S’instaura un nou club esportiu a la ciutat de Mataró, el rugbi. Amb el nom ‘Rugby Club Mataró’ s’enceta, a més, un nou projecte que pretén crear una escola base per nodrir els presents i futurs equips d’aquest nou club. Amb un camp nou i adaptat a aquesta mena d’exercici, les més de cinquanta persones que entrenen setmana a setmana difonen i practiquen conjuntament un sol missatge, el respecte cap al rival, un dels trets fonamentals del rugbi.
Rugby Club Mataró. Aquest és el nom del nou club esportiu que oficialment ja s’ha instaurat a la ciutat, potser l’únic esport que hi faltava. Arriba amb molta força després de dos anys intensos de negociacions, esforços, papers i treballs. Amb quina finalitat? Donar a conèixer un esport que ni tant sols està arrelat a la ciutat però que, en canvi, aplega actualment una cinquantena de mataronins. El President del Rugby Club Mataró, Hèctor Rueda, explica la difícil tasca de desenvolupament d’una activitat esportiva com aquesta: “És complicat ensenyar a la gent què és aquest esport perquè tothom té al cap el futbol americà i no pas el rugbi”.
El rugbi és un un esport de contacte, no violent, on juguen 15 persones amb un camp similar al del futbol pel que fa a les dimensions. Objectiu? posar la pilota en forma de meló al camp del contrari. Tothom, qui més qui menys, ha vist alguna vegada aquest esport tant en televisió com en directe. És per això que oferir a la ciutat un esport d’aquestes magnituds, ha estat essencial i primordial per un sector que buscava alguna cosa més que els esports reconeguts.
El Rugby Club Mataró, neix el 6 de novembre del 2008 fundat per Paco Conde, ex jugador de la selecció catalana de rugbi. Comença gràcies a la iniciativa de quatre persones passant-se una pilota a la platja. Un gest que, segurament inconscient, ha esdevingut un somni per a molts. “El que em va fer moure a practicar el rugbi va ser la seva completesa, és a dir, no cal ser ràpid, àgil, flexible, fort, intel·ligent,... perquè ho has de ser tot alhora”, explica Borja Bleda, actual jugador del Rugby Club Mataró. El projecteSi tantes ganes hi han posat, tant jugadors com directiva, és gràcies al projecte que es planteja dins d’aquest club. Un projecte que pretén esdevenir la formació escolar del rugbi, fer créixer els més petits i atrevits amb una educació esportiva i diferent a la que tots estem acostumats. D’aquesta manera es crearà una escola base per a poder nodrir els presents i futurs equips d’aquest nou club i establir un lligam entre escoles per fer els equips encara més forts, tal i com ja es va començar a fer l’any passat amb l’Institut Puig i Cadafalch i el Miquel Biada de Mataró. Guanyar i pujar posicions o consolidar-se i tenir uns bons fonaments és una de les qüestions que ara per ara tenen molt clara des de la directiva. “No ens preocupa tant pujar de categoria com sí crear la base, una bona base et pot fer pujar”, explica el President.
Qüestió de valorsJuntament amb aquest projecte es transmetran tots els valors que també ensenya aquesta modalitat esportiva, com és el respecte al rival o al mateix àrbitre. Hèctor Rueda ens recorda que “els jugadors de rugbi no ens peguem, nosaltres parem els altres jugadors però no som uns bèsties ni ens trenquem el cap, sinó que busquem un bon joc, que a més, -afegeix el president del club- és un joc que es juga amb seny”. Sí que és veritat que es donen molts cops i és per aquest motiu que separem dues formes d’entrenament: una destinada als davanters, o com anomenen ells els ‘gordos’, i l’altre als ‘tres quarts’, altrament dit ‘primets’. Amb un nom o altre, uns es prepararan per rebre els cops i els altres per fugir-ne, tot i que “quan t’arriba la pilota, sempre pots fer el què vulguis: passar-la, xocar,... amb les mateixes oportunitats tant si t’has entrenat per a una posició o una altra”, explica Rueda.
Des de la mateixa presidència del club, reclamen subvencions per tirar endavant el projecte, tot i que confien que els arribaran, gràcies al nou camp municipal del Camí del Mig adaptat al rugbi i que ha permès poder inscriure un equip a la Tercera Lliga Catalana, començada el passat diumenge 17 i que s’allargarà fins la primavera.Un camp adaptatUna gespa una mica més llarga del normal, unes línies pintades diferents a la resta i unes porteries mòbils esperant la pilota ovalada. Això és el que té el nou camp Municipal del Camí del Mig adaptat al rugbi. El recent camp inaugurat, presenta totes les característiques bàsiques per poder practicar-hi aquesta especialitat. Tot i que és un pèl massa petit, com assegura el president del Rugby Club Mataró, entra dins les dimensions establertes dels camps de rugbi. Això facilita l’entrenament i el joc dels partits. El jugador Borja Bleda explica que la millora del camp i el canvi que han fet els mateixos jugadors ha estat ‘impressionant’ i reclama que “el següent pas, serà el camp propi amb porteries fixes”, recordant que ara comparteixen camp amb l’Associació Esportiva i de Lleure de Cerdanyola. Hèctor Rueda a més, destaca la importància d’unes bones infraestructures del camp, que ha fet, a més, atraure alguns jugadors que encara estaven indecisos: “Ara tenim un bon camp, unes dutxes amb aigua calenta i uns bons entrenadors, tot això ha ajudat molt”. Pacte amb l’USAP PerpinyàUn dels clubs de rugbi més importants del món és l’USAP de Perpinyà i amb ells, el Rugby Club Mataró, també ha establert un pacte, el Pacte pel Rugbi Català. Consisteix en cedir els jugadors amb més futur i projecte al seu equip a canvi de formació i material. “Segurament nosaltres no podem aportar en aquests moments tant com ells al nostre club però, a la llarga, esperem que sigui a la inversa”, explica Rueda, mentre refermava la importància de l’USAP com al gran referent del rugbi des de Catalunya.
El rugbi, tot i ser un esport desconegut encara per a molta gent i poc seguit al nostre país, està canviant mica en mica la seva percepció. Revifa fins al punt en què quinze clubs, en dos anys, s’han sumat a Catalunya fundant i inscrivint els seus equips, tres d’ells maresmencs: Calella, Arenys de Munt i el recent a Mataró. El Rugby Club Mataró ajudarà també a continuar ‘in crescendo’ l’expansió d’aquest esport al territori, gràcies al seu projecte i l’espectacularitat i el dinamisme que comporta aquest esport que, com diu la dita, “és un esport de marrans jugat per cavallers”.
Les noies del rugbi
L’equip femení també existeix en aquest esport. Tot i que el Rugby Club Mataró encara no tingui prou noies com per federar i inscriure el seu propi equip femení, ja n’hi ha alguna integrada al grup, com la Laura Pallarès. La jugadora afirma que s’hi va apuntar pel bon ambient que s’hi ensumava ara ja en farà sis mesos. Considera que el que fa més peculiar aquest esport és “el respecte dels jugadors cap a l’entrenador i cap a l’àrbitre”. Malgrat no pugui jugar en partits oficials de lliga, Pallarès, com les altres dues noies que també s’integren al grup, entrenen dia a dia esperant a tenir el seu propi equip ben aviat. “Penso que aquest esport encaixa molt bé amb Mataró ja que hi ha molta gent interessada en practicar-lo”, afirma Pallarès adonant-se que, des de la fundació del nou club “el nombre de persones va creixent cada setmana als entrenaments”. Desitja que el rugbi també arreli a la ciutat d’una manera trepidant.
El tercer temps amb el rival
Un dels valors que transmet el rugbi és el respecte al rival. Per fomentar aquesta mena de valors i apreciar l’esport des d’un altre punt de vista, es fa el que s’anomena el ‘tercer temps’. Es tracta d’anar a dinar o com a mínim a prendre alguna cosa amb l’equip rival, l’àrbitre i el públic, després de l’enfrontament. “És una manera de veure que l’enemic és dins el camp, a fora, tan sols som jugadors d’un esport”, explica Rueda. Un tercer temps, que des de les categories més inferiors fins a les games més altes, sempre hi és present, perquè “pràcticament és obligat dins el món del rugbi” explica el President del Club. I és que el Tercer Temps és una institució compartida per tots els estaments del rugbi mundial, des del nounat club mataroní als partits dels Mundials, el llegendari ‘Sis Nacions’ o els partits europeus de la Heineken Cup. És un valor intrínsec al rugbi, on es juga es fa tercer temps.
