Jo et dono el meu temps. Tu el teu somriure. Aquest és tot el contracte que tenen els nens i els monitors del Rabadà, un esplai per a persones amb discapacitat psíquica i física que va néixer ara fa ni més ni menys que 20 anys. Excursions a la neu, casals d’estiu, colònies, tallers de cuina, i un etcètera que no acabaria en aquesta pàgina. Una tasca gens fàcil a fer en una societat que no acaba d’acostumar-se a allò “diferent”. Però si una cosa tenen clara les persones del Rabadà, és que si hi ha barreres, ells són aquí per trencar-les.
És dissabte al matí i la piscina municipal de Mataró comença a omplir-se de nois. El conserge ja els coneix, són els de l’esplai Rabadà, aquells que es posen a l’aigua, canten i fan xivarri. Els monitors arriben mica en mica i escolten les explicacions dels pares: “Recorda’t de guardar les ulleres de la nena”, no t’oblidis d’eixugar bé el cabell al meu fill”. Mentrestant, al casal de Sant Josep, espai que fa uns anys ha cedit l’Ajuntament a l’entitat, uns altres 10 nois preparen la llista de la compra per encetar un dia més el taller de cuina. A la sala del costat, les coordinadores preparen reunions i fan trucades per preparar el casal d’aquest estiu que ja s’apropa. Més tard, arriben els monitors del taller de permanències, que estaran amb els nois mentre dinen, juguen o fan migdiada esperant que comenci l’activitat de tarda. Aquesta és sens dubte la preferida pels nois. Va ser precisament amb l’esplai de dissabtes com va néixer aquest projecte, una idea que no ha fet més que créixer.Especials, no diferentsPel Rabadà hi passen al llarg de l’any més de 120 nois amb edats que van des dels sis fins als 64 anys. Tots ells són ben diversos els uns els altres, però tenen en comú el fet que hi ha alguna cosa que els fa diferents a la resta de la gent. Unes mancances físiques, psíquiques i d’autonomia personal que fan que el col·lectiu mai passi desapercebut. El que potser sí que la gent desconeix és que ells, com tots nosaltres, també necessiten, demanen i gaudeixen d’un dret com és el lleure. Al Rabadà, la filosofia és que tot es pot fer si hi ha la voluntat de fer-ho. La base del projecte: un bon equip La plantilla de monitors del Rabadà està formada per uns seixanta monitors entre totes les activitats que es fan. Una tasca que s’organitza a partir d’un equip de coordinació. La Irene, forma part de l’equip i a més és una de les veteranes de l’esplai. Segons explica, els monitors són el fonament més important: “El Rabadà depèn totalment de l’equip de monitors, sense ells això no seria possible”. Dins l’equip hi ha sobretot gent jove, estudiants que en una gran majoria s’han decantat per les branques de l’ensenyament, el treball social, l’educació especial, etc. Per a tots ells, aquesta és molt més que una feina. “L’esplai treu el millor de tu mateix- explica la Sussana, una altra de les monitores- per a mi estar aquí suposa un creixement personal molt gran”. “Sovint arribes cansat, però els nois et donen molta energia, i això motiva molt”, explica la Irene.
Activitats durant tot l'anyL’agenda a l’esplai del Rabadà està apretada des del primer fins l’últim dia del curs. L’aventura comença l’octubre, amb l’inici del casal dels dissabtes a la tarda, on desenes de voluntaris passen la tarda amb els nois fent tot allò que a tots ens agrada fer: anar a la discoteca, fer una volta per Mataró o passant un cap de setmana a la platja. També és durant aquest mes quan es comencen diversos tallers, que van des de la piscina fins al de cuina passant per l’activitat de teatre. Obert per vacances Tot això es fa durant el curs, i quan arriben les vacances, el Rabadà continua amb les piles posades. Durant tot el juliol, l’escola de “Les Aigües” acull el casal del Rabadà i tant a l’estiu com per Setmana Santa els nois de l’esplai preparen les motxilles per fer una de les seves activitats preferides: les colònies. Queda clar doncs, que l’objectiu no és altre que passar-s’ho bé. Tot i així, i tal com expliquen els monitors, sempre s’intenten mantenir els hàbits que s’adquireixen a l’escola o tallers, però el que realment importa és oferir una forma d’oci, un espai per divertir-se durant el temps lliure.
Els diners, el problema de sempreEls monitors del Rabadà són voluntaris però tot i així cobren uns petits incentius per algunes de les activitats com els tallers o el casal d’estiu. La Patrícia, que també havia estat monitora de l’esplai, s’encarrega ara de portar tota la comptabilitat, una tasca gens fàcil tenint en compte la gran quantitat de persones que passen per l’esplai. “Els pares han de pagar molts diners per les activitats dels seus fills, ja que l’esplai té uns costos molt alts en comparació al lleure ordinari”, explica. Segons la Roser, el fet de pertanyer al lleure enlloc de l’educació o el món laboral limita molt la tasca de l’esplai: “No se’ns considera un sector amb prioritat, quan des de l’entitat creiem fermament en la importància del lleure per a tothom, incloses les persones amb disminució. Només així podrem treballar per a la qualitat de vida d’aquestes persones, en el sentit més ampli”, afirma la monitora.
El finançament prové sobretot per les quotes que paguen els pares, les donacions privades i també les subvencions del Consell Comarcal del Maresme i els ajuntaments: “Actualment rebem ajuda de l’Ajuntament de Mataró i el d’Argentona”. I és que el Rabadà té nois de tota la comarca del Maresme, des de Montgat fins a Canet passant per Tiana, Alella, el Masnou o Llavaneres. Tot i així, a part dels municipis de Mataró i Argentona, la resta d’ajuntaments no s’han involucrat mai amb el projecte, encara que s’han fet diverses demandes i se segueix treballant”. Durant l’any també es porten a terme diverses campanyes de recollida de diners com són la loteria de nadal o la venda de roses per Sant Jordi. “Gràcies a la implicació de monitors, familiars i amics dels usuaris es fan recollides molt beneficioses que posteriorment ajuden a les activitats de l’esplai”, comenta la Roser.
Objectiu: una nova furgonetaL’esplai compta, des de fa molts anys amb una furgoneta. El vehicle s’ha convertit en un element indispensable per a l’esplai i serveix per anar a la platja durant el casal d’estiu, per transportar el material, per fer sortides durant les colònies, etc. Fa uns mesos, però, “la furgo” es va espatllar, i evidentment comprar-ne una altra suposa una despesa molt important per a l’esplai, que ara com ara no pot assumir. Per això, totes les campanyes que es duen a terme ara tenen com a objectiu a curt termini, poder comprar una furgoneta nova. Per Sant Jordi passat, amb la venda de roses ja es van fer força diners, però tot i així no són suficients ni de bon tros. L’equip del Rabadà, demana doncs ara a tothom que vulgui col·laborar amb l’esplai amb una aportació, i aconseguir així mica en mica poder tornar a tenir aquesta eina tan necessària pel dia a dia de l’entitat.
Un respir per als pares Per a les famílies, hi ha poca oferta que es pugui comparar amb la d’aquesta entitat. Actualment, en tot el Maresme només hi ha dos esplais d’aquestes característiques: el Rabadà i el “Terra i Cel”, de Canet. Els dos centres fan moltes coses junts i lluiten per als mateixos objectius, però tot i així, l’oferta és molt reduïda per a tota una comarca. La Pilar Benito és una de les mares de l’esplai. La seva filla, la Laura, té 17 anys i en fa 12 que va al Rabadà: “Ella està molt contenta, es passa la setmana esperant que arribi el dissabte o el moment per a fer coses amb l’esplai”. Segons la Pilar, és necessari que els nens com la seva filla puguin fer activitats de lleure: “Per a nosaltres és important que la Laura i els nens com ella puguin fer coses fora de la família, com ho fan la resta de nois quan es fan grans. En aquest sentit, el Rabadà em dóna total confiança, perquè sé que els monitors tenen molta experiència i tracten molt bé els nens”, explica la Pilar.A més, per als propis pares, també suposa un descans, i és que no s’ha d’oblidar que molts d’aquests nois necessiten una dedicació constant. “Hi ha pares que ens han arribat a demanar si podíem fer esplai també els diumenges, durant les vacances de Nadal...” explica un dels monitors.
Cap a la professionalitzacióA l’esplai però, no tot són flors i violes. Fa un parell d’anys, de fet, el Rabadà va passar per un moment en que la cosa va “trontollar” una mica i es va haver de paralitzar durant uns mesos l’activitat. No és fàcil coordinar tantes activitats i tanta gent en una entitat on tothom dedica el seu temps de manera voluntària i per on hi passen centenars de persones. Tal com explica la Roser, en aquell moment van ser les famílies les primeres que van mobilitzar-se per poder tornar a reprendre el projecte: “Vam aprendre “a cridar més i més fort i les institucions ens van escoltar una mica més del que havien fet fins llavors”. D’allà en va sortir també una idea clara, i és la necessitat de professionalització de l’entitat. “Hem de demanar i fer creure la importància del projecte i de la involucració de les institucions”, afirma la Roser. El que seria ideal, segons comenten les monitores, és que els treballadors poguessin dedicar-se exclusivament a l’esplai. Els inicis El projecte de l’esplai va néixer ara fa just 20 anys fruit de la iniciativa d’algunes famílies. Aleshores, un petit grup de voluntaris va decidir començar amb el Rabadà: “Ens vam adonar que els nois, un cop es feien grans no tenien res a fer fora de les hores de l’escola i els tallers”. Qui ho diu és l’Àngels Boix, una de les persones que juntament amb d’altres voluntaris va ser monitora quan el projecte tot just estava naixent: “En aquells moments feiem tant sols un parell o tres d’horetes els dissabtes, ni tant sols teníem un equip de coordinació i gairebé no fèiem sortides”. Segons l’Àngels, el projecte ha crescut molt i ara està tot molt ben organitzat: “Els nois hi van amb molta il·lusió, i això és el seu lleure. Estan esperant les colònies, hi ha nanos que fa molts anys que hi van”, explica.20 anys de somriuresL’esplai arriba enguany a una data molt important: els 20 anys. Més enllà del número en si, l’aniversari es pot considerar un èxit d’objectius aconseguits i sobretot, una garantia per seguir endavant. Tal com asseguren els que en formen part, encara queden moltes coses per fer, però si alguna cosa toca dir ara, això és, per molts anys!
DADESESPLAI RABADÀ Centre de lleure per a persones amb disminució psíquica i físicaMuralla de St. Llorenç núm. 15, 08301. Mataró. - Telf: 93.790.83.92 Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
