El Dijous Sant és, a Mataró, el dia dels Armats. Un dia amb tres actes amb participació dels soldats de pau mataronins, una marató de convenciment i fe que comença a les quatre de la tarda i acaba de matinada. L’esforç i dedicació dels caps de ferro durant el seu dia més actiu és segurament desconegut per al gran públic, que sols es queda amb l’elegància de les desfilades de carrer dels Armats. Abans d’aquestes, però, hi ha setmanes d’assaig, dedicació i estima pel que fan. I un seguit de passos a seguir en el seu dia gran.
L’hora a la que queden el Dijous Sant és a les quatre de la tarda, tres hores abans de la sortida. El Castrum, denominació romana de l’edifici de la Presó on els Armats hi tenen la seva seu, es va omplint a poc a poc de gent corrent que en poca estona començaran a esdevenir soldats romans de ple dret. Els responsables de l’entitat, inserida a la Congregació dels Dolors de Santa Maria, tallen el bacallà mentre els voluntaris es van posant les piles, vestint-se amb la requerida ajuda els uns als altres. El bon humor presideix la sessió de vestuari i, també, un rigorós ordre pel que fa a les vestimentes romanes de cadascun, una medalla que cal penjar a qui correpongui.
La túnica curta, deixant bona part de cuixa a l’aire, la cuirassa, el casc i els complements. Tot amb rigorós ordre, també les sandàlies, sota les quals un doble mitjó pel fred. El comentari sobre el clima, anant com van de curts els Armats, a més de tòpic és necessari.
SortidaAmb algun nervi, el Capità Manaia Romagosa fa quadrar l’exèrcit de la pau al pati de la Presó. Després surten en formació vers Santa Maria on recullen la bandera de la Congregació de mans de l’exalcalde Manuel Mas. De Santa Maria, on no hi cap massa gent més, desfilen fins a la Plaça de l’Ajuntament on l’Homenatge a la Ciutat es demora un xic degut a que s’és protocolari i el llegendari Peláez ha de passar a Jordi Romagosa l’espasa de Capità. Després, a la plaça plena, els quadres. I en acabat cap a la Nit del Silenci on les llances i els tambors hi trenquen el nom. Tot el procés l’ha seguit Anna Aluart.
