Dilluns de bon matí, cinc dones s’afanyen a col·locar les últimes fotografies, a penjar els últims objectes i a retocar els darrers plafons. L’exposició a la biblioteca Pompeu Fabra ha d’estar acabada aquest mateix dia, així que s’han d’afanyar. Però sempre hi ha temps per a un merescut descans en mig de la feinada. Un cafè prop d’allà aixecarà els ànims per reprendre la feina amb forces. - Els diners que es van aconseguir amb la recollida de piles s’utilitzaran per muntar uns jocs infantils a la plaça del Voluntariat que l’Ajuntament finalment va dedicar als voluntaris, al costat del poliesportiu Teresa Maria Roca i Vallmajor-, diu la Maria Lluïsa, remenant la tassa del cafè per dissoldre-hi el sucre.- Però aquella plaça és per a tot el voluntariat de Mataró i jo crec que no està en un lloc adient. No es poden posar jocs infantils perquè tot és pavimentat. Ho haurien d’haver fet abans i millor -, opina l’Anna.- Hi estic d’acord, però de tota manera dóna satisfacció. És una forma de reconèixer la feina feta. Ara, no crec que cap de les que estem aquí fem de voluntàries per una plaça o alguna cosa –, respòn la Maria Lluïsa oferint un somriure de complicitat a les seves companyes.- La plaça és un lloc petit i esquifit, però si m’oferissin diners per fer de voluntària no ho faria –, afegeix la Tània, asseguda davant seu.- Jo tampoc acceptaria diners pel voluntariat -, afirma la Dolores des de l’extrem de la taula. - Ni jo. Tant sols fer el què fem és gratificant -, conclou la Marcela.Totes cinc són membres de Voluntaris pel Futur. Elles, més que ningú, saben els sacrificis que suposa ser voluntari. No obstant treballen amb alegria i constància per fer de Mataró un lloc millor.
La veu de l’experiènciaCom a sòcia fundadora, Anna Torrent és una de les més veteranes de Voluntaris pel Futur. Per això pot explicar per experiència pròpia el començament de l’associació. “A Mataró ja hi havia un grup nombrós de voluntaris que ajudàvem en els esdeveniments esportius”, explica. Després de les Olimpíades de Barcelona, l’any 92, l’Ajuntament va reunir-los en un sopar per fer-los saber el seu desig de mantenir el voluntariat que havia fet una feina tan beneficiosa per a tothom. “Hi vam estar d’acord però amb la condició que ens ajudessin: la qüestió no era ajuntar-se sinó que es necessiten diners”, recorda Torrent. Era l’any 93 i l’Ajuntament els va destinar recursos perquè poguessin tirar endavant el voluntariat. Es pot considerar que aquest va ser el començament de l’associació del Voluntariat pel Futur.A partir de llavors es van començar a organitzar les tasques que s’havien de portar a terme. “Es van fer unes àrees perquè a uns els agradaven més l’esport, a d’altres més l’activitat social, a uns altres la cultural... nosaltres col·laboràvem en tot”, relata Anna Torrent. De fet, això encara és així. Una de les activitats que Torrent recorda amb més intensitat són les curses. “La policia de Mataró no té prou efectius per cobrir totes les cantonades dels recorreguts”, afirma. Així doncs, els cossos policials es situaven en les zones més conflictives o perilloses, mentre que els voluntaris s’havien d’ocupar de la resta de trams. Ja fa temps de les primeres carreres, però no sembla que els voluntaris se’n cansin. “La veritat és que no em pensava que duréssim tant, perquè quan veus que comença a desaparèixer gent creus que tot se’n va en orris”, explica Anna Torrent. No va ser així, i la perseverança d’algunes persones van assegurar la supervivència de l’associació.
La perspectiva dels anysMaria Lluïsa Garcia va ser voluntària olímpica des del grup de Premià de Mar, població en la que residia llavors. “Passejant per Mataró, un cop acabades les Olimpíades, vaig trobar l’Anna Torrent i em va dir que estaven muntant un grup de voluntaris”, diu Garcia. No s’ho va pensar dues vegades i des de llavors és la sòcia número 101 de Voluntaris pel futur. Com Torrent, porta quinze anys a l’agrupació i ha sigut testimoni directe de la seva evolució. “En general ha estat una tasca molt bonica, s’han fet moltes coses, ha sigut molt positiu”, afirma Maria Lluïsa Garcia. De la mateixa manera, creu que el voluntariat és una “tasca que no es veu massa però si no es fa es troba a faltar”. En aquest sentit assenyala diferents activitats que s’han realitzat al llarg dels anys: fer inscripcions quan hi ha una cursa, de repartir adhesius a l’autopista en campanyes del foc, ajudar en campanyes de donació de sang, participar en l’organització de pedalades, curses del Pryca... Allà on els han necessitat, Voluntaris pel Futur han donat un cop de mà, molts cops, indispensable. “Crec que moltes activitats que es fan a Mataró no es farien o es farien pitjor si no hi haguessin els voluntaris”, opina Maria Lluïsa Garcia fent una mirada retrospectiva.Durant els darrers quinze anys, la voluntària 101 de l’associació ha pogut comprovar quines son les mancances que afecten més directament a Voluntaris pel futur. D’una banda, la manca de recursos és una preocupació constant: “Haver d’estar molt al darrere de la gent, si falta una cosa o una altra, si l’Ajuntament ens ha posat tanques o no...”, afirma Garcia. D’altra banda, la implicació del voluntariat: “Falta gent que realment s’impliqui força, sempre valorant que per circumstàncies personals a vegades no pots fer el què voldries”, diu la voluntària. Actualment, Maria Lluïsa Garcia fa una tasca de voluntariat social portant noies amb discapacitat a passejar, a banda de participar en activitats més puntuals.
El pes de la responsabilitat Tània Joan és, avui dia, la presidenta de l’associació Voluntaris pel Futur, amb seu al carrer President Macià. Des de fa quatre anys, sobre les seves espatlles recau gran part de les feines essencials, especialment la part d’organització i el treball de despatx. “El procés de rebre la demanda d’una activitat, posar-la en marxa i fer que funcioni té uns passos previs”, afirma la responsable. És ella qui, en última instància, s’encarrega de fer encaixar totes les peces i convertir en èxit qualsevol activitat. Cal, també, racionar els recursos i l’ajuda econòmica que rep l’associació des de l’Ajuntament, ja que mai accepten diners de cap entitat que els hagi demanat ajuda. Totes les companyes que seuen amb ella coincideixen en definir-la essencial per a l’associació gràcies a la seva dedicació i els esforços que realitza per Voluntaris per al Futur. Enguany, a banda de les cites que cada any es repeteixen, hi una altra feina a fer: la celebració del 15è aniversari de Voluntaris per al Futur. Una de les celebracions que més feina els ha portat, de moment, és la confecció d’una exposició a la Biblioteca Pompeu Fabra. “Ens està portant molta feina recollir fotografies, cartells, roba... Aquest dissabte 4 d’octubre es farà la presentació oficial”, explica la presidenta. D’altra banda, també es farà un sopar d’aniversari en el que pot participar tothom. Tot i que no vol revelar res més, assegura que d’ara fins Nadal pot caure alguna sorpresa.
Noves incorporacionsDolores Sancho és voluntària en aquesta associació des de fa un any i mig. “Em vaig jubilar i vaig arribar a Voluntaris per al Futur perquè m’ho va dir una senyora”, relata la sòcia. Cada setmana, juntament amb Maria Lluïsa Garcia passeja un grup de nenes discapacitades. “Elles ens ho agraeixen tant i nosaltres passem una bona estona”, afirma Sancho. La voluntària assegura que els sacrificis que cal fer no són comparables a la gratitud i la satisfacció que se sent en participar en les activitats. “Col·laboro en tot el què puc, m’hi sento bé. Compensa perquè fas una cosa que t’agrada i quan veus que la gent se sent agraïda encara més”, afirma Dolores Sancho.Una de les coses que lamenta és no poder portar més gent a l’associació. Tothom pot incorporar-se quan vulgui i participar en les tasques que prefereixi. Però aquesta llibertat no sembla atraure gaire als voluntaris potencials. Les amistats de Sancho treballen o tenen cura dels néts. “Els costa venir, en un any i mig només he aconseguit portar una persona i m’agradaria portar-ne més”, explica.
Llibertat de movimentsAbans d’entrar a Voluntaris per al Futur ara fa dos anys, Marcela Enrique ja coneixia l’associació. “El meu marit feia atletisme i jo anava a les curses i veia els voluntaris, però no sabia què havia de fer per formar-ne part”, recorda. A través d’uns coneguts va arribar a l’agrupació i va poder parlar amb Tània Joan, la responsable del grup de voluntaris. La seva principal preocupació era saber la responsabilitat que adquiriria a partir de llavors: “Vaig preguntar si tenia l’obligació d’anar-hi tots els diumenges, em preocupava comprometre’m i no poder-hi anar sempre”, explica Marcela Enrique, que va saber que no calia anar-hi setmanalment, sinó sempre que volgués i pogués. Un cop tranquil·la i sense l’obligació dels diumenges, va decidir apuntar-se i va descobrir un món que va resultar millor del que esperava. “Treballo a casa cosint i molts cops he deixat la feina a casa per venir, no m’ho demana ningú però ho faig perquè vull”, afirma la voluntària. No obstant, ella, igual que les seves companyes, és conscient que no tothom té aquesta disposició. “És una feina que no tothom està disposat a fer”, opina Enrique. A banda, de ser una feina gratificant, té un altre tipus d’avantatge: “No coneixia a la gent que hi ha però la veritat és que ara tinc un bon grup d’amics”, finalitza Marcela Enrique.
El gruix de voluntarisActualment l’associació compta amb una setantena de socis apuntats. D’aquests, cinquanta acostumen a assistir de manera força continuada als actes i activitats en les que col·labora Voluntaris pel Futur. No obstant, tant sols la meitat d’aquests, prop d’uns 25, participen de manera activa i regular en el funcionament de l’agrupació. En aquest sentit la presidenta del grup de voluntariat, Tània Joan, apunta que una de les seves missions és aconseguir que la gent s’enganxi més i que sigui més regular en les tasques que es porten a terme des de l’associació.Objectius i participacionsEls objectius de l’associació Voluntaris per al Futur són: fomentar els valors de solidaritat, responsabilitat i respecte, així com la cooperació ciutadana; Organitzar i col·laborar en les manifestacions cíviques; promoure el teixit associatiu a la ciutat; intercanviar experiències i suport mutu entre les entitats de voluntariat. Entre les activitats en les que participa Voluntaris per al Futur destaquen les trobades d’armats, cercaviles de gegants, la rua de Carnestoltes, Les Santes, la Xeringada, Cavalcades dels Reis Mags, Correfocs, demostracions canines d’Agility, triatlons, la mitja marató, la milla urbana, la travessa al port... Totes les activitats estan repartides en sis àrees diferents: cultura, esports, juvenil, Medi Ambient, protecció civil i socials.
