Com diria el poema que per aquestes dates torna com el torró “ho sap tothom i és profecia”. Fins i tot el mateix Alcalde Joan Antoni Baron en feia especial ressenya quan valorava el primer any de legislatura, el juny passat. Aquest any ha estat un any crispat. De tensió. De Plens municipals amb ambient que podria haver tallat amb un ganivet, d’acusacions creuades, discussions tan estèrils com llargues i sovint massa sospites i més mitges veritats que mentides.
La temporada política, si féssim el símil, ha estat dura cada primer dijous de mes, el partit ha estat dur, de cos a cos. Sense que ningú vulgui ni hagi de demanar una bassa d’oli per un espai d’eminent causa política, alguns moments i imatges del 2008 semblen lloses que arrosseguen al negativisme el balanç polític de l’any. D’un any d’avenços en diferents aspectes i bones notícies, reformes, inauguracions o grans notícies com, ja en la darreria de l’any, la pluja de 21 milions d’euros que de la mà de Zapatero ha de permetre a Mataró posar al mal temps bona cara i arreglar-se una mica en temps de crisi. Però més que l’any de les polítiques, lamentablement, han ressonat més els polítics.
Serà allò que el soroll sovint ofega les paraules però sovint les polèmiques i unes relacions tibants a la llum del dia entre els tres partits que manen i els 3 que fan d’oposició han pogut a moments d’oasi i decisions consensuades, transcendents i de pes. Si ha estat l’any dels Serveis Territorials a casa nostra, de l’acord pel Pacte per la Nova Ciutadania o d’un acord, encara que de mínims, per a l’impuls marítim de la ciutat, també ha estat un any de casos.Primer plat ‘Cas Bassas’L’any va començar fort amb el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas a l’ull de l’huracà en un “Cas Bassas” perllongat que va enllaçar el “Manifest dels 6” amb què associacions de veïns donaven suport a la vinguda d’El Corte Inglés en detriment de la posició de la FAVM alineada amb “Salvem Can Fàbregas” fins a la revelació de les relacions de parentesc entre el propi regidor i l’empresa que havia venut la finca on s’aixeca la farinera que –a mesura del temps i de les decisions– començava a desaparèixer del mapa i la tertúlia política local. El cas Bassas va acabar donant un més que desagradable regust a la vida política local amb l’oposició carregant tota la cavalleria, demanant la dimissió de l’home fort del govern i fins i tot els dos socis del PSC al tripartit fent públic un cert malestar per la poca transparència. Finalment i després de dues sessions plenàries amb força mala baba en què fins i tot Baron va perdre els nervis defensant el seu Primer Tinent d’Alcalde, un informe del Secretari va tornar a ser la taula de salvació per la versió oficialista que l’oposició mai ha acabat creient.El Ple com a aparadorMés que mai aquest any la sala de sessions de l’Ajuntament ha estat seu de protestes públiques i enfrontaments polítics. Quan les protestes de ‘Salvem Can Fàbregas’ i el ‘Cas Bassas’ ja formava part més del paisatge antic que del real del panorama polític de la ciutat, pel Ple hi desfilarien els botiguers dels voltants de la Plaça de Cuba per protestar per la reforma proposada –i durant l’Agost, consumada– per l’IMPEM d’Alícia Romero. Les protestes contra la telefonia mòbil ja són part del paisatge, i pel Ple hi anirien desfilant, per exemple, els militants comptats que té Ciutadans i que sols apareixen quan hi ha un atemptat mortal d’ETA. Les condemnes institucionals per part del Ple als assassinats de la banda terrorista també han estat guió per a la divisió. En aquest cas la CUP s’aïlla amb una declaració de condemna pròpia i Ciutadans –que un dia va comparèixer fins i tot amb Albert Rivera al capdavant– té el minut de glòria. Més desfilades pel Ple, les dels veïns de l’Escola Freta contra l’ampliació de les instal·lacions, la d’un col·lectiu de solidaritat amb el tal “Franki” Argemí, terrassenc detingut per despenjar una bandera espanyola o, la més sorollosa i la que va propiciar un dels plens més beliciosos que es recorden, la gent del Casal de Joves de Cerdanyola i del Xerinola.Cas CernudaAbans, de la mà de l’ex cap de Policia Municipal de Mataró, la ciutat torna a sortir als diaris. Joan Francesc Giménez Cernuda va ser enxampat ebri en un control d’alcoholèmia de la Policia Local de Barcelona. La gravetat del cas revesteix en un fet quàdruple i com a tal va marcar també la seva setmana negra dins la política local. A més del propi fet que un agent cometés similar delicte, Cernuda ho va amagar durant un mes als seus superiors –en el moment dels fets Ramon Bassas, quan va esclatar l’escàndol ja s’havia reincorporat Oriol Batista al capdavant de Via Pública– i un cop es va donar a conèixer l’escàndol, el govern va encarregar un informe que havia d’emetre Lluís Miquel Clemente, el secretari de l’àrea que incumbia el cas. Tot plegat va agafar més pes i suspens quan Clemente va ser apartat de l’informe i posteriorment sancionat per falta lleu per haver estat l’advocat defensor de Cernuda en el judici ràpid efectuat a l’excap de la Policia. Clemente també havia ocultat això als responsables polítics del cos policial mataroní. Inclús en un cas com aquest, en què el govern va aplicar suspensió d’un any de feina i sou per Cernuda, l’oposició va estendre l’ombra del dubte respecte la posició governamental. CiU va arribar a declarar que el govern havia demorat la sortida a la llum pública del cas per no esquitxar encara més Bassas i tots els partits de l’oposició van acabar per criticar la solució del cas.I és que ja al juliol el govern donava a conèixer que, un cop complerta la sanció, Giménez Cernuda seria recol·locat a l’empresa municipal Gintra, d’alt càrrec de nova creació. La solució va crispar l’oposició que va interpretar el nou càrrec més com a premi al detingut ebri que com a cap altra cosa.L’afer Cernuda va ser la segona i darrera escletxa en la unió del tripartit després del Cas Bassas, dues “divisions” solventades amb comunicats públics d’Iniciativa i Esquerra amb lleu desmarcada respecte el PSC.El lloguer d’ActuaPer acabar amb el seguit de dissensos, convé destacar com a l’abril es destapa que l’empresa Actua no paga el lloguer de l’amplíssim immoble municipal que ocupa des de la seva obertura “perquè les obres de la plaça de la Muralla no estan acabades” en explicació pública del regidor Ramon Bassas. De polèmica en polèmica, l’oposició va saltar denunciant un suposat tracte de favor a un llogater tan especial com és Actua. El soroll contra la feinaHa estat un any, doncs, de bona davantera rival de l’oposició i ferma defensa d’un govern que, començant pel mateix Baron, reconeixen la crispació però reivindiquen per sobre del soroll la bona feina de govern feta. Aquest atac-defensa té un altre bon exemple amb la subvenció feta als Armats per al seu viatge a Roma que de seguida va encendre la metxa d’una polèmica també ràpidament apagada. És qüestió del joc local, en matèria política, el que marca una legislatura en la qual, mentre els sabres segueixen enlairats, Mataró fa passes claus com l’ajuda rebuda dels 21 milions d’euros, l’aprovació dels pressupostos, l’Escola de Música, la Taula de la Formació Professional, la política cultural o l’avenç patent del TecnoCampus. Molt simptomàtic d’uns polítics que posant-se d’acord en instal·lar una senyera a la Plaça Santa Anna ja tenen l’icona de l’any.
