“09 09 09 és una noua intervenció amb nouranta-nou nouradors que noustraran la seva nou al carrer nou número nou de nou a nou el dia nou del nou del dos mil nou.” Sota aquest anunci digne d’un embarbussament, els organitzadors de l’efemèride anunciaven a la ciutat la seva intenció d’aprofitar un dia numèricament rodó: el 9 del 9 del 09.
Hi ha dies que són, de per sí rodons. Però pocs com el passat dimecres dia 9 del 9 del 09, una xifra que va aconseguir aplegar centenars de mataronins i mataronines durant tota la jornada. Però per entendre l’objectiu cal viatjar en el temps i situar-se deu anys enrere.El primer intent“El 9 del 9 del 99 vaig voler fer un happening. És quan no passa res però la gent s’aplega de totes maneres”, explica Neil Harbisson, un dels ideòlegs de l’efemèride. En aquella ocasió, de manera anònima i més aviat precipitada, Harbisson va penjar cartells per la ciutat anunciant que el dia assenyalat pretenia aplegar 99 persones al carrer Nou número nou. “Van venir 72 persones, no vam arribar a les 99 que volíem”, declara. La xifra d’assistents, no obstant, no era del tot decebedora. “No va estar tan malament i, a més, els dos números sumats, set més dos, donen nou”, observa Harbisson. Tot i que no es va assolir l’objectiu fixat es van assentar les bases del que deu anys després seria un èxit d’afluència.
La idea milloradaEnguany, Harbisson juntament amb Moon Ribes, Albert Ibáñez, M. dels Àngels Ballbé i Josep Manuel Calleja, sota el nom “Els nou nous”, han organitzat un acte que ha resultat multitudinari. Aprofitant la curiosa data, 9 del 9 del 09, han seguit jugant amb el número fins a límits que, com afirma Harbisson, poden arribar a l’absurd: “El joc fa gràcia, és tan absurd que pot no ser-ho”. La intenció era utilitzar el número, com en l’any 1999, però donar-li un valor afegit. “Vam reprendre i estructurar la idea, la base era fer una cosa el 9 del 9 del 09 però amb quin element? Xerrant vam arribar a la nou, el fruit sec... era perfecte”, explica Josep Manuel Calleja.
De reunió en reunió la idea va anar prenent forma a mesura que els fundadors trobaven sentit a allò que proposaven. La conclusió de les seves trobades fou que farien una exposició davant del carrer Nou número nou de nou del matí a nou del vespre amb noranta-nou nous fetes per noranta-nou creadors de Mataró. “Hem tingut molta cura que hi haguessin tots els àmbits representats: disseny artístic, disseny de roba, escultors, pintors, gent de música, de dansa, actors, perruquers, joiers, pastissers... la idea era englobar-los a tots”, afirma Calleja.
Tothom a la festaFinalment, el dia dels tres nous, la festa va ser continuada. Des de les nou del matí fins les nou del vespre, les noranta-nou nous van estar exposades davant de la llibreria Robafaves. Tothom va voler-hi participar d’una manera o altra. Els passejants s’aturaven per mirar l’exposició, els Capgrossos de Mataró van fer tres pilars de tres després del concert de Pau Riba i nombroses empreses van aportar el seu granet de sorra a la trobada. Així, per exemple, la Granja Queralt va fer coques en forma de número nou a les nou del matí per inaugurar l’acte, i Ca l’Uñó va aportar altres pastes al final del dia. Momo, l’IMAC, Vademimus, Can Xalant, Marcs a Mida entre altres, han fet possible la celebració de l’efemèride.
Així mateix, Caixa Laietana mostrarà les noranta-nou nous a la sala d’exposicions de la plaça Santa Anna del nou de novembre al nou de desembre amb l’edició del seu corresponent catàleg. En definitiva, el 9 del 9 del 09 va ser una diada quasi festiva en la que mataronins i mataronines de tots els àmbits, anònims o coneguts, de forma activa o passiva, van participar en una iniciativa ciutadana que ha arrencat un somriure a més d’un.
Nou de les noranta-nou nousEls noranta-nou treballs que van presentar els artistes citats van ser variats i d’un nivell molt alt. Nou dels creadors expliquen les seves nous i la seva pròpia interpretació: 1. Moon Ribes“ La meva nou té moviment i va del gris al blau. Al mig, el que uneix un color i l’altre és una tira de molts colors, cargolada. La meva primera intenció era que la nou es bellugués, que tingués moviment.”2. Josep Maria Codina“La meva és una nou que vessa: imaginació, els fluids, líquids del cos... el que es vulgui. És una nou que s’ha fregat i quan ha perdut la textura i els forats han sortit l’he buidat sense trencar-la. A dins li he posat un líquid que vessa i a partir d’aquí tothom pot pensar el que vulgui. Volia expressar que les idees no les podem tancar, les hem d’expressar, la llibertat d’expressar-se, com és aquest projecte.” 3. Emília Lloveras“La meva nou és una carcassa normal, orgànica i el fruit platejat. La idea és eternitzar allò bo de la nou que és l’aliment. Per això l’he fet metàl·lica, perquè duri i s’eternitzi.”4. Pol Codina“He fet una nou amb un obridor de ferro, l’he deformat i aguanta la nou com si fos una boca. Són les dents que ens permeten menjar les nous.”5. Ismael Cabezudo“He fet una nou, l’he reproduït vuit vegades més, fent un motlle i amb resina de polièster, les he pintat de manera hiperrealista i crida l’atenció perquè si passes molt de pressa es veuen nou nous. Era per jugar amb allò que és artificial i el que és natural, el que és còpia i el que és natural. No tenia una intenció més enllà de la juguesca. Senzillament volia mantenir el joc que faig amb el gravat que és reproduir de manera seriada una peça.”6. Joan Carles González Pujalte“He fet una nou en la que hi havia un poema brevíssim. Es preguntava què hi ha dins de la nou i jo mateix responia que ja se sap. Vull expressar que ara dubtem de tot i en aquest cas ja se sap el que hi ha a dins. Però i si no hi ha la nou?”
7. Marta Duran“La meva nou respon a una fórmula, el títol és una fórmula matemàtica. He seguit amb el joc del nou. A dins de la capsa he posat 99 papers de diari, 99 papers de revista, 99 cargols de mar. Barrejats amb els cargols hi ha 99 trossets de canyetes de plàstic i tot això fa de coixí. La nou està suspesa a pressió per nou canyetes de plàstic de color blau. El plàstic blau juntament amb la nou que és orgànica fan un contrast divertit i estètic. Al principi, en haver-hi paper, plàstic i matèria orgànica, podia tenir un sentit ecològic del que hem estat reciclant o intentem reciclar. Però he pensat que era millor seguir el joc del nou.”8. Narcís Calleja “Vaig fer una nou amb coses de musica que és el meu àmbit. Hi ha nou corxeres, una goma i un llapis. Volia expressar que el meu punt de vista més important és la música.”9. Neil Harbisson“La meva està segellada, és una nou pintada de vermell. És una nou que li envio a Fidel Castro. És una predicció. Vaig escriure carrer Llibertat 83, perquè aquesta és l’edat en la que morirà. Les nous van molt bé pel cor i, com que pateix del cor, li envio una nou pintada de vermell.”
Animació a nou bandes
Durant l’acte que es va celebrar el dimecres 9 del 9 del 2009, nou personatges armats amb disfresses de colors cridaners i pintes estrafolàries van donar encara més dinamisme a la festa. “Fem una performance i forma part del que és tot el moviment. Som nou personatges i la idea era posar l’espectacle, la diversió en les estones prèvies i durant l’actuació de Pau Riba”, explica Xavier Alomà, un dels membres del conjunt d’animació.
Que no falti la música
Un altre dels elements a destacar, a banda de la plasticitat de la diada, és la vessant musical. Un cop retirada l’exposició de nous es va celebrar un concert al que havia sigut el punt de trobada durant tot el dia: el carrer nou, número nou. Pau Riba va ser l’encarregat de posar so a la trobada. “Em sembla molt divertit i molt positiu celebrar efemèrides d’aquestes que no es tornaran a repetir fins d’aquí un mil·lenni, he vingut a cantar una cançó que es diu Tres, Trenta-tres, Tres”, afirma el cantant.
