Aviat, l’única televisió que es veurà serà la Televisió Digital Terrestre. Aquest sistema de nova implantació millora qualitativament el servei televisiu però, a més, incrementa el número de canals possibles. Des d’Europa, s’ha fixat un termini a partir del qual es deixarà d’emetre el senyal analògic, que serà substituït pel digital. Cada Estat membre de la Unió Europea, però, pot adaptar-se, com desitgi, al termini establert. Així doncs, tot i que Europa declara que la data límit és l’any 2012, Espanya va posar-se, com a meta, emetre en digital en tot el territori el 4 d’abril de l’any 2010, moment en què s’eliminaria del tot la televisió analògica. Això està previst en el què s’anomena Plan Técnico Nacional, el marc global del desplegament de la TDT a nivell estatal, creat al 2004 i que va patir una reforma al 2005. Tot i així, les comunitats autònomes també tenen un marge d’actuació. D’acord amb aquesta idea, Catalunya va proposar-se una data particular per acomiadar el sistema analògic i donar pas al digital. En conseqüència, segons els decrets i les normatives corresponents, els habitants de Catalunya tindran la TDT l’any 2009. Es tracta, quasi, d’una cursa per ser el primer, per ser pioner i per a donar abans la benvinguda a la televisió del futur.
Adaptar-se als nous temps Amb tot, tant els professionals com els espectadors hauran d’adaptar-se a la TDT i aprendre a conviure amb un sistema totalment diferent al què es coneix fins ara. D’una banda, els consumidors hauran d’adquirir un adaptador per poder rebre el senyal digital, o bé comprar un aparell televisiu que ja incorpori aquest aparell. Sense aquest complement no es pot veure la Televisió Digital Terrestre. Però els usuaris no són els únics que han de fer un canvi. Els mitjans audiovisuals han d’adaptar-se, també, a aquest nou sistema i instal·lar les infraestructures necessàries. Així doncs, les empreses televisives ja existents han de fer una inversió per canviar la seva emissió. De fet, fa temps que moltes cadenes televisives emeten alhora amb el dos senyals: l’analògic i el digital. D’altra banda, arran de la nova legislació, s’han repartit llicències per zones, fet que permet la creació de noves televisions que ja s’estrenen de forma digital. Per tenir una lleugera idea, les llicències de TDT s’anomenen múltiplex, i cadascuna té quatre canals. Es reparteixen per demarcacions i per zones. El Maresme, per exemple, gaudeix de la concessió d’un múltiplex, fet que implica la possibilitat de tenir quatre canals a nivell comarcal. Dos dels canals seran públics, mentre que els altres dos seran privats. La televisió analògica de Mataró i el Canal Català del Maresme són els dos mitjans que, a través d’un concurs, han guanyat el dret d’utilitzar els canals digitals privats. Però pel què fa als dos canals públics, s’han hagut de crear de zero. Fer-ho, no ha estat una feina fàcil ni ràpida. Arribar a acords Un dels canals públics del múltiplex del Maresme ja està en funcionament. Es tracta de la televisió digital de Mataró i part del Maresme que ha sorgit gràcies als acords entre tretze ajuntaments i el Consell Comarcal del Maresme. El resultat és una administració pública encarregada de gestionar i coordinar aquest canal de TDT: el Consorci Digital Mataró – Maresme. “És l’ens de govern creat pels ajuntaments per promoure aquesta televisió, que és Maresme Digital Televisió”, explica el màxim directiu del Consorci, el director gerent, Jordi Marín. Aquesta institució comprèn els Ajuntaments des de Caldes d’Estrac fins a Montgat, que, tot i no estar entre els tretze ajuntaments, és molt probable que s’hi afegeixi. Per crear el Consorci es van fer diverses reunions, segons explica Marín. Però el moment culminant en què els acords i els pactes van ser formals es remunta al mes de juliol del 2006. “Els alcaldes es van reunir i van decidir tirar endavant i exercir els drets que els dóna aquest marc governamental i crear una televisió digital nova” explica el director gerent de l’administració pública. No obstant, el Consorci Digital Mataró-Maresme no es va constituir com a òrgan de govern fins el 12 de desembre del 2006. A partir d’aquell moment, la feina de la nova administració va ser la de crear les estructures econòmiques, jurídiques i tecnològiques necessàries per crear un nou mitjà televisiu digital. Un cop feta tota aquesta primera part de feina, s’iniciava el procés de posada en marxa de la televisió. D’aquesta manera, la televisió digital del Maresme va fer la seva primera emissió el dia 11 d’abril de l’any 2007. Fins el moment, encara es tracta de proves pilot, d’emissions provisionals que pretenen comprovar el funcionament, localitzar les limitacions i millorar els punts febles de la televisió. Des de la direcció del Consorci s’espera que es pugui emetre amb normalitat a mitjans del mes de març. Del paper a la pantalla De totes maneres, omplir un espai televisiu és una tasca que s’ha de portar a terme per professionals especialitzats. S’ha de crear una empresa, a banda de tenir una institució gestora. Però iniciar un recorregut empresarial és una tasca de gran envergadura i dificultat. Per això, el Consorci Digital Mataró-Maresme va optar per fer un encàrrec a una empresa ja existent: Mataró Audiovisual. “És una entitat pública empresarial que gestiona mitjans de comunicació públics. Fins ara hem gestionat Mataró Ràdio, i ara, també gestionem Maresme Digital TV”, explica la gerent de l’empresa Mataró Audiovisual i alhora directora dels dos mitjans, Mei Ros. Ella ha vist néixer tant la ràdio pública de la ciutat com aquest nou projecte televisiu encara en prova. “És una feina molt engrescadora i que està molt bé. Amb la ràdio et pots assessorar molt perquè hi ha moltes emissores públiques en funcionament. Amb la televisió, com que és un canal digital i s’ha començat de zero i no hi havia antecedents, és més complicat”, comenta Ros. Una de les dificultats més grans a l’hora de crear una televisió digital local pública era, precisament, la manca d’exemples. L’únic mitjà local públic que a hores d’ara emet amb un senyal digital és BTV, la televisió de Barcelona. Però aquest mitjà jugava amb avantatge: ja existia amb el senyal analògic, així que tant sols ha hagut de fer la conversió a digital. Mataró i la resta de localitats que formen el Consorci són, doncs, pioneres en la implantació d’un nou mitjà totalment digital. Els obstacles d’aquesta novetat han sigut múltiples. Per la seva situació, doncs, la televisió digital del Maresme ha comptat amb la indispensable ajuda i l’assessorament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. “Han ajudat molt a fer el projecte i estan encara al costat per donar un cop de mà”, afirma Mei Ros, que afegeix que estan “obrint camí”. 
La cara i la creu La televisió digital presenta molts avantatges respecte el sistema analògic. L’augment de la qualitat de la imatge o la major oferta de canals, són, tant sols, dues de les millores que ofereix la televisió per senyal digital. Però, n’hi ha moltes més: la possibilitat de veure la televisió per internet o a través d’un telèfon mòbil a temps real, així com la capacitat d’interactivitat, són altres millores del panorama televisiu. El Consorci Digital Mataró-Maresme té clars aquests avantatges i ha decidit apuntar al més alt. Així, tot i que, de moment, no es poden explotar al cent per cent les seves possibilitats, les infraestructures tècniques i tecnològiques que han muntat a la televisió digital pública del Maresme permetrien televisió via internet, telèfon mòbil i la participació dels espectadors en directe. De moment els habitants del Maresme ja poden veure les emissions de la televisió digital pública per internet. La interactivitat i la televisió per mòbil hauran d’esperar una mica més, però, com diu Ros: “Segur que amb el temps això avançarà”. Marín, per la seva banda, afegeix una altra millora introduïda per la TDT. Tenint en compte que no hi havia una regulació competent pel què fa a les emissores de televisió, especialment en l’àmbit local, el director gerent del Consorci Digital Mataró-Maresme assegura que la Televisió Digital és una forma d’ordenar els canals i les emissores a partir de les llicències i els múltiplex concedits. No obstant, la TDT també té alguns inconvenients. Per Marín, els principals reptes en aquest sentit són la recepció del senyal i la cobertura. “Amb analògic pots veure la televisió amb una mica de boira però amb digital no: o la veus o no la veus”, sentencia Jordi Marín. Així mateix, el Maresme és una zona geogràfica que dificulta molt la transmissió de senyals. La seva localització prop del mar i de la muntanya amb divisions de petites valls complica la cobertura de l’emissora. No hi ha dubte, però, que malgrat els problemes inicials de la TDT, aquesta esdevindrà, en pocs anys, el sistema televisiu del futur.
