Fa cosa d’un any que l’antiga plaça dels Burots, per molt verda que estigui la gespa i molt empolainades les flors que cuiden els treballadors de la Brigada, és trista i desangelada. Sense tramvia, la que havia estat plaça grisa perd color, per molt verd que l’envolti. Demà dissabte recobrarà la vitalitat visual amb el retorn a casa, al seu lloc des de fa 15 anys, de la ‘Treseta’, el tramvia número 3 de l’antiga flota que unia Mataró amb Argentona. Una festa popular celebrarà el retorn.Els tramvies que unien Mataró i Argentona formen part de l’imaginari i el record popular. Els més vells els recorden emocionats, els que ho són una mica menys recorden la decepció de quan van deixar de circular. Els qui no els van veure dansar rails amunt i avall, repeteixen les versions de la cançó popular que els va fixar a la memòria del país posant lletra a la clàssica ‘La Filadora’ amb l’Allà a Mataró hi havia un tramvia. Tot aquest conjunt de sentiments poden recordar-se i reviure’s demà, dissabte 6 de novembre, amb el retorn a la Plaça de Granollers de la Treseta, el popular tramvia número 3 que després de vagar amb desencert per diferents espais, entre ells el Parc Central, el 1994 va donar personalitat a la renovada plaça de Granollers. Fa un any va ser retirat, el tramvia, perquè “estava a punt d’ensorrar-se, totalment fet malbé”, explica qui s’ha estat un any treballant en fer-lo quasi de nou però exactament com era. L’empenta financera de Caixa Laietana, que sempre va picar l’ullet a la “causa” dels tramvies ha fet possible que la ciutat recuperi patrimoni i símbol demà al matí.
Una festa en tota reglaDemà al migdia, el que hi ha d’haver a Mataró és una festa popular en tota regla. El tramvia reviurà de nou, als antics Burots, el seu esplendor a l’aire lliure. Després de l’èxode obligat pels treballs de restauració, la festa popular celebra el fet simpàtic del seu retorn, amb música, animació, xocolatada i una sorollosa tronada a càrrec de l’empresa castellonenca Pirotècnia Tomàs. Serà un migdia familiar i entranyable que arrancarà a la plaça de Santa Anna per arribar a la de Granollers. A dos quarts de 12 del migdia, els músics de Gumbo Jass Band i la “troupe” La Paparra, grup d’animació argentoní, desfilaran en cercavila, sortint del cor de la ciutat passant per la Riera i els carrers d’Argentona i de Jaume Isern fins arribar a on toca, festejant la restauració del tramvia número 3.
El grup Gumbo Jass, allà, canviarà l’hàbit de cercavila pel d’un concert en escenari, amenitzant el que quedi de vetllada amb el seu jazz animat, que ja va servir per cloure el darrer cicle de Nits de Jazz demostrant en un Casal de l’Aliança ple, el punt d’unió entre el swing i el jazz, la vessant més festiva, perfecta per un migdia de tardor on el tramvia hi posarà el caliu. “Esperem que tothom s’hi senti convidat, serà un dia especial”, explica Pere Pons, que a banda de ser el responsable de la restauració de la Treseta també dirigeix el xou d’aquest dissabte.
Una restauració titànicaEls qui han tingut el privilegi de veure el treball realitzat als tallers de Fabrés Serveis Integrals només poden que obrir la boca. La Treseta està com mai, renovada i jovenívola, restaurada a tot detall. El primer que sobta és com s’ha recuperat el color, la xapa, l’estat de tot plegat. Però per sobre de tot el tramvia torna a tenir interior. Els vidres deixen veure un dins ancestral, tal com era, que segur farà emocionar a més d’un. Però sobta que d’aquell tramvia atrotinat que amenaçava ruïna mentre era tret fa un any de la Plaça de Granollers, n’hagi pogut sortir un vehicle com l’actual, que fins i tot sembla que pogués circular si aquella línia que enfilava cap a Argentona encara hi fos.
“El tramvia és nou”, defineix Pere Pons. “L’hem tornat a fer tal com era, la gent el veurà igual però queda ben poc del que hi havia. Del que era antic ha quedat el mobiliari interior, tot sanejat i tractat i tota la resta ha estat feina de reconstrucció fidedigna, però quasi no s’ha pogut aprofitar res perquè estava en un estat deplorable”. La feina de la gent de Fabrés ha estat intensa durant tot un any. “El nostre pa de cada dia era arrencar parts del tramvia, recomposar-les, aixecar plànol i reconstruir, un procés que s’anava repetint i repetint. Hem tingut molta cura i ha estat una aposta per productes resistents i de qualitat”, ho defineix Pons. Pel camí, un pressupost que l’oficialitat va xifrar en 40.000 euros però que s’ha disparat ostensiblement.
S’ha fet nova del tot la fusteria interior del tramvia, perquè el pas del temps havia castigat i fet malbé del tot la pretèrita. “Hem usat una fusta molt resistent, tropical, arribada de l’Amazones que s’ha hagut de tractar durant 3 mesos submergida dins líquids de protecció contra insectes per evitar tot el tema dels corcs. És una fusta molt dura que assegura que durant molts anys no quedi malmesa”, explica el responsable de la restauració. En tot cas, a partir d’ara i podent-se entrar com es pot entrar dins el tramvia per fer-hi manteniment, una revisió dos cops l’any assegurarà que el temps no torni a castigar l’entranyable Treseta. També és nova per obligació la xapa vermella característica, que recobra el vell color de bellut. A més de nova, a la xapa se l’hi ha aplicat un tractament amb poliuretans. Les parts antigues, deixades a l’interior s’han tractat. A les finestres s’ha posat cristalleria resistent perquè el sol no el malmeti, s’han eliminat les portes laterals i ara el tramvia el veus com si estigués a punt per marxar. L’aposta pel vidre és el que permet apreciar, amb amplis detalls, l’interior del tramvia que transportava els mataronins de fa tres quarts de segle d’aquí a allà i d’Argentona a Mataró. S’aprecia la sala de controls on, si el conductor tenia el dia, deixava accedir-hi els més menuts d’entre els viatgers. El germà petit de la flota de tramvies sembla un altre pels que, per qüestió d’edat, només l’havien conegut castigat i mig oblidat al centre de la plaça.
DetallismeDe detallisme no n’ha faltat gens, en el tractament i la restauració. “Tot el llautó antic l’hem polit i recuperat, la instal·lació elèctrica és tota nova i ara hi haurà il·luminació de baix consum”. Fins i tot són noves les corretges de cuir que servien perquè els sotracs no fessin anar ningú a terra. “Les hem fet de pell nova que hem envellit perquè semblin i quedin com les d’abans”, explica Fabrés.
La culminació de l’obra titànica de restauració tindrà premi demà al migdia. Avui mateix l’estaran col·locant i demà Mataró descobrirà la nova icona, recuperarà el tramvia i el color i l’alegria a la plaça de Granollers. La Treseta, demà, torna a casa.
Els tramvies Mataró-Argentona
La línia de tramvies, una iniciativa de l’empresari Eduard Fortí, fill predilecte d’Argentona, es va inaugurar el 27 de maig de 1928, en un solemne acte a l’indret dels Burots, l’actual plaça de Granollers de la capital del Maresme. La companyia va resistir econòmicament fins a mitjan anys seixanta. La davallada del negoci, l’evolució incessant del trànsit de cotxes i el col·lapse circulatori que provocava el pas del tramvia, van accelerar el seu final. L’estocada decisiva va ser el temporal que la nit del 9 i el 10 d’octubre de 1965 va causar greus desperfectes a la línia, va destruir el pont de la Riera d’Argentona i inundà les cotxeres de la Ronda Prim. De la flota de tramvies que unia Mataró i la vil·la veïna en queden el que s’exposa a la Plaça Nova d’Argentona i també el denominat ‘El Gros’, el número 4, que els plans municipals passen per fer-li una restauració com la del 3 i ubicar-lo al Sorrall.
Iniciativa de Caixa Laietana
L’ajuntament i Caixa Laietana van signar l’any passat un acord de col·laboració per a la reparació i manteniment de dos dels quatre tramvies originals que feien el trajecte entre Mataró i Argentona. L’acord estableix que l’entitat financera repararia el tramvia número 3 i l’Ajuntament modificaria el reg de la plaça perquè no l’afectés. L’acord també estableix que Caixa Laietana s’encarregarà de reformar un dels tramvies que es conserven als magatzems municipals. El número 4 serà reformat, però, en el moment en el qual l’ajuntament li trobi una ubicació definitiva. Juntament amb el 3 i el 4, els altres dos tramvies de la zona també s’han conservat malgrat ja no es troben a la ciutat. Mentre un dels tramvies és el que es troba a ’Argentona, l’altre va ser recuperat anys enrere per a una exposició i va formar part del Museu del Transport de Catalunya. Actualment forma part del patrimoni de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)
