El CE Mataró, al límit

Un canvi a la presidència, única solució per a un club degradat a tots nivells

Ja fa quasi un mes que el Club Esportiu Mataró està en crisi, en greu crisi esportiva i institucional. Un mes des que els treballadors i pares van plantar-se davant la directiva, més d’un mes que els jugadors ni han cobrat ni cobraran, un mes del club a l’aparador mediàtic patint una greu degradació interna que desemboca en un espectacle més aviat trist on ben pocs dels esdeveniments estan a l’alçada d’un club quasi centenari. Al mes de crisi es pot donar diagnòstic amb malalt, que està greu. La situació de jugadors i entrenadors és paupèrrima, a la caixa sols hi ha aire i Paco Gonzalo, el President, té dos possibles pretendents per seure a la llotja i intentar una missió quasi impossible: salvar el CE Mataró.L’statu quo del Club Esportiu Mataró és força desconcertant. Hi ha un ‘establishment’ erràtic que es resisteix a abandonar el vaixell, segueix el joc de cartes entre directiva –això sí Paco Gonzalo dóna la cara, menys als partits– i tant el futbol base com el primer equip aparentment segueixen fent la vida normal. Res més lluny de la realitat: la situació del club és límit.

Els representants del treballadors i entrenadors del futbol base de la Fundació Privada Mataró van entregar aquest dilluns una carta a la directiva de l’entitat, on sol·liciten una reunió urgent per parlar de la greu situació del club.

 

Els treballadors de l’entitat tornen a l’atac com a defensa després de la reunió el dia 13 de gener amb la directiva, representants dels pares de la base i l’ajuntament de Mataró. Llavors es va donar un marge de 10 dies, és a dir fins al dia 23 de gener, per tal que la directiva actual deixés la gestió de l’entitat i arribés amb algun pacte amb els interessats en adquirir l’entitat per acabar amb la greu crisi econòmica i institucional que pateix el club. Límit sobrepassatDoncs superada amb escreix la data límit del 23 de gener, els treballadors del Mataró consideren que l’actual president del club, Paco Gonzalo i la seva directiva “no han posat cap mena de facilitat a l’hora de negociar la venda del club, i que per tant s’hauran de prendre mesures al respecte”. D’aquesta manera els representants dels entrenadors esperaven reunir-se amb la directiva en un període de dos dies. Sinó l’amenaça era clara: amenaçaven amb anar a la vaga d’entrenaments immediatament i deien que aquesta s’allargaria fins que el president Gonzalo no abandoni l’entitat groc i negre.

A més els entrenadors en aquesta carta expressaven que la directiva actual no només no ha mostrat cap interès per arribar a cap acord amb els compradors del club, sinó que tampoc ha atès les necessitats bàsiques pel bon funcionament de l’entitat. D’aquesta manera han denunciat que durant les dues últimes setmanes el club no ha donat els diners per pagar els arbitratges, que m­olts cops no s’han pogut pagar i que altres vegades han hagut de pagar els mateixos pares.

Una altra de les reclamacions és que les farmacioles estan buides i que fins i tot alguns equips, com és el cas del Juvenil de Divisió d’Honor, s’ha quedat sense roba per poder jugar els partits de competició. A tot això se li ha de sumar que la directiva ha donat la baixa federativa a alguns jugadors sense comptar amb l’aprovació ni la coneixença dels coordinadors ni entrenadors. Els entrenadors diuen prouSegons els entrenadors tot aquest cúmul de problemes i dificultats està fent que cada cop la situació a l’entitat sigui més insostenible, a la vegada que la participació d’alguns equips a la competició oficial comença a perillar. Segons els entrenadors aquestes dues darreres jornades s’ha pogut competir gràcies a l’esforç econòmic extra que han fet alguns pares i a la bona predisposició del comitè d’àrbitres catalans, però avisen que això no sempre serà així i que si no es troba una solució ràpida tota la base de la Fundació pot acabar desapareixent.

Perquè això no acabi passant –és de suposar que cap dels actors d’aquesta crisi ho vol– a la crida pública de Gonzalo que buscaria una sortida de la presidència i un nou hoste al seient presidencial hi va respondre primer l’empresari Eulogio Carmona i després l’exfutbolista de l’Espanyol, i actual mànager, Mágico Díaz. Indicis de llum al final del túnel.Dos possibles compradorsUn cop es va saber quina era la situació del club, Eulogio Carmona es va personar com a primer i únic interessat en fer-se amb l’entitat. L’empresari mataroní que sempre s’ha posicionat a favor dels treballadors del club, fins i tot va desvetllar algunes de les idees del seu nou projecte, com canviar els estatuts del club, donar més poder al soci, formar un primer equip amb jugadors de la pedrera i nomenar Jordi Pi com a entrenador d’aquest en detriment de l’actual tècnic Jaume Creixell. Després d’una primera presa de contactes entre Carmona i Gonzalo les negociacions pel traspàs del Mataró semblava que anaven per bon camí fins que va arribar l’hora de la veritat, és a dir de saber realment quins eren els deutes de l’entitat. Segons Carmona només el que es devia als bancs pujava a més de 600.000 euros, mentre que Gonzalo ha dit més tard que aquest deute era de 400.000. Sigui el que sigui el que es deu, a tota aquesta xifra se li ha de sumar tot el que es deu a jugadors, treballadors i proveïdors.

Doncs bé, un cop establert més o menys quin era el deute del club, van arribar els problemes, i que Gonzalo i alguns dels seus directius van demanar crèdits per l’entitat i els van avalar amb propietats seves, Eulogio Carmona va dir que ell assumiria només els deutes del club, que si un crèdit anava a nom del president sortint ell no l’assumiria.Carmona, aparcatDesprés d’una tensa reunió entre Carmona i Gonzalo es va decidir, en aquest front, aparcar les negociacions. A dia d’avui aquestes estan en punt mort. Tot i això l’empresari mataroní ja ha expressat la seva intenció de no negociar més amb el president, però de la mateixa manera ha explicat que seguirà estant al corrent de l’actualitat del club i que ja sigui com a comprador o com a col·laborador treballarà perquè el club torni a la normalitat i no acabi desapareixent. L’opció Mágico DíazJa durant les reunions entre Carmona i Gonzalo, va sonar el nom de Mágico Díaz com un dels possibles interessats en comprar el club. Primer semblava un rumor fals tret per Gonzalo per pressionar Carmona, però un dies més tard es va saber que aquest rumor era cert, i que Mágico s’havia de reunir amb Gonzalo el dia 30 de gener. Doncs bé aquesta reunió al final no es va celebrar ja que l’actual president de l’entitat mataronina va al·legar que estava malalt. Després d’això les dues parts es van citar per fer-se un truc dilluns per quedar, però a hores d’ara encara no sabem quan serà la reunió, i és que com ja ens va avançar l’ex jugador de l’Espanyol i actual representant de jugadors Mágico Díaz “Les negociacions van per llarg, jo soc la persona interessada en el club i abans de posar els diners n’ho de pensar molt i veure com està tot”.

Això vol dir que Mágico abans de res el que vol saber és com estan els comptes del club, per després dir si l’interessa el Mataró o no. En aquesta línia l’ex espanyolista explicava a El Tot Mataró que les seves intencions són bones, i que creu que el Mataró és un club amb un potencial força gran i que si ell aterra a la ciutat és “perquè crec que aquesta entitat pot estar a dalt del futbol català”.

Això sí, l’interessat també va dir que entén les presses que tenien pares i treballadors de l’entitat per solucionar el problema però que ell encara ha d’estudiar quin és el veritable estat econòmic del club i que això segurament portarà un temps. Gonzalo, entre l’espasa i la paretAquesta situació de dos compradors que volen però no dolen, que volen veure els números l’un i que un cop vistos fa mitja passa endarrera l’altre és l’actual al CE Mataró. Inherent a tot, Paco Gonzalo, el President discutit per els seus treballadors, l’afició organitzada i la massa social propera a la sensibilitat groc-i-negra, s’aferra a la cadira mentre reitera en totes les aparicions públiques la disposició a marxar, però a marxar negociadament.

 

L’encara President, que encarna juntament amb l’entrenador Jaume Creixell la viva imatge d’un club que es desfà però es resisteix a disoldre va esquivar totes les trucades d’El Tot Mataró aquest passat dimarts mentre es reunia amb alguna de les parts en conflicte.

Quasi centenari i amb un reconegut “potencial” amagat a la seva base, el Mataró camina deambulant en una direcció de la que molts no volen ni sentir a parlar. I no és qüestió de qui ha fet el forat a la barca, sinó de qui en treurà l’aigua. El Mataró no aguantarà més així. Dirà prou. Pot enfonsar-se.

Greu situació esportiva

A la mala situació econòmica i institucional del club groc-i-negre se li ha d’afegir com a agreujant la paupèrrima sitació esportiva en la que es troben els seus dos equips més icònics, el Primer equip dins la Tercera Divisió estatal i el Juvenil, fins enguany joia de la corona, ara vinguda a menys, que jugava a Divisió d’Honor juvenil, colze a colze amb els grans de l’esport català com Barça i Espanyol. Els dos equips estan ara en descens. El Primer té la salvació a prop però travessa una mala ratxa de resultats i costa fer-se a la idea que la situació tiri endavant. Pel que fa al juvenil ja està virtualment a segona categoria després d’una temporada horrorosa en la que els afers externs han ajudat a la mala trajectòria de l’equip.

Els pares de la base

Pel que fa a la situació dels pares que tenen els seus fills jugant a la FPE Mataró, un grup d’aquests voluntàriament s’ha reunit i han format un grup que està representant els interessos dels pares i que ja s’ha reunit amb les parts implicades. La postura d’aquests és que amb l’actual directiva no es pot confiar, i que s’ha de trobar una solució el més ràpid possible per tal de tornar el més aviat possible a la normalitat l’entitat. A banda donar suport a les reclamacions dels treballadors del club que van ser els que van fer sonar el senyal d’alerta, aquest grup de representants dels pares ha tingut unes reunions amb l’ajuntament. Tot i que el que es va decidir en aquestes reunions ha quedat en secret, sembla ser que els pares, després de reunir-se amb l’administració, tenen un as a la màniga que si prospera podria inhabilitar l’actual junta directiva de l’entitat.