Mataró va saldar dijous passat un deute històric. El Ple Municipal va augmentar la protecció dels esgrafiats de les façanes com a patrimoni històric i artístic de la ciutat. Per indicació i proposta del Consell Municipal del Patrimoni i amb tots els braços alçats a l’hora de la votació. Una unanimitat que ha de servir per fer cicatritzar una ferida que sagnava de fa temps. Mataró ha perdut molts dels seus esgrafiats i ara, després de llargues reivindicacions d’artistes i particulars reacciona. El “més val tard que mai”, serveix perfectament.
Mataró es reconcilia amb una de les principals característiques dels seus carrers històrics, passa a l’acció, salda el deute. Són diverses les interpretacions que es poden treure de l’acord del Ple Municipal de dijous passat. L’acord del màxim òrgan de l’Ajuntament serveix de punt de partida per iniciar els tràmits necessaris per augmentar la protecció dels esgrafiats de les façanes, un element patrimonial característic de molts edificis situats principalment al centre històric i a la zona més antiga de l’Eixample.
Els esgrafiats “un tipus de decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer punxant anomenada estilet, es ratlla contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret” són part essencial de l’ADN dels carrers locals. Històricament, des de finals del segle XVIII, a Mataró nombroses façanes incorporen elements estucats i els esgrafiats més artístics, són fills del noucentisme i representen la part essencial o més pública de l’obra d’un dels grans noms de l’art mataroní com és el de Santiago Estrany.
La Secció de Patrimoni del Servei d’Urbanisme ha dut a terme un estudi sobre els esgrafiats amb la col·laboració del propi Santi Estrany i Castany. L’estudi ha permès valorar l’estat dels esgrafiats a les façanes de la ciutat i les mesures de protecció necessàries per evitar la seva progressiva desaparició o degradació. L’artista Perecoll explicava enriolat a principis d’estiu que aquesta iniciativa de protecció dels esgrafiats, juntament amb la catalogació dels colors del centre històric eren “dues mostres que el Consell del Patrimoni Arquitectònic encara fa alguna cosa bé”. El citat Consell va encarregar i aprovar l’estudi que permet protegir, blindar les mostres d’art esgrafiat dels carrers mataronins.
Modificació del pla de patrimoniEls tràmits iniciats pel Ple impulsen una sèrie d’accions. Per exemple, una modificació puntual del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró per garantir la conservació dels esgrafiats que ja tenen algun tipus de protecció i ampliar-ne el catàleg existent. També es modifica l’Ordenança de Llicències, que es tramitarà de manera paral·lela a la modificació del Pla especial. Establirà l’obligatorietat de deixar constància documental de tots els esgrafiats de façana si s’ha de tramitar un projecte d’enderroc. Aquesta és l’única “pedra a la sabata” del projecte impulsat ja que no impossibilita la desaparició de més esgrafiats.La ciutat dels esgrafiats“Mataró és una de les ciutats amb més esgrafiats i estucats i fins ara la ciutat semblava viure d’esquenes a aquesta realitat”. És una reflexió de Santi Estrany, l’artista que més estucats ha fet i restaurat a la ciutat. Després dels acords presos, en els 99 edificis amb façana catalogada, qualsevol intervenció en aquestes façanes mantindrà i restaurarà els esgrafiats existents. Passarà el mateix amb els 49 carrers catalogats. En aquells edificis on es facin obres de reforma de façana s’hauran de mantenir els esgrafiats.
Segurament al parlar d’esgrafiats, tothom pensa en les grans icones, les més monumentals. En aquest sentit l’acord del Ple promou la incorporació de 10 plafons esgrafiats situats en façanes que no estan ni en edificis catalogats ni en carrers catalogats, però que tenen prou entitat per adjudicar-los el nivell de protecció H –protecció documental. Es tracta de 7 esgrafiats de Santi Estrany, 1 esgrafiat de Jordi Cuyàs, 1 esgrafiat d’en Parés de Mataró i 1 esgrafiat d’Eduard Alcoy. Passen a ser elements protegits que caldrà restaurar.
Pel que fa als esgrafiats no catalogats, es proposa deixar constància de la resta d’esgrafiats mitjançant la confecció d’un annex al Pla especial del Patrimoni, a mode d’inventari. La intervenció específica sobre els esgrafiats es completa amb la sol·licitud d’un informe al Departament de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental. Les coses, doncs, passen a fer-se ben fetes. Feia temps que s’anava darrera la catalogació dels esgrafiats. De fet, el propi Estrany havia llançat quasi SOS respecte la desaparició de moltes mostres d’art a les parets de la ciutat, entre d’altres 8 dels seus propis esgrafiats. La benedicció d’EstranyDe les noves obres protegides, destaca com no podria ser d’altra forma, el bagatge de Santi Estrany, el mestre dels esgrafiats. “Estic més que content que a Mataró, per fi i després de molt demanar-ho, es treballi per conservar els esgrafiats. És una decisió tardana perquè malauradament ja se n’han destruït molts, d’esgrafiats i estucats, però ja era hora que aquí valoréssim els elements decoratius dels nostres carrers”, sentencia Estrany. El veterà i polifacètic artista considera “simpàtic i agradable que hi hagi elements decoratius als carrers” i compara la desatenció soferta fins ara pels esgrafiats amb les polítiques aplicades a països centre-europeus: “Jo he viatjat força i em desesperava que mentre Alemanya i Suïssa conservaven tot el seu art de carrer aquí semblés que no ens interessava en absolut”. Estrany enyora la seva obra ja extingida. Cita per exemple el famós esgrafiat que fins i tot va fer que popularment es conegués l’actual Plaça de l’Ajuntament com la ‘Plaça dels Ninots’.
“Aquell esgrafiat va ser molt popular però el van destruir al cap de 6 anys de que hi treballés”, explica l’artista. Aquell era un esgrafiat de 250 metres d’àrea i com aquell arriben a 9 les obres d’Estrany extingides dels carrers de Mataró. L’artista lamenta que “mentre es destruia un esgrafiat del Carrer de Barcelona, es protegia la façana modernista d’una casa al Carrer de Sant Agustí”. I aquí pontifica en la crítica “en aquest país sovint s’ha volgut mantenir molt el modernisme i es presenta el nostre bagatge històric com si només hi hagués modernisme i es deixa de banda el noucentisme, d’on deriva bona part de la tradició d’esgrafiats de la nostra ciutat”.
Estrany, que compta amb 46 esgrafiats al seu haver, no vol ara passar comptes i es felicita de l’acció del Ple, que no només “blinda” obra seva sinó que, com s’ha dit, fa el mateix amb creacions d’Eduard Alcoy, Jordi Cuyàs i Parés de Mataró. “També s’ha de considerar un reconeixement als professionals dels esgrafiats que hi ha hagut a Mataró, no només als artistes, i a la gent de les cases on se’n feien i tothom que hi ha mostrat interès, és un triomf per a tothom”, explica Estrany. Sigui com sigui, les passes fetes per catalogar patrimoni o els colors del centre ara tenen la passa conseqüent amb la protecció dels esgrafiats que han singularitzat espais mataronins.
Ara faltaria, com tants cops s’ha demanat, que a l’obligada documentació que cal fer per la conservació d’aquests esgrafiats, s’hi afegeixi una política pro-activa de difusió de l’art mataroní al carrer. Una reclamació de Perecoll, de crítics d’art, de tots els artistes i de molta gent que és que al costat de cada monument, esgrafiat o element patrimonial hi hagi un indicatiu de quina és l’obra, de quina època i de quin autor. Per allò de fer cultura.
Estrany, el nom dels esgrafiats
Tot i que la protecció aprovada pel Ple afecta l’obra de quatre artistes, si algun nom s’associa a l’esgrafiat a Mataró, aquest és el de Santi Estrany. Artista pluri-disciplinar i polifacètic, Estrany ha destacat tant en la creació d’esgrafiats originals com en la restauració de vells com els de la Capella dels Dolors. Estrany, de 87 anys és fill del gran Rafael Estrany, artista i activista cultural sempre arrelat a la ciutat, que mai va abandonar.
