El 7 de febrer del 2009 va ser un dia històric per a la denominada “cultura del foc” catalana. Mai com abans tants milers de persones, membres dels centenars de colles de diables i figures d’arreu de Catalunya havien aparegut junts i amb tantes coses a dir i amb tanta raó. Milers de persones van anar a Berga, proclamada capital de la cultura del foc per un dia ben fort que l’ús de materials pirotècnics al carrer i amb motiu de les festes a casa nostra “també és cultura.
L’escenari era propici i l’hora, tirant a greu. Dissabte passat milers i milers de persones van trobar-se a Berga per defensar la cultura del foc, amenaçada per l’aplicació que a l’Estat Espanyol pugui fer-se de la directiva europea 2007/23 que regula el mercat pirotècnic a escala comunitària. On si no a Berga s’havien de trobar més de 100 colles de diables, una cinquantena de figures de foc i inombrables grups de tabalers per a fer un acte d’afirmació conjunta? A Berga, on cada Corpus se celebra La Patum, declarada fa tres anys Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, allà havien de confluir totes les colles en un acte unitari, beneït des d’ajuntaments i des de la pròpia Generalitat de Catalunya, organitzat per les dues associacions que agrupen els diables i el bestiari de foc del Principat i mentre a Palma de Mallorca i a Castelló de la Plana la protesta agafava, amb sengles deslocalitzacions, l’abast sovint fictici del què són els Països Catalans.
A Berga s’hi anava a protestar una mica de forma preventiva. “No podem afirmar categòricament que la Directiva europea, dita Directiva del foc, ataqui la nostra tradició però cal estar alerta perquè a l’hora d’aplicar-la el Ministeri d’Indústria sigui curós amb el nostre fet cultural” va dir en roda de premsa Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Llavors per què tanta moguda? D’on ve l’espurna –i mai millor feta la metàfora– que va fer encendre una protesta unitària que va aplegar fins a 10.000 persones a Berga en un dissabte de febrer fred i desangelat? “El que hem de fer és saber treballar i estar alerta perquè legalment la cultura no en surti damnificada, caldrà treballar” responia Fontdevila. Cal treballar per preservar la cultura del foc.
La Directiva, origen del conflicte
La dita ‘Directiva del foc’ que pot acabar comportant la desaparició d’algunes comparses infantils que utilitzen la pirotècnia i que pot sentenciar de mort alguns actes com la pròpia Patum de Berga és, oficialment, la Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, que vol regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea. Els seus dos continguts que comporten major controvèrsia són la legislació respecte l’ús de materials pirotècnics per als menors d’edat i el referent als perímetres de seguretat per a l’ús dels mateixos. Aquestes dues mesures posarien, parlant “en mataroní” entre l’espasa i la paret comparses com la Momeroteta i el Dragalió o actes com l’Escapada que no complirien amb el text de la determinada directiva Europea. És a dir, que es carregaria els actes de foc de Les Santes, la Festa Major de Mataró. El que a Berga es demanava no és una revocació d’aquesta Directiva sinó una transposició de la mateixa de manera que es protegeixi i se singularitzin els usos que es donen a la pirotècnia i el foc quan aquests són culturals, cas de les colles catalanes de diables o, per anar més enllà, de l’ús del foc a les festes valencianes o a la pròpia revetlla de Sant Joan.
Les Directives europees no s’apliquen directament als països membres de la Unió. Són els estats els que han de “transposar” el contingut de les directives, és a dir adequar els seus marcs jurídics al contingut de la norma comunitària. I aquí és on tota la gent de la cultura de foc de Catalunya tenen clar que hi ha el cavall de batalla, en com Espanya aplica una directiva feta fora del reconeixement a les singularitats com és la cultura tradicional catalana.
La transposició, l’importantDit d’una altra forma, no es critica la regulació de venda i ús pirotècnic, es demana el reconeixement explícit en la llei espanyola a l’excepció que suposen els correfocs i festes amb foc de casa nostra. Amb aquesta lluita començant a encendre’s els primers passos de la Directiva en l’ordenament jurídic espanyol han comportat per part del Govern Espanyol la transposició de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per a l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per a elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de balls de diables, figures o la pròpia Patum.Idiosincràsia culturalEls materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb milers actes de foc anuals, per part de centenars de grups de Diables, bèsties de foc i colles infantils. Si la transposició de la Directiva tirés endavant al més pur estil “copia i enganxa”, això acabaria podent suposar, sent un xic catastrofistes, la desaparició dels grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història. I és el que es volia evitar. I per això es va anar a Berga.I la concentració va sortir molt bé, reconeixien tots els organitzadors. El programa d’actes era senzill però ja els més de 70 autocars que d’arreu van arribar a Berga auguraven una assistència màxima. Es va parlar amb força generositat intrínseca a la xifra a 10.000 persones. La xifra, sincerament, tant era. La cercavila pel Passeig de la Indústria de Berga de prop de 50 figures era impressionant com també ho era la Plaça de Sant Pere, la de la Patum, plena sense que fos Corpus, deixant milers de persones fora, atenta i amatent, contestativa i cridanera.
I és que per un dia les figures i balls de diables no van cremar. Durant el recorregut sols van cremar bengales, res de grans focs, era dia de contenció i protesta. Al cap de menys d’una hora de cercavila l’acte més purament reivindicatiu va començar amb els parlaments de l’Alcalde de Berga, el propi Fontdevila de la Generalitat i representants dels diables i colles infantils de Catalunya. Ells, els nens i nenes que cremen foc en clara expressió cultural eren la viva imatge d’una tradició que no vol acabar-se per un marc legal vingut de Brusel·les.
El final de l’acte va ser igualment especial. Els salts de La Patum que compten amb el foc, els fuets, com a element van aparèixer a la Plaça, a excepció lògica dels Plens. Les guites i les maces van convertir el final d’un acte reivindicatiu en una mena de Patum d’hivern poc ortodoxa però igual de sentida. Era el recolzament tàcit de La Patum, l’expressió màxima de la cultura del foc catalana, la protegida per la Unesco, que passava a liderar la reivindicació conjunta de totes les colles.I Mataró, al completI les colles de Mataró, conscienciades com ho va estar el Ple Municipal, en sols dos dies van organitzar un autocar i van ser, totes, presents a Berga. La Momerota i la Momeroteta, el Drac i el Dragalió, les Diablesses, els diables de la Llàntia amb facció infantil inclosa i la Colla Basilisc. Tota la cultura del foc mataronina va voler ser a Berga per fer pal·lès el suport explícit a la causa.
La presència completa de Mataró era única a la capital del Berguedà. Si s’exclou els propis elements de la Patum, cap de les grans ciutats amb grans festes majors de Catalunya van aportar, com Mataró, totes les seves figures a la concentració. Al capdavant i present al balcó de Sant Pere durant els parlaments el Regidor Sergi Penedès, especialment motivat al respecte.
I això, que totes les figures de Mataró hi fossin és important. Perquè per una vegada Mataró va fer un pas ferm, entre el Ple i l’assistència a Berga, dient fermament que la cultura del foc no es toca. Que no, que Les Santes, l’Escapada, la Momeroteta i el Dragalió no estan en perill. Que no, que la transposició ha de reconèixer que no és el mateix l’ús privat d’un element pirotècnic que el que, per Santes o Patum, encen l’interior dels catalans.
La Directiva de la discòrdiaLa ‘Directiva del foc’ que ha acabat propiciant tota la mobilització que va culminar dissabte a Berga suposa una amenaça per la cultura del foc en tant que “regula l’ús de materials pirotècnics per als menors d’edat i en quan estableix perímetres de seguretat de 15 metres per a la celebració d’actes amb ús de pólvora quan la gran majoria de places i carrers de Catalunya on des de fa segles s’hi celebren actes amb foc no compleixen aquests requisits” en paraules de Fontdevila. No hi ha consens, però, en què la directiva suposi una amenaça clara. Raul Romeva, eurodiputat d’ICV considera que la pròpia directiva “ja exclou les festes populars de tota la reglamentació” segons declaracions a Europa Press. En tot cas, el propi Fontdevila i Romeva, coincideixen a situar al Ministeri d’Indústria de Madrid la patata calenta: la transposició i el salvar les colles infantils i els actes com els correfocs.
Unanimitat al Ple MunicipalTots els grups polítics de l’Ajuntament van votar una moció que va presentar la CUP per la defensa de la cultura del foc. Va haver-hi unanimitat i es va acordar “Manifestar i reiterar el nostre compromís amb la promoció i el suport a les manifestacions de cultura popular tradicional catalana , “Demanar al Govern de la Generalitat mitjançant les negociacions que porti a terme amb el Govern Espanyol com a organ competent, que estableixi les mesures legislatives oportunes que preservin el caràcter singular de les manifestacions de cultura popular tradicional catalana i creativa, mitjançant una regulació específica de l’ús dels materials pirotècnics que garanteixin les expressivitats festives d’aquells grups i entitats de la cultura popular i les seves corresponents colles infantils” i “Iniciar els tràmits per la declaració de les manifestacions de la cultura popular vinculades al foc com a element del patrimoni cultural immaterial local”.
