Diumenge és 31 d’octubre i això aquí no té cap relació amb Halloween. Per molt que els propis venedors de disfresses i artilugis diversos hagin virat la seva oferta cap a la celebració americana, per molt que Port Aventura marqui tendència, a casa nostra el darrer dia d’octubre segueix sent quelcom més, i força més essencial. És la Castanyada i això, dit lleugerament, suposa sopar amb amics o familiars i castanyes, panellets, moniatos, moscatell. I l’endemà flors.El preu és enguany, més que mai, l’eina de càlcul i de previsió de les festes com la d’aquest cap de setmana de pont. Els sociòlegs coincideixen que és en celebracions com aquestes que menys s’hauria de notar l’efecte de la recitada turbulència econòmica: “La gent, interiorment, ja ha renunciat a massa coses en les dates normals com per no tenir panellets per la Castanyada o regals el dia de Reis”, raona Albert Matas, actualment fent el doctorat a la Universitat de Barcelona. “El que sí que es preveu és que els panellets fets a l’escola del fill o a casa guanyin pes als de pastisseria, igual que els regals més simples o casolans s’imposin als antics capricis en aniversaris o festes nadalenques”, explica Matas. Amb la crisi sobrevolant-ho tot, doncs, es gira l’atenció sobre el preu que comerços i botiguers posen als elements típics dels dies i s’arriba a la primera conclusió de la Castanyada 2010: és al mateix preu que el 2009.
Pujades d’IVA, actualitzacions d’IPC o els típics cèntims que per art de màgia pugen els productes de consum un cop l’any sembla que no tindran efecte aquest any. L’Alberto, que fa de castanyer, assegura que “ja fa dos anys que estem en el mateix preu i es mantindrà aquest diumenge tot i que amb la demanda que hi ha algun cop havíem fet preu especial”. El dels castanyers i castanyeres és un gremi curiós, expectant sempre a que el temps o el calendari li millori les vendes. “Amb el fred que ha començat a fer hem notat la primera pujada de compradors, però tot depèn del pont, allà ens hi juguem cobrir despeses i poder pensar en positiu”, explica, explícitament, mentre remena la paella amb les mans negres i les guspires esquivant-li les espatlles: imatge més que típica de quan s’arriba a aquestes dates.Castanyada vs HalloweenJa fa dies que, quan es fa fosc, els carrers de Mataró comencen a fer olor a castanya i els aparadors de les pastisseries i forns de la ciutat s’han omplert de panellets. Dies de preparació per a una festa que arriba aquest cap de setmana, com sempre, amb la seva habitual “esquizofrènia”. La clàssica i nostrada castanyada conviu des d’ara ja fa uns anys amb celebracions més “americanitzades” com el Halloween. I així, entre flors pels difunts, panellets, castanyes i vi bo, a més de disfresses i decoració, una sèrie de negocis intenten treure pit davant la crisi amb la venda d’aquests productes estrella en la que és la primera festa del curs i la més important pels negocis -en aquest cas, gastronòmics-, fins el Nadal.
Panellets de totAnem als reietons de la festa, els panellets. Més enllà dels casolans i habituals sorgits de les escoles o els forns de casa, hi ha els de fleques i pastisseries que juguen a una altra divisió. I aquí hi ha el que, si parléssim de persones, seria “multiculturalitat”. El panellet de la tota la vida segueix existint, sí, però ja no està sol. Ara l’acompanyen germans de tots els gustos possibles i imaginables. Entre algunes de les últimes incorporacions, per exemple, fruites exòtiques com el Kiwi. Acompanyats, això sí, pel vi bo. Els panellets s’acaben convertint, per molt que li pesi a les carabasses foradades, en l’ingredient infal·lible de tota celebració de la nit del 31 d’octubre. Celebracions que es duen a terme a tots els racons de la ciutat.
Els panellets també mantenen preus respecte anys anteriors. Ho confirma l’Anna, dependenta de pastisseria, que parla dels 30 euros el quilo com a preu orientatiu. “Són dies intensos entre Sant Simó i la Castanyada, però creuem els dits perquè es mantingui la demanda, a la gent li agrada tenir panellets de qualitat sobre la taula”, assegura. Els de pinyons, ametlles, xocolata i coco tornaran a ser els més disputats sobre la plata central de la taula, segur. El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu mantenir aquests dies vendes d’uns 690.000 quilograms de panellets a la capital catalana i les seves comarques i prop d’un milió de quilos, 920.000, arreu de Catalunya. Segons el gremi, el consum d’aquest dolç fet amb massapà s’espera similar al de l’any passat i es pretén augmentar les vendes més enllà de la crisi. El manteniment de les vendes, segons els representants del Gremi, “reflexa l’interès” dels consumidors respecte a productes de qualitat fets per les pastisseries artesanes.
Per aquest motiu, durant la castanyada d’enguany les pastisseries agremiades que elaboraran els panellets seguint el mètode tradicional, és a dir, elaborant el massapà base exclusivament amb ametlla i sucre, prescindint d’elements com la fècula, les pomes o els additius, ho faran amb la denominació Especialitat Tradicional Garantida (ETG). El preu per quilo de panellets artesans oscil·larà entre els 32 i els 40 euros, de manera que una safata amb un assortit pot costar a una família de quatre persones entre 20 i 25 euros. El president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Joan Turull, ha recordat que els productes elaborats pels pastissers professionals ofereixen una “total garantia de consum” perquè treballen amb elaboracions realitzades amb primeres matèries naturals de gran qualitat”.A Mataró, venim del sabreLa idiosincràsia dels dies de celebració, i la seva gastronomia associada, fa que a Mataró arribem a la Castanyada havent menjat ja el sabre de Sant Simó. Pot ser un maldecap pels preocupats amb la línia i les calories o un gaudi pels ‘bon vivants’ de la ciutat. Al sabre de Sant Simó, als panellets, a les castanyes, als moniatos –alerta!, a la Plaça de Cuba i a alguna botiga encara se’n troben dels blancs– i al moscatell se li acostuma a sumar un sopar generós i, en el cas dels joves de vida nocturna, una nit “especial”.
Ha arribat la Castanyada. Uns dies per comprar castanyes segons l’Alberto, panellets segons l’Anna, flors segons el Mercat de Vilassar, i dies per “abstraure’s dels problemes i fer el de sempre”, segons el sociòleg. Per a o per b, amb qui es pugui o qui vulgui, arriba un pont de tres dies festius i prou bones pràctiques o hàbits tradicionals com per gaudir-lo. S’estigui com s’estigui.
I dilluns, flors
Un altre gremi que espera el pont de Tots Sants com l’aigua de maig és el dels floristes, ja que dilluns és el dia dels difunts i els cementiris s’omplen de flors de record als que ja no hi són. La flor per excel·lència als cementiris tornarà a ser, segons el Mercat de la Flor, el crisantem. Antigament, aquesta era l’única flor que resistia els primers freds de la tardor i es mantenia fresca i acolorida quan arribava l’1 de novembre. És fruit d’aquesta tradició que encara avui és la flor que més es porta als difunts. Dins de totes les varietats de crisantem, la ‘Snowdon’ ha estat la reina durant molts anys, però darrerament ha anat perdent terrenys a favor de l’anomenada ‘Boris Becker’, que rep el seu nom per la semblança a una pilota de tennis. Una altra de les que també crida l’atenció és l’‘Arenya’, de pètals llargs, prims i arrissats. Però per Tots Sants, la que més es ven és l’‘Anastacia’ de color blanc i groc.
Halloween, cosa de discoteques
Deixem per un destacat aquest ‘Halloween’ que sona i que és, a més d’estrany, estranger. La celebració de la nit del 31, en què els difunts tornen a la la vida en una mena de xou carnavalesc i fantasmagòric a la vegada és, encara, cosa de les discoteques i alguna entitat despistada. Les botigues de disfresses o complements “compren” la idea descaradament, però encara no es pot dir que hagi “quallat” gaire la idea. Segurament l’estat de la qüestió al que evoluciona la festa a casa nostra és a un híbrid entre les dues festes, en què l’estètica potent de la celebració americana convisqui amb els panellets o les castanyes. En aquest sentit és habitual barrejar elements com les carabasses foradades amb el menjar i el ritual típic d’aquí. I a tot això, la Conferència Episcopal, que ha volgut fer seva la tradició però dient als nens que es disfressin de Sants i no de fantasmes. Algú es disfressarà de Santa Semproniana?
