps es nota i l’anunciat trasllat del velòdrom i la piscina implica una nova direcció per a l’antic gimnàs de boxa.50 anys d’antiguitatDurant més de cinquanta anys el Club Boxa Esport Ciclista Mataró ha estat l’únic club de boxa federat a la ciutat. La pràctica és potser a precari, com les pròpies instal·lacions, però això no fa desistir els esportistes que cada any s’inicien a l’esport. “Cada setmana vénen una vintena de joves a practicar l’esport, i hi ha molt de moviment. Tot i així hem tingut molt poca ajuda per part de l’Ajuntament, no ens han ajudat econòmicament, sí que ens deixen l’espai però no tenim ajuda econòmica per material esportiu” assegura Antonio Rubio Fernàndez, alma mater i referent del gimnàs, un dels entrenadors del centre, que fa més de 25 anys que és al club. Assegura que només han rebut tres ajudes durant aquest període. El gimnàs, assegura, el posa l’Institut d’Esports “però no recolzen la boxa com un esport de la ciutat, existeix la intenció o la bona voluntat però mai hem vist resultats”, assegura Rubio. “Ens aniria bé més material per poder oferir una preparació més adequada als alumnes” diu l’entrenador del club Pedro Calero.
S’entrena de dilluns a dijous i els dos entrenadors s’intercalen els dies per a l’entrenament. Les pràctiques duren 2 hores, hi ha una preparació prèvia d’una hora d’exercicis cardiovasculars, flexions i de respiració. Seguidament s’engega el rellotge i fan assalts de 3 minuts amb un de descans, en els que combinen activitats amb el punch, el sac i també combats d’entrenament entre ells.
Hi ha boxejadors d’entre 15 i fins a un de 70 anys, en Juan Pinto. Hi ha gent de fora de Mataró i fins i tot alguna noia. Tot i això la boxa femenina és un deute pendent: “Animem a les noies que també s’apuntin a la pràctica d’aquest esport, actualment la boxa femenina s’està obrint pas dins de l’esport federat” diu l’entrenador Calero.
Una pràctica que resisteix
Dins el gimnàs són tots aprenents disciplinats de l’entrenador. Hi ha gent com l’Illias o en Rubén, dos dels que entrenen amb regularitat. L’Illias fa dos mesos que entrena al club de Mataró. Li agrada venir a practicar la boxa “perquè l’ambient és molt bo i pot entrenar amb boxejadors ja experimentats” i assegura que li agradaria ser boxejador professional. En Rubén és més veterà. Fa 10 anys que entrena aquest esport. Agraeix l’existència d’aquest club perquè pot practicar l’esport que li agrada a la seva ciutat. És un dels grans i experimentat, havia fet algun combat de competició, però ara ja només ho fa per oci i mantenir la pràctica. I veu una esperança per al futur de la boxa “si recuperem gent i la ciutat sap que hi som i millora el club”. La boxa mataronina hi és, resisteix i vol reivindicar-se. Els cops de puny encara tenen sentit a la capital del Maresme.
