Setmana Santa no és només uns dies de festa. És, també, una festivitat religiosa que és viscuda, per molts, com un moment per a sentir la seva fe. Ara bé, creients o no creients, prop de 40.000 persones van omplir divendres passat els carrers de Mataró per gaudir de la processó més gran i emblemàtica de la ciutat. Tot i que no va ser l’única desfilada, va ser, de lluny, la més esperada i en la que van participar més persones. De fet, totes les germandats i confraries de la ciutat van acudir a la cita del dia 21 de març, el divendres més famós del calendari. Així mateix, la festivitat de Setmana Santa aplega petits i grans, creients i incrèduls, gent d’aquí i de fora... La Setmana Santa és, per a tothom, uns dies per a gaudir, dins o fora de l’església. La tradició és el que es té en compte i és capaç d’unir persones de característiques, procedències i creences ben diferents. La germanor i el bon ambient entre els espectadors i els participants de les processons és indubtable: els silencis, les exclamacions del públic quan una figura trontolla a les espatlles dels seus portadors, els aplaudiments davant de l’esforç d’aixecar les imatges, la paciència quan avancen els armats, amb el seu pas lent i compassat... La celebració dels dies en què Jesús va morir i ressuscitar és, sens dubte, una de les festes més esperades. Mai falta espectacle. Mai manca fervor. El resultat és, com enguany, un públic massiu. Parlant en femeníA Mataró, hi ha una confraria que és molt diferent a totes, que té una característica que la fa especial. Es tracta de la germandat Nuestra Señora de la Soledad, en la que només poden participar-hi dones. Cap home pot ser membre d’aquesta germandat. Tot i que sembli una decisió feminista o extremada, cal conèixer el motiu d’aquesta situació. La presidenta de la germandat, Pilar Sànchez, ho explica: “Quan vam començar només hi havia dones, no es va presentar cap home per a formar part de la confraria. Als cinc anys, quan vam fer l’estatut, vam especificar que només seria de dones i ara no podria entrar cap home”. Així doncs, la manca d’homes va esdevenir la prohibició d’homes sota el pes de la Verge que transporten.Enguany, Nostra Senyora de la Soledat ha sortit tant sols el Divendres Sant, en la processó més multitudinària i espectacular. Pilar Sànchez hi era, però ja no porta la imatge sobre les seves espatlles. “Han entrat moltes noies joves i els fa il·lusió portar la Verge”. Així doncs, Sànchez ha decidit fer-se càrrec d’altres aspectes de la germandat i deixar pas a les noves generacions per portar la figura. La renovació constant és essencial per a la salut de les germandats, però, sobretot, per a una que està formada únicament per dones. “Hi ha noies que es casen, queden embarassades i no poden venir durant uns anys, fins que el nen ha fet els dos o tres anys d’edat”, explica Pilar Sànchez. Comenta, també, que els homes, en aquest aspecte, ho tenen molt més fàcil i que no experimenten tant de canvi constant en el personal. Tot i així, en totes les confraries és necessari un relleu generacional que asseguri l’existència del col·lectiu. Així, com més gent participi en les processons des de les diferents germandats, més segur serà el futur de la tradició. Pilar Sànchez, en aquest sentit, opina sobre la situació actual de les confraries: “Veig que sí que hi ha gent en les confraries i totes segueixen endavant. És possible que amb el temps hi hagi un any que es perdin les processons de Setmana Santa, però jo crec que duraran molt, encara”, explica Sànchez. En aquesta línia, la Presidenta de la confraria de les dones es mostra optimista i remarca que la cooperació i la mútua ajuda entre les germandats és un altre dels motius del bon estat de salut de les confraries. Precisament ella, pot presumir de presidir un dels col·lectius més sans, en aquest aspecte, de la ciutat, gràcies a la participació de noies joves que augmenta especialment des de l’any passat. Tanmateix, Sànchez assegura que no estan sorpreses, perquè sempre hi ha hagut molta presència de noies joves en la germandat de Nostra Senyora de la Soledat. Portar la figuraL’hora de la veritat arriba a aquesta germandat, com a totes les altres. Quan s’acosta la Setmana Santa, totes les congregades en aquesta confraria han de començar a pensar en la festivitat. Cal preparar-se per a poder fer un bon paper amb la Verge davant dels espectadors, i això comporta molta feina. Per començar, totes les dones de la confraria han d’assajar cada vespre durant els dos mesos anteriors a la Setmana Santa. “Hem d’assajar tots els passos amb la banda per poder anar al mateix ritme. També hem d’assajar els aixecaments per saber fer-ho tots a la vegada”, explica la presidenta de la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat. Tot està summament assajat. Tot està ben preparat. Tothom sap quin és el seu lloc i quines són les seves funcions.Finalment, nit rere nit, assaig rere as-saig, arriba la Setmana Santa, en concret, Divendres Sant. Arriba el tan esperat dia. La Verge surt al carrer. Tot i que la processó no comença fins ben entrat el vespre, tots els membres de les confraries mataronines es comencen a preparar tant bon punt comença el dia. Durant el matí es prepara la Verge, el pas, les vestimentes... Cap a les tres o les quatre de la tarda un camió va a buscar la figura per transportar-la fins la Plaça Santa Maria, punt d’inici de la processó més important: la del Divendres Sant. Allà mateix s’acaben tots els preparatius, les peces de roba, els mantells. L’últim detall queda enllestit fins que el primer repic de timbal marca el començament de la processó. 40 dones porten quasi mil quilos de pes a les espatlles. La verge avança a pas ferm, caminant amb una vuitantena de peus car-regats de bona intenció, ganes i il·lusió. “És un sentiment d’emoció que cadascú experimenta a la seva manera”, confessa Sànchez, tot recordant els moments de portadora aguantant part del pes de la seva Senyora de la Soledat.No hi ha dolor. L’emoció, l’alegria, l’empenta i sobretot les hores d’assaig, fan que les noies, ben preparades i il·lusionades, no es facin mal. Ara bé, no es pot negar que al final de la nit, la processó deixi una lleu empremta del pes de la imatge. “L’espatlla es posa vermella però ningú es fa excessiu mal. Tens una mica de dolor durant tota la setmana però tothom coincideix en que es pot suportar”, comenta la presidenta de la germandat femenina.
Creure per participarNo obstant, tornant a aquell “sentiment d’emoció” del què parla Pilar Sànchez, cal dir que la participació en una confraria té una característica inherent que és la fe, la religiositat. Per a la presidenta de la confraria de dones la fe és fonamental. “Nosaltres col·laborem amb l’església. Si algú no és creient, directament ja no ve”, afirma la presidenta de la germandat. Cal sentir fe, cal experimentar-la per a poder portar la Verge sobre les espatlles. Llavors, cadascuna de les portadores de Nostra Senyora de la Soledat, expressa els seus sentiments a la seva manera. “Algunes criden a la Verge, d’altres es passen tot el camí plorant de l’emoció que les envaeix... Ho has de sentir”, expressa la presidenta d’aquesta confraria. Tot i així, Pilar Sànchez assegura que en la seva germandat s’han donat casos de persones que no sentien res per la religió. “Havien vingut per alguna amiga i es van quedar a la confraria”, descriu Pilar Sànchez. Increiblement, aquestes mateixes persones, un cop arribat el moment de la processó es van passar la nit plorant. “Devien tenir el sentiment adormit i llavors se li ha despertat amb la processó”, opina Sànchez.Així doncs, cal redundar en la importància de la Setmana Santa com a festivitat religiosa i, alhora, com a espectacle. Uns dies d’alegria i festa tant per aquells que experimentin la fe, com aquells que vulguin gaudir d’una passejada amb figures de gran bellesa.
