L’any que s’exhaureix ha estat l’any dels Capgrossos. La colla castellera del Maresme s’endú el titular i sobretot la foto, la imatge més destacada de l’any en forma de torre de 9 amb folre i manilles, el primer castell de gamma extra de la colla, un canvi d’ordre en el món casteller. Pels volts de les tres de la tarda de l’1 de novembre del 2010, els Capgrossos dibuixaven al cel de Vilafranca l’aleta més esperada i més treballada durant mesos al local d’assaig de l’Escorxador. El camí fins a aquell dia de Tots Sants ple d’alegries i plors va ser dur per a la colla i ple, sobretot, de molta feina subterrània i d’una mobilització popular inaudita fins llavors en els 14 anys de trajectòria de la colla.
Després d’unes primeres proves sense massa garanties, durant el juliol els blaus van insistir a assaig fins que es van veure en cor de provar la torre de 9 per Santes. Amb la Plaça de Santa Anna més plena i expectant, la llenya a la torre va ser prematura.
A la segona tampoc va anar la vençuda. Els Capgrossos van tornar a intentar la torre el 3 d’octubre al Concurs de Tarragona on amb la campanya ‘Amb tu, la farem’ van assolir un espectacular ressò social duent quasi 900 persones a Tarragona. Allà la crueltat dels castells va ser dura amb els maresmencs, que van quedar-se a poc de carregar la torre. No es van rendir, van sumar castells de 9 fins a trencar rècords propis i finalment van anar a Vilafranca disposats a tornar-hi.L’1 de novembre va acabar sent el dia perfecte per a la història. Encomanant-se al record emocionat a la Mariona Galindo Lora, els Capgrossos van descarregar la torre de 9 amb folre i manilles i van entrar a la història castellera, van fer-se encara més grans i van emocionar la comarca i el país sencer. A la tercera, la van fer i qualsevol balanç del que hagi estat aquest 2010 en cultura ha de dur folre i manilles.
Miquel Crespi porta coherència i cohesió al Carnestoltes
Canvis a la Cavalcada i una major participació refloten una mica la festa
Carnestoltes i Mataró són dues parts d’una relació antiga i històrica però d’evolució recent conflictiva. Des de la desaparició de l’antic Gremi de la Carnestoltada que el carnaval mataroní viu en una permanent esquizofrènia en la que té alguns elements consolidats però el conjunt no tira.De la mà d’una Comissió ciutadana i beneint una subvenció, l’IMAC va posar aquest 2010 la festa en mans de l’exmembre de La Cubana Miquel Crespi qui va voler portar cohesió i coherència a la festa dels poca-soltes. Crespi va treballar molt la figura i el seguici d’un Pellofa que havia degenerat i perdut preparació, va voler una Rua més llarga, més participada i més espectacular i va voler compactar el programa ajornant apostes que havien estat, fins llavors, pedres a la sabata com la d’un gran ball.A l’hora de la veritat, la feina de Crespi va veure’s però també es va fer evident que encara hi ha molt per fer per recuperar la brillantor pretèrita del Carnestoltes de la ciutat. I no hi ha notícies sobre el 2011.
L’any dels gegants i de la seva Coordinadora
El desè aniversari de l’entitat se celebra amb un dissabte ple de gegants i l’edició d’un llibre
Els xinesos dediquen cada any a algun animal, fera o bestiola. A Mataró no hi ha aquesta tradició però potser es podria parlar d’aquest 2010 com l’any dels gegants perquè una de les ciutats amb més figures festives per metre quadrat ha celebrat de forma ostensible, alhora que elegant, el desè aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres de la ciutat.Aquesta entitat va suposar en la seva creació un ordenament, un punt de trobada i un òrgan d’organització entre les nombroses colles sobretot de carrers, barris i escoles que fan sortida conjunta, sobretot, per Sant Jordi i a la Gegantada de Santes. Un llibre presentat aquesta mateixa setmana és el colofó a una celebració que, en l’aspecte ciutadà, va tenir el seu punt més àlgid el dissabte 10 d’abril quan durant tot un dia els gegants van ser amos i senyors, alhora que protagonistes, de ple d’actes, com jocs, xerrades, tallers o cercaviles i ballades. Una cercavila nocturna va cloure aquell dia en què les figures representades a la Coordinadora van celebrar i fer fruir els 10 anys complerts.
Les Santes d’en Setnas i d’Interès Nacional
La Festa Major triomfa en participació amb l’excepció sonada del Sarau
Dir al resum de l’any que Les Santes van ser un èxit de participació hauria d’estar penat per ser una obvietat. La Festa Major va tornar a ser aquell oasi mataroní enmig del calendari, enguany amb una prèvia carregada d’emocions. D’entrada, la Generalitat declarava la Festa com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional posant-les a primera divisió de festes a nivell català. Per si fos poc a la tradicional polèmica del cartell Dani Montlleó hi afegia l’aparició d’una mascota que simbolitzaria el caos de Santes, en Setnas.Ja dins la Festa Major i malgrat alguna decepció com que els Capgrossos no fessin la torre de 9 amb folre i manilles, l’alta participació va tornar a ser la tònica i quasi tots els actes i tota la festa va ser plena i participada. Tota? Tota no, com es diria de la Gàlia romana. Dos punts negres queden pel record i balanç de Les Santes 2010. Per una banda el fracàs del Sarau reinventat com a element de circ i sense música. Per l’altra que la pluja va escapçar l’últim dia de festa i ens va robar a tots el 29 de juliol del 2010.
El Museu Bassat obre a la Nau Gaudí
Picassos o Mirós donen nom i entitat a la primera mostra, un èxit de públic
Una altra de les imatges que quedaran d’aquest 2010 és la col·lecció de somriures que va inaugurar el Museu Bassat. Bé, de moment del que s’ha de parlar és de Col·lecció Bassat d’Art Contemporani Català que obria al novembre a la Nau Gaudí que sembla una altra una vegada l’han abandonada els ordinadors i acull les primeres espases de l’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya.El fons d’art contemporani de Lluís Bassat, el buit existent pel que fa a museus entre el MNAC i el Macba i les ganes de Mataró d’aprofitar l’avinentesa i situar-se en el mapa de l’art català van sumar esforços en el seu dia per constituir el Consorci del Museu Bassat, que aspira –sense data– algun dia a obrir la seu definitiva a l’edifici de La Farinera. En espera de temps millors, la Nau Gaudí, un “embolcall perfecte” segons el propi Bassat és la seu d’una primera exposició que des de la seva obertura registra una notable assistència de públic. El Museu Bassat, perdó, la Col·lecció ja és mataronina. Ja no es pot escapar.
