Es convindrà que facebook és el gran fenomen dels darrers anys. D’ençà que la irrupció d’internet va trastocar el món, les relacions entre persones i col·lectius no havien estat tant a l’ull de tots els objectius com ara. Les xarxes socials representen un nou escenari per a la comunitat cibernètica i tot i que aquesta per naturalesa no té fronteres ens hem volgut fixar en què hi ha de Mataró a facebook. Un passeig que permet descobrir diverses finestres de Mataró a la gran xarxa social.
Un exercici tan senzill com el de buscar tots els grups relacionats amb la ciutat permet descobrir una mica de tot. Abunden els grups d’escoles, ex-escolars o locals nocturns. Però destaquen, bàsicament –i ja que en parlem “en modern” les fricades. Autèntiques extravagàncies internàutiques.
El que tingui un compte a facebook i la porta oberta a aquest món paral·lel de la xarxa social més utilitzada entendrà fàcilment la relació i el contingut que es pot trobar si busques aspectes relacionats amb Mataró al facebook. No és ja sols que et puguis relacionar i fer-te “amic” –Facebook ha ampliat sensacionalment l’amplitud semàntica de la paraula amic– amb qualsevol mataroní amb perfil propi a la xarxa, sinó que, a més, pots inscriure’t en grups, en una sort d’associacions dins internet, d’agrupacions de gent amb interessos comuns. És en la creació i difusió de grups com aquests que un pot apreciar, directament, grups tan estrambòtics com els ‘Fans del Frankfurt de La Riera” que prediquen devoció al conegut establiment de menjar ràpid del costat de l’Ajuntament o esperpèntics com els que proposen una nova religió, l’Esglèsia d’en Robafaves.
Ja no és tant el repassar els grups estranys que facebook hagi propiciat a Mataró o assistir a declaracions conjuntes en sentit polític o social. El que preval, d’entrada, és fer la inferència de preguntar-se de què serveix, realment, tot el que comporta Facebook.La tesiEl sociòleg Albert Tapia va estudiar l’any passat des de la Universitat Autònoma de Barcelona el fenomem Facebook. Actualment estudia a la Universitat Pompeu Fabra i està preparant un estudi que vol relacionar les Teories de l’Acció Col·lectiva amb el fenomen facebook.
Albert Tapia explica que plataformes com facebook “permeten gestionar i reproduir el capital social dels seus usuaris. El desenvolupament del capital social és essencial, no només per a la democràcia, sinó també per al desenvolupament, doncs agrega intel·ligència, flexibilitat i ubiqüitat a les formes com nosaltres pensem i actuem socialment”. És en aquest sentit que s’explica l’eclosió del fenomen de xarxa social en base a que “permet la possibilitat d’escurçar distàncies, de generar canals d’informació, de desenvolupar identitats, i de generar aplicacions i coneixements sense haver de dependre de generadors de web”.Segons aquest llicenciat en sociologia, “Cada vegada que ens topem amb un test del tipus quin tipus de català ets? O quin tan jugador del Barça ets? ens trobem davant una una aplicació, capaç de ser creada per qualsevol persona o usuari. La gràcia de Facebook és que pots tenir tantes aplicacions com desenvolupadors potencials té la plataforma, perquè no necessito saber programar per a desenvolupar una aplicació” sostè Tàpia. El sociòleg destaca també entre les gràcies d’aquesta plataforma el que “ara tots podem ser actors i no de repartiment, sinó principals.” Democratitzador d’internetFacebook posa encara més l’accent que altres plataformes com MySpace o les aplicacions wiki com a fenomen “democratitzador” d’internet, en la línia de la idea esbossada pel professor José Antonio del Moral en el seu llibre Web 2.0, un manual de referència.
Resumeix Tapia que “el que estàs fent (entrant a Facebook) és permetre que un altre entri en el teu espai d’intimitat. I en aquest sentit reconfigura l’espai del públic i el privat. Et permet conèixer a les persones darrere dels seus rols, i això té els seus riscos”. Tapia preveu les potencialitats de la xarxa.
“Els pròxims escàndols polítics es coneixeran a través de Facebook”, perquè segons ell “permet la multiplicació del capital social de les persones i per tant és capaç de plantejar la capacitat per a acollir comunitats que els donen més sentit a les nostres vides”. És aquella teoria que diu que saber que uns altres pensen com jo fa que valori més la meva identitat i idees, bàsica en l’estudia de les accions col·lectives. “És una sensació que no és exclusiva de les tecnologies de la informació, sinó que també apareix a la vida gregària i el llenguatge. Ara però, les noves plataformes i xarxes socials duen aquest sentiment de comú, de xarxa, de relacionar els que pensen igual a una nova dimensió”.Grups generals, discoteques i escolesEn aquesta nova dimensió del sociòleg cal introduir-se per veure què surt de Mataró a internet. Aquí és on es troben grups variats amb grans diferències de membres subscrits. Tornant a la teoria “d’identitats compartides” per grans grups de gent al voltant d’elements mataronins n’hi ha poques.
Existeixen dos grups ‘Mataró’ que agrupen a 1.600 i 600 persones i que volen ser punt de trobada dels usuaris de facebook de la capital del Maresme. Són dels més nombrosos, al nivell d’un grup que toca la vena més identitària, es fa dir ‘Les Santes de Mataró’ i en suma quasi 1.500.
Si la relació ha de ser numèrica cal convenir que els locals nocturns més populars de Mataró també tenen molta acceptació. La Sala Privat té quasi 1.600 membres a Facebook i Vinizius 1.300 i Ambient quasi 800. Tots els locals d’oci nocturn de la ciutat tenen ja un espai obert a Facebook, fins i tot, per posar un exemple, la discoteca Studio que obre el 14 de febrer i abans de ser una realitat ja suma més de 200 “amics”.
Una de les grans utilitats que té facebook és que permet una nova dimensió en la relació entre persones i propicia retrobaments, refer antigues amistats o coneixences. En aquest sentit el número de trobades i sopars d’ex-escolars d’una època determinada en aquella escola o institut s’ha multiplicat exponencialment des de la irrupció de la xarxa social. Els grups d’ex-alumnes també tenen èxit. L’Escola Pia Santa Anna té més de 1.100 membres, l’IES Alexandre Satorras supera els 600 i Salesians o el Cor de Maria també el segueixen de prop.Després de les discoteques i els grups d’ex-escolars hi ha els grups “santeros” com el de fans de l’Escapada a Negra Nit i el Desvetllament Bellugós, grups com el de “Mataró is good, Mataró is google”, o el de mitjans de comunicació, o senzillament grups d’amics. “No se sap què serà facebook però tots volem ser-hi per veure-ho”. Sentència de sociòleg.
Reivindicacions i fricades
El més curiós del “facebook mataroní” són les reivindicacions i grups “friquis” que s’estenen. N’hi ha un que demana amb força “El Maresme lliure i tropical”, o la més vehement “Mataró capital, Argentona sucursal”. Des de la vila veïna es respon amb un grup “Mataró fa pudor” i entre les millors reivindicacions (església d’en Robafaves, Bicing a Mataró– destaca els que demanen el retorn del Bar Canaletes. 
Grup d’El Tot Mataró
Des fa dues setmanes que El Tot Mataró i Maresme també té la porta oberta al món de facebook amb un grup “El Tot Mataró i Maresme. A prop teu” que en menys de dues setmanes ja ha sumat 260 membres.És important tenir una cama situada en la revista que té el lector a les mans però amb l’altra anar agafant embranzida en el món de les noves tecnologies, amb facebook i la web totmataro.cat renovada al juliol.
Els “amics” dels polítics
La febre d’establir relacions que representa facebook ha interessat, com no, els polítics de la ciutat que, igual que van fer el seu dia amb l’eclosió del fenomen dels blocs a internet s’han apuntat quasi en massa a la moda del facebook i ben no tenen perfil propi a la xarxa. Però no només això, en aquest sentit és curiós observar les tendències d’alguns d’ells, la relació de les seves amistats de facebook i, fins i tot, el morbo –també disponible– de veure qui tenen d’amistats en comú.L’Alcalde Joan Antoni Baron és un usuari referent de Facebook amb més de 1.300 amics, la major part mataronins i mataronines. Cap dels altres altres líders de la ciutat se li acosta. Joan Mora de Convergència i Unió té 241 amistats, Juan Manuel López quasi 80, Quiti Guirao de ICV-EUiA en suma 150, Francesc Teixidó d’ERC en suma 62 i el cap de la CUP, Xevi Safont Tria en té 73.
